Capital Tier 1
El capital Tier 1 (en anglès: Tier 1 capital) és la mesura central de la fortalesa financera d'un banc des del punt de vista del regulador. Es compon d'un capital bàsic,[1] que consisteix principalment en les accions ordinàries i de les reserves declarades (o utilitats retingudes),[2] però també pot incloure les accions preferencials no-acumulatives no-redimibles.
El capital en aquest sentit es relaciona amb, però és diferent del, concepte comptable de capital social. Tant el capital Tier 1 i Tier 2 es van definir per primera vegada en l'Acord de Capital Basilea I, essent substancialment les mateixes en l'Acord Basilea II. El capital Tier 2 és més gran que el Tier 1, però està subordinat als dpòsits i les afirmacions de l'assegurador de dipòsits. Això inclou accions preferents amb venciment fix i deute a llarg termini amb un mínim de venciment de més de cinc anys.
Referències
[modifica]- ↑ The attached Basel Capital Accord shows the definitions of core capital and tier 1 capital in pages 3 and 4, section "The constituents of capital (a) Core capital (basic equity)". This relationship is shown again in Annex 1.
«Basle Capital Accord. International Convergence of Capital Measurement and Capital Standards (July 1988, updated to April 1998)». - ↑ BIS "Instruments eligible for inclusion in Tier 1 capital" http://www.bis.org/press/p981027.htm
Enllaços externs
[modifica]- «Bank for International Settlements (BIS)» (en anglès).