Tiberi Sabater i Carné
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1852  Vilanova i la Geltrú (Garraf) | ||
| Mort | 1929 (76/77 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecte | ||
| Premis | |||
Tiberi Sabater i Carné (Vilanova i la Geltrú, 1852 - Barcelona, 1929) va ser un mestre d'obres català.
Biografia
[modifica]Es va titular el 1872. La seva obra, dintre de l'historicisme arquitectònic, es va emmarcar en un eclecticisme classicista inspirat en el Renaixement llombard.[1][2]
Una de les seves primeres obres va ser la Casa Olano al passeig de Gràcia (1880-1885), també anomenada «del Pirata», d'estil classicista, amb una escultura a la façana de Juan Sebastián Elcano, obra de Francesc Font.[3]
Entre 1881 i 1883 va construir el Casino Mercantil o Borsí, al carrer d'Avinyó, seu des del 1939 de l'Escola de la Llotja. És un edifici eclèctic de tall clàssic que combina elements renaixentistes amb els ordres clàssics grecoromans.[4] A la façana es troben dues escultures en al·legoria del Comerç i la Indústria, obra de Rossend Nobas i Joan Roig i Solé, respectivament.[5]
El 1887 va projectar el Palau Marcet al passeig de Gràcia cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes; el 1934 va ser reconvertit en el Teatre Comèdia(cinema des del 1960).[6] Va concebre aquest edifici d'acord al seu habitual estil eclèctic, amb una barreja d'elements neoplaterescs i neoclàssics i cert aire afrancesat. En la decoració interior van participar Joan Batllebò, Francesc Roig i Eduard Llorenç.[7]
Va guanyar una medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 per alguns dels seus projectes de cases de lloguer.[8]
El 1892 va projectar el panteó Carreras de Campa al Cementiri del Poblenou, amb una escultura d'un àngel obra de Rafael Atché.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Tiberi Sabater i Carné». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 538.
- ↑ «Casa Olano (Edifici Elcano)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. A7.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 121-124.
- ↑ Barral i Altet et al., Jornet, p. 163.
- ↑ «Palau Marcet. Façana lateral i jardí. (1890-1951)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 04-09-2012.
- ↑ «Tiberi Sabater». El Poder de la Palabra.
- ↑ «Panteó Carreras de Campa». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Barral i Altet, Xavier; Beseran, Pere; Canalda, Sílvia; Guardià, Marta; Jornet, Núria. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1.
- Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.