Vés al contingut

Theódoros Diligiannis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Theodoros Deligiannis)
Plantilla:Infotaula personaTheódoros Diligiannis
Imatge
Theódoros Diligiannis el 1896 durant el seu tercer mandat Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Θεόδωρος Δηλιγάννης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1820 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Lagkadia (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1905 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPrimer cementiri d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Ministre de l'Interior de Grècia
17 desembre 1904 – 1r juny 1905
Primer ministre de Grècia Greek government (1904-1905) (en) Tradueix
16 desembre 1904 – 31 maig 1905
← Geórgios TheotokisDimitrios Rallis →
Ministre de finances de Grècia
24 novembre 1902 – 14 juny 1903
Primer ministre de Grècia Greek government (1902-1903) (en) Tradueix
24 novembre 1902 – 14 juny 1903
← Alexandros ZaimisGeórgios Theotokis →
Ministre de finances de Grècia
31 maig 1895 – 18 abril 1897
Primer ministre de Grècia Greek government (1895-1897) (en) Tradueix
31 maig 1895 – 18 abril 1897
← Nikólaos DeligiannisDimitrios Rallis →
Ministre de l'Interior de Grècia
24 octubre 1890 – 13 agost 1891
Primer ministre de Grècia gouvernement grec de 1890 à 1892 (fr) Tradueix
14 octubre 1890 – 18 febrer 1892
← Charílaos TrikoupisCharílaos Trikoupis →
Ministre de finances de Grècia
19 abril 1885 – 30 abril 1886
Primer ministre de Grècia gouvernement grec de 1885 à 1886 (fr) Tradueix
19 abril 1885 – 30 abril 1886
← Charílaos TrikoupisDimítrios Valvis →
Ambassador of Greece to France (en) Tradueix
1867 –
Diputat al Parlament Hel·lènic National Party (en) Tradueix
1862 – 1905
Ministre d'Afers Exteriors de Grècia
Ministre d'Afers Religiosos de Grècia
Ministre d'Educació de Grècia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Atenes - ciència del dret (–1843) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitNational Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParePanaghos Deligiannis Modifica el valor a Wikidata
GermansKonstantinos Diligiannis
Nikolaos P. Deligiannis Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 221687978 Modifica el valor a Wikidata

Theódoros Deligiannis (en grec: Θεόδωρος Δεληγάννης, també Diligiánnis Δηλιγάννης, transcrit també com a Delijannis i Delyannis) (Langàdia, 1820 - Atenes, 13 de juny de 1905) fou un polític grec. Va néixer a Kalavryta, Peloponès. Va estudiar dret a Atenes, i el 1843 entra al Ministeri de l'Interior. El 1859, va ser el secretari permanent d'aquest ministeri. El 1862, va ser Ministre de Relacions Exteriors. El 1867, era nomenat ambaixador a París. Siguent el gran adversari polític de Kharílaos Trikupis, i durant molts anys aquests dos homes van caracteritzar la política grega.[1]

Va ser el representant de Grècia al congrés de Berlín el 1878. Va ser 5 vegades Primer Ministre de Grècia. Durant el seu últim mandat (29 de desembre de 1904 - 13 de juny de 1905, va ser assassinat com a represàlia contra les mesures rigoroses adoptades pel seu gabinet contra les cases de joc. El seu atacant, un jugador professional anomenat Gherakaris, el va apunyalar amb un ganivet a l'abdomen quan entrava al Parlament. L'incident va tenir lloc a les 17:00, una operació d'emergència no va aconseguir detenir l'hemorràgia interna i Deligiannis va morir a les 7:30 pm del dia 13 de juny.

El defecte principal de Deligiannis com estadista era que no podia prendre consciència que la prosperitat d'un estat depèn de la seva capacitat a adaptar les seves ambicions als seus mitjans. No obstant això, en els seus grans projectes, on els poderosos no eren propensos a donar suport, i sense el seu suport van ser en va, va representar els veritables desitjos i aspiracions dels seus compatriotes, de vegades amb demagògia.

La seva mort va ser l'ocasió per a una demostració extraordinària de dolor popular. Va morir en un estat d'extrema pobresa, i es va votar a favor d'una pensió per les seves dues nebodes que vivien amb ell.

Referències

[modifica]
  1. «Història de Grècia» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2011].