La viuda alegre (pel·lícula de 1952)
| The Merry Widow | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Curtis Bernhardt |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Cedric Gibons i Paul Groesse |
| Producció | Joe Pasternak  |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Sonya Levien i William Ludwig |
| Música | Franz Lehár |
| Fotografia | Robert Surtees |
| Muntatge | Conrad A. Nervig |
| Vestuari | Helen Rose i Gile Steele |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1952 |
| Durada | 65 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical |
| Lloc de la narració | París |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      
| |
La viuda alegre o The Merry Widow (títol original anglès) és una comèdia musical estatunidenca produïda per la societat Metro-Goldwyn-Mayer i dirigida per Curtis Bernhardt l'any 1952. Ha estat doblada al català.[1] Com a les versions anteriors del 1925 d'Erich von Stroheim i del 1934, d'Ernst Lubitsch, aquesta versió cinematogràfica segueix explícitament l'opereta Die lustige Witwe de Franz Lehár. La pel·lícula va rebre dos nominacions a l'Oscar: Oscar a la millor direcció artística (Cedric Gibbons, Paul Groesse, Edwin B. Willis, Arthur Krams) i Oscar al millor vestuari [2]
Argument
[modifica]El regne de Marshovia està asfixiat pels deutes. L'única solució seria que una vídua milionària destinés la seva fortuna a treure l'estat d'una situació tan justa. Amb aquest propòsit, el rei li demana a un comte que vagi a veure-la i li faci la cort.
Repartiment
[modifica]- Lana Turner: Crystal Radek
- Fernando Lamas: Comte Danilo
- Una Merkel: Kitty Riley
- Richard Haydn: Baron Popoff
- Thomas Gomez: Rei de Marshovie
- John Abbott: Ambaixador Marshovien
- Marcel Dalio: Sergent de Policia
- King Donovan: Nitki
- Robert Coote: Marquès de Crillon
- Sujata: La gitana
- Lisa Ferraday: Marcella
- Shepard Menken: Kunjany
- Ludwig Stossel: Majordom
- Dolores Haas: 2a filla
- Patricia Joiner: Suzanne
Referències
[modifica]- ↑ La viuda alegre[Enllaç no actiu]
- ↑ NY Times: The Merry Widow. La viuda alegre (en anglès). NY Times: The Merry Widow.