Thirasia
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Grècia | |||
Administració descentralitzada | administració descentralitzada de l'Egeu | |||
Regió | Egeu Meridional | |||
Unitat perifèrica | Thira Regional Unit (en) | |||
Municipi | Thira Municipality (en) | |||
Unitat municipal | Ia Municipal Unit (en) | |||
Població humana | ||||
Població | 319 (34,5 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 9,246 km² | |||
Mesura | 2,7 () × 5,7 () km | |||
Banyat per | mar Egea | |||
Altitud | 294 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Thirasia (grec: Θηρασία o Θηρασιά) o Teràsia (grec antic: Θηρασία)[1] és una illa grega de l'arxipèlag de Thira o Santorí, a les illes Cíclades. Es tracta d'una illa separada de Santorí per l'Erupció minoica al segon mil·lenni aC. Actualment té una superfície d'uns 9 km² i una població d'uns 300 habitants.
Abans de l'erupció minoica, el volcà formava una gran illa rodona que, després de l'erupció al segle xviii aC, va romandre partida i va donar l'actual configuració geogràfica a l'arxipèlag, amb l'illa gran de Santorí, les dues que formen la caldera volcànica, la petita Aspronisi i Thirasia.[2]
En època clàssica, Teràsia ja era habitada, però era una illa de poca entitat i depenia políticament de Tera, una illa de població dòria. Les restes de l'antiga població han estat identificades a la zona nord de l'illa.[2][3]
Poblacions
[modifica]La població principal, anomenada Thirasia o Manolàs, està situada a la costa oriental de l'illa, dalt del penya-segat que mira cap al cràter, i acull bona part de la població. A baix hi ha el port de Korfos (Ormos Korfou), que solament funciona com a port de pescadors; el port comercial i de passatgers es troba al nord de l'illa, i rep el nom d'Hàgia Irini (Santa Irene). Finalment, a poca distància de Manolàs hi ha la petita població de Potamós.
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 897. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Thera». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 784.