Daurat de punta negra
Thymelicus lineola | |
---|---|
Imago prop de Hova, Västergötland, Suècia | |
Dades | |
Hoste | |
Envergadura | 22,5 mm |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174341 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Hesperiidae |
Tribu | Hesperiini |
Gènere | Thymelicus |
Espècie | Thymelicus lineola (Ochsenheimer, 1808) |
El daurat de punta negra (Thymelicus lineola)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Distribució
[modifica]Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins al sud d'Escandinàvia, sud de Finlàndia i nord-oest de la Rússia europea. També present al nord d'Àfrica, al Marroc i Algèria, així com a l'Àsia temperada des de Turquia fins al Tian Shan i l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega i Sicília, mentre que a les illes Britàniques és absent d'Irlanda i de la meitat nord de Gran Bretanya. Es va introduir accidentalment a l'est del Canadà a principi del segle xx i des d'allà es va estendre per part d'Amèrica del Nord fins als EUA, actuant com a plaga dels conreus de farratge (Phleum).[3][4][5] Ocupa la major part de la península Ibèrica, a excepció de les franges litorals cantàbrica i mediterrània. A Catalunya es troba sobretot en zones muntanyoses de l'interior, incloent-hi els Pirineus, mentre que és absent de les grans planes agrícoles i de les franges litoral i pre-litoral. El seu límit meridional es troba a les Muntanyes de Prades, sent absent dels Ports de Tortosa-Beseit.[6]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 23 i 25 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un petit androconi en forma d'una fina línia negra a l'anvers de l'ala anterior, el qual també és visible al revers. Anvers amb el fons ataronjat uniforme i un marge fosc i prim que s'estén cap a l'interior de les ales tot resseguint les venes. Revers de l'ala anterior ataronjada i amb la punta grisosa. Revers de l'ala posterior també ataronjada, però l'escamació grisa està més repartida pel conjunt de l'ala. Les antenes tenen la punta de color negre per sota.[6]
-
♂
-
♂ △
-
♀
-
♀ △
Hàbitat
[modifica]Llocs oberts diversos amb abundància de flors i herba alta, com ara prats, vores de pistes, clarianes, erms, etc.[5][4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2200 m.[4] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, entre les que destaquen Agrostis, Brachypodium, Bromus erectus, Holcus lanatus, Dactylis glomerata, Arrhenaterum elatius, Poa, Festuca o Lolium.[5][6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una generació entre maig i agost, en emergència prolongada.[4] Hiverna com a eruga a l'interior de l'ou.[5]
Comportament i particularitats biològiques
[modifica]Per a pondre els ous, les femelles s'aturen a la part superior de les seves plantes nutrícies i van descendint per les tiges tot introduint l'extrem de l'abdomen entre plecs de fulles per a dipositar-hi petits grups d'ous.[6]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Daurat fosc (Thymelicus acteon)
- Daurat de punta taronja (Thymelicus sylvestris)
- Dard ros (Ochlodes sylvanus)
Galeria
[modifica]-
Anvers d'un mascle
-
Anvers d'una femella
-
Revers d'un adult
-
Aparellament
Referències
[modifica]- ↑ «Daurat de punta negra». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Thymelicus lineola» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
Enllaços externs
[modifica]- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)