La filla obscura
The Lost Daughter | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Maggie Gyllenhaal |
Protagonistes | |
Guió | Maggie Gyllenhaal |
Música | Dickon Hinchliffe |
Fotografia | Hélène Louvart |
Muntatge | Affonso Gonçalves |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica, Israel, Regne Unit i Grècia |
Estrena | 2021 |
Durada | 121 min |
Idioma original | anglès (principalment) |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | La filla fosca |
Gènere | pel·lícula basada en una novel·la i drama |
Qualificació MPAA | R |
Tema | maternitat, autorrealizació i abandonament infantil |
Lloc de la narració | Grècia |
Època d'ambientació | dècada del 2010 |
|
La filla obscura[1] (originalment en anglès, The Lost Daughter) és una pel·lícula dramàtica de 2021 escrita i dirigida per Maggie Gyllenhaal i basada en la novel·la La filla fosca[2] de l'escriptora italiana que utilitza el pseudònim d'Elena Ferrante.[3] És protagonitzada per Olivia Colman, Jessie Buckley, Dakota Johnson, Peter Sarsgaard, Oliver Jackson-Cohen, Paul Mescal i Ed Harris. S'ha doblat al valencià;[4] i s'ha subtitulat al català central.[5][6]
Es va estrenar a la 78a Mostra Internacional de Cinema de Venècia el 3 de setembre de 2021, on Gyllenhaal va guanyar el premi Osella al Millor guió.[7][8]Als cinemes es va estrenar el 17 de desembre de 2021.
La pel·lícula va rebre elogis de la crítica i tres nominacions als Premis Oscar de 2021: Millor actriu per a Colman, Millor actriu de repartiment per a Buckley i Millor guió adaptat.[9][10]
Argument
[modifica]Leda (Olivia Colman), una professora universitària, de mitjana edat divorciada, de vacances a Grècia coneixerà la Nina (Dakota Johnson) i la seva filla a la platja. Aquesta imatge li portarà records de la seva joventut i de les difícils decisions que va haver de prendre a causa de la maternitat.
Repartiment
[modifica]- Olivia Colman com a Leda
- Dakota Johnson com a Nina
- Jessie Buckley com a Leda de jove
- Peter Sarsgaard com a professor Hardy
- Ed Harris com a Lyle
- Paul Mescal com a Will
- Dagmara Domińczyk com a Callie
- Robyn Elwell com a Bianca
- Jack Farthing com a Joe
- Oliver Jackson-Cohen com a Toni
- Panos Koronis com a Vassili
- Alexandros Mylonas com a professor Cole
-
Olivia Colman
-
Dakota Johnson
-
Jessie Buckley
-
Peter Sarsgaard
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]El debut amb La filla obscura com a directora i guionista de cinema de l'actriu estatunideca Maggie Gyllenhaal (nominada per la seva actuació a Crazy Heart del 2009) ha estat reconegut obtenint diversos premis i nominacions entre els que hi ha les tres nominacions als Òscars, entre els que hi ha el de millor guió adaptat,[8][10] actriu i actriu de repartiment i nominacions als britànics Bafta com a millor guió i actriu secundària.[11]
La pel·lícula està produïda per Gyllenhaal, Talia Kleinhendler i Osnat Handelsman-Keren, a través de la seva pròpia companyia, Pie Films, al costat de Charlie Dorfman.[12]
En la seva adaptació Gyllenhaal va retocar certs elements, traslladant la història original de la novel·la napolitana a Grècia.[13]Rodat el setembre del 2020, l'equip de producció de La filla obscura es va veure obligat a fer canvis significatius a la seva estratègia de rodatge a causa de les restriccions de producció provocades per la pandèmia de coronavirus. L'únic lloc de rodatge va ser l'illa grega de Spetses, situada a la península Àtica de Grècia.[14]
Recepció
[modifica]Crítica
[modifica]A l'agregador en línia de ressenyes de pel·lícules Rotten Tomatoes, la pel·lícula obté una valoració positiva del 95% dels crítics sobre un total de 222 revisions, amb una valoració mitjana de 7,9/10.[15]
Segons Metacritic, la pel·lícula obté igualment una bona acollida amb una qualificació de 86/100 a partir de les opinions de 51 crítics, amb 48 valoracions positives i 3 combinades. Els usuaris la valoren amb una puntuació de 6,1/10.[16]
El crític Caryn James, a BBC Culture, considera que en la seva primera pel·lícula com a guionista i directora, Maggie Gyllenhaal adapta la ficció d'Elena Ferrante "amb una veritable visió d'artista".[17] Gyllenhaal entén completament l'atractiu que hi ha darrere del culte a Ferrante, per la seva part Olivia Colman, aporta una presència vibrant i tots els seus poders de subtilesa al paper de Leda.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «La filla obscura». FilminCAT. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ «La filla fosca». Navonaed.com. [Consulta: 31 març 2022].
- ↑ N'Duka, Amanda. «Maggie Gyllenhaal Acquires ‘The Lost Daughter’ Novel To Make Her Film Directorial Debut» (en anglès americà). Deadline, 05-10-2018. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ «La filla perduda». À Punt, 16-05-2020. [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ «La hija oscura». Goita què fan ara. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ The Lost Daughter a la Base de dades de cinema en català
- ↑ «Official awards of the 78th Venice Film Festival» (en anglès). La Biennale di Venezia, 11-09-2021. [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Ambrosio, Ángel. «Noticia: Maggie Gyllenhaal debuta en la dirección con nota alta» (en castellà). Cinerama, 27-03-2022. Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Cohn. «2022 Oscars Nominees List» (en anglès). The New York Times, 08-02-2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ 10,0 10,1 Chuba, Kirsten. «Maggie Gyllenhaal Celebrates ‘The Lost Daughter’ Oscar Nom: “Crying and Then Started Drinking Champagne”» (en anglès). The Hollywood Reporter, 08-02-2022. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Aller, Por María. «BAFTA 2022: Mira cómo ha quedado el palmarés de esta edición» (en castellà). Fotogramas, 14-03-2022. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Aller, María. «Maggie Gyllenhaal debuta en la dirección con 'La hija oscura' y cuenta con un gran reparto» (en castellà). Fotogramas, 13-02-2020. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Rao, Sonia «Maggie Gyllenhaal on adapting ‘The Lost Daughter’ and why she doesn’t consider the ending ambiguous» (en anglès). Washington Post. ISSN: 0190-8286.
- ↑ «Where Was The Lost Daughter Filmed? Filming Locations Explained» (en anglès), 08-01-2022. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «The Lost Daughter» (en anglès). Rottentomatoes.com. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ «The Lost Daughter» (en anglès). Metacritic.com. [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ 17,0 17,1 James, Caryn. «Five stars for The Lost Daughter» (en anglès). BBC. [Consulta: 27 març 2022].