Marc Tul·li Tiró
|
«tiró» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «ànec». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 103 aC  Arpino (Itàlia) |
| Mort | 4 aC (98/99 anys) Pozzuoli (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | secretari, escriptor, estenògraf |
| Període | Imperi Romà |
Marc Tul·li Tiró (en llatí: Marcus Tullius Tiro) (Arpino, 103 aC — Puteoli, 4 aC) va ser un escriptor llatí. Esclau, secretari, amanuense i amic de l'escriptor i polític Ciceró,[1] després de la seva mort, n'obtingué la llibertat i va ser l'encarregat de compilar i publicar gran part dels seus discursos, assaigs i correspondència. Freqüentment, Ciceró esmenta Tiró en les seves cartes, ressaltant la gran ajuda que li proporciona en els seus treballs i estudis.[2] Segons Jeroni d'Estridó, després de l'assassinat de Ciceró, es retirà a una finca de Puteoli, on va morir a l'edat de noranta-nou anys.[3]
Publicà Vita Ciceronis i el tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae.[1] La seva figura està vinculada a la invenció de la Notació Tironiana,[4] un sistema de taquigrafia que servia per transcriure els discursos de Ciceró, que més endavant, farien servir els monestirs de l'Europa Medieval, tot i que, autors com Quint Enni, el precediren en l'ús taquigràfic.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Marc Tul·li Tiró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «M. Tullius Cicero, Letters to Atticus, book 7, letter 5, section 2» (en llatí). [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ Smith, Andrew. «St. Jerome: Chronological Tables: 194:1» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «Marc Tul·li Tiró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.