Tell de Solenhac
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Tillo; francès: Théau, Till, Tilloine; neerlandès: Thilman, Tielmann 610 (Gregorià)  Saxònia (Alemanya) |
| Mort | 702 (Gregorià) (91/92 anys) prop de Solenhac (Alta Viena, Llemosí) |
| Sepultura | Abadia de Solenhac (restes destruïdes en 1569); crani a l'església d'Izegem (Flandes) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Benedictins |
| anacoreta | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Festivitat | 7 de gener |
| Iconografia | Amb hàbit benedictí, amb un bàcul i una copa d'oli |
| Patró de | Solenhac, Kortrijk (Bèlgica) |
Tell de Solenhac, Till o Til·ló (Saxònia, ca. 610 - prop de Solenhac, Alta Viena, Llemosí, 702) fou un religiós i anacoreta. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Saxó de naixement, fou capturat cap al 622 per bandolers o tropes de Clotari II, i venut a la Gàl·lia Belgica, actual Flandes, on fou alliberat i batejat per Eloi de Noyon. Aquest l'envià a l'abadia de Solenhac (Alta Viena, Llemosí), on es formà i visqué com a monjo entre 632 i 640. Cridat de nou per Eloi, ara bisbe de Noyon fou ordenat sacerdot i rebé l'encàrrec d'evangelitzar els saxons de la regió de Tournai i altres zones, especialment Izegem, prop de Kortrijk, encàrrec que feu entre 640 i 659.
A la mort d'Eloi, el 659, Tell va tornar a Solenhac i va viure-hi a Brajac (Alta Alvèrnia) fent-hi vida eremítica; amb el temps, a l'eremitori va sorgir un altre monestir. Els habitants de la regió l'anomenaven Pau, ja que el comparaven a Sant Pau de Tebes. Cap al 697, se'establí en una ermita propera l'abadia de Solenhac, on després s'originà Vigen. Hi morí, ja amb noranta anys, cap al 702.
Veneració
[modifica]Fou sebollit a Solenhac, a la cripta de l'església abacial. Les seves restes foren cremades pels calvinistes en 1569, conservant-se'n només algunes relíquies en un bust reliquiari de Solenhac. A Izegem es conservava el crani, donat per l'arquebisbe de Llemotges el 1886, però la relíquia fou robada el 1996 i avui es conserva a la casa del degà de l'església.
És conegut com a Théau, Till o Tilloine en francès, Tilman, Thill, Thielman o Filman en flamenc i alemany, i Hillonius a Alemanya.