Teofrastita

Teofrastita
Fórmula química	Ni(OH)₂
Epònim	Teofrast
Localitat tipus	Mont Vermion, Pella, Macedònia Central, Grècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/F.03
Dana	6.2.1.5
Heys	7.22.3
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 3,131 Å; c = 4,608 Å
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacial	p3m1
Color	verd maragda
Exfoliació	perfecta en {0001}
Fractura	concoidal
Duresa	3,5
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	4,00 g/cm3 (mesurada); 3,95 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,759 a 1,760 nε = 1,759 a 1,760
Birefringència	δ = 0,000
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-059
Any d'aprovació	1980
Símbol	Tph
Referències

La teofrastita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la brucita. Rep el nom per Teofrast (cap al 371-286 aC), filòsof i escriptor grec, deixeble d'Aristòtil. Va ser l'autor al voltant del 315 aC de Περι λιθων, A les pedres, possiblement el primer llibre de mineralogia.

Característiques

La teofrastita és un hidròxid de fórmula química Ni(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1980. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la teofrastita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, portlandita, pirocroïta, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, lepidocrocita, grimaldiïta, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxihita, vernadita i quetzalcoatlita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 148460.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Vermion, a la localitat de Pel·la (Macedònia Central, Grècia). També ha estat descrita a Itàlia, Escòcia, Rússia, el Japó, Austràlia i el Canadà.