Vés al contingut

Theobald Böhm

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Theobald Boehm)
Plantilla:Infotaula personaTheobald Böhm

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 abril 1794 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1881 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAntic Cementiri del Sud 48° 07′ 41″ N, 11° 33′ 56″ E / 48.128147°N,11.565679°E / 48.128147; 11.565679 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinventor, fabricant d'instruments musicals, flautista, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables


Musicbrainz: 7b264680-b71a-499a-b5ef-79ebcf39cfab Discogs: 2631930 IMSLP: Category:Boehm,_Theobald Modifica el valor a Wikidata

Theoblad Böhm (9 d'abril de 1794 - 25 de novembre de 1881) fou un inventor i músic bavarès, el qual perfeccionà la flauta travessera moderna i el seu sistema de digitació, que no havia canviat en molt de temps. A més, fou un virtuós flautista, Músic de la Cort de Bavària i un famós compositor per aquest instrument.

Nascut a Múnic, Alemanya, Böhm aprengué ràpidament de son pare el negoci de l'orfebreria. Després de fabricar la seva pròpia flauta la va dominar tan ràpidament que als divuit anys entrà en una orquestra, i amb vint-i-un ja era primera flauta de la Reial Orquestra Bavaresa. Mentrestant, anava experimentant amb flautes de diferents materials fetes per ell mateix, com fustes dures tropicals, argent, or, níquel i coure, i diferents posicions dels forats.

Després d'estudiar acústica a la Universitat de Múnic començà a modificar l'estructura de les seves flautes, el 1832. El 1847 patentà el nou sistema de digitació i mostrà la nova flauta el 1851 a l'Exhibició de Londres. El 1871 publicà Die Flöte und das Flötenspiel (La flauta i el seu art), que comprenia un tractat d'acústica i aspectes tècnics i artístics de l'ús de la nova flauta.

També feu de professor de música tenint entre els seus alumnes el que més tard serien famosos violinistes Heinrich Wilhelm Ernst,[1] i Ludwig Strauss (1835-1899) i els flautistes Carl Wehner,[2] Rudolf Tillmetz (1847-1915).[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]