Vés al contingut

Esgrima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tiradora d'esgrima)
Infotaula d'esportEsgrima
Tipusesport de combat i esport olímpic Modifica el valor a Wikidata
Autoritat esportivaFederació Internacional d'Esgrima Modifica el valor a Wikidata
VariantsPhrase d'armes (fr) Tradueix, attack (en) Tradueix i espasa Modifica el valor a Wikidata
El rus Ivan iTourchine i el nord-americà Weston Kelsey en un assalt a espasa en els Jocs Olímpics d'Atenes.

L'esgrima és un esport de combat en el qual s'enfronten dos contrincants que han d'intentar tocar-se amb una arma blanca, en funció de la qual es diferencien tres modalitats: sabre, espasa i floret. Els contrincants reben el nom de "tiradors". Quan un tirador és "tocat" per l'arma (en francès "touché"), el contrari rep un punt.

Com a disciplina esportiva va sorgir a la fi del segle xix, quan van començar a deixar d'emprar-se les espases com armes de combat. Va ser present en la primera edició de les olimpíades modernes, encara que només en categoria masculina, i en la femenina, a partir de 1960. Es tracta de l'únic esport olímpic d'origen espanyol. La seva definició és «art de defensa i atac amb una espasa, floret o una arma similar». L'esgrima moderna és un esport d'entreteniment i competició, però segueix les regles i tècniques que es van desenvolupar en el seu origen, per a un maneig eficient de l'espasa en els duels.

Armes modernes

[modifica]

En l'esgrima moderna, s'usen tres armes: floret, espasa i sabre. Fabricades amb acer trempat, cadascuna té una llargada màxima de fulla de prop de 89 cm; el pes màxim per a floret i sabre és de 500 g aproximadament i per a una espasa d'uns 770 g. El capçalet és el botó de pell que es posa a la punta d'una espasa d'esgrima perquè no faci mal.[1]

Zona vàlida per a atac amb floret.

Floret

[modifica]
Article principal: Floret (esgrima)

Arma desenvolupada durant el segle xvii com a arma d'entrenament per a combat amb espases lleugeres. Desenvolupada com a arma de pràctica i esportiva, el floret és considerada la bàsica. És lleugera i flexible i s'usa per aconseguir tocats envestint amb la seva punta roma. La fulla és quadrangular en secció transversal. L'àrea vàlida d'atac entre floretistes és el tors.

Espasa

[modifica]
Article principal: Espasa (esgrima)

L'espasa moderna deriva de l'espasí francès. Com el floret, és una arma d'estocada, però té una cassoleta o protecció de mà més gran, a més de ser més pesada i de tenir una construcció més rígida. La secció la seva fulla és triangular. L'àrea vàlida d'atac és tot el cos.

Zona vàlida per a atac amb sabre.

Sabre

[modifica]
Article principal: Sabre (esgrima)

El sabre modern deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. Té un protector en forma de bol, que es corba sota la mà, i una fulla rectangular en secció transversal. Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o produint un tall amb el tall de la fulla.

Història de l'esgrima

[modifica]

Els primers tractats de l'esgrima es van trobar a Espanya, pel que Espanya és l'originària d'aquest esport. Amb la desaparició del duel en l'últim terç del segle xix, apareixen també les regles pròpies de cadascuna de les armes de l'esgrima moderna. Des d'aquell moment, les tres seguiran una evolució paral·lela.

Els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896, els primers de l'era moderna, van ser iniciativa del baró Pierre de Coubertin. Ell mateix esgrimidor, van incloure competicions de floret i sabre, ambdós en categoria masculina individual. L'espasa s'introduiria en els Jocs següents, els de París 1900. El sabre i floret per equips arribaria als Jocs Olímpics de Saint Louis de 1904. Els primers Campionats del Món d'Esgrima es van celebrar a Londres el 1956. El floret femení va aparèixer a nivell individual el 1924 als Jocs Olímpics de París i per equips el 1932 a Los Angeles.

El 1913 neix la Federació Internacional d'Esgrima, després de començar a constituir-se federacions nacionals a partir de 1906. Aquesta Federació Internacional serà qui consti com a organitzadora de les grans competicions i la responsable del Reglament Internacional per a aquestes proves. Des de llavors s'han introduït nombrosos canvis, entre ells la irrupció de la tecnologia que permet el registre electrònic dels tocats amb l'ajuda d'un aparell senyalitzador i la millora en la seguretat dels materials, tant de la indumentària protectora com de les armes, que fan de l'esgrima actual un esport en el qual els accidents són pràcticament inexistents.

Esgrima italiana

[modifica]

Esgrima italiana és un terme que s'empra per descriure l'estoc i la tècnica que els italians van popularitzar en Europa, principalment en Anglaterra i França. L'origen del sistema de combat se sol fixar en 1409, data del tractat italià més antic del qual es tingui coneixement, i s'estengui fins i tot 1900, en l'etapa de l'esgrima clàssica. Encara que les armes i els finals per als quals s'usaven van canviar radicalment durant aquells cinc segles, algunes característiques han romàs constants a l'escola italiana. Algunes d'elles són la preferència per determinades guàrdies, l'especial atenció al tempo i moltes de les accions defensives.

En l'actualitat, l'estil es preserva tant a Itàlia com a la resta del món. A Itàlia, escoles oficials d'esgrima com l'Accademia Nazionale ofereixen maestríes, tant en esgrima històrica com en esgrima moderna, que s'adhereix als principis de la tècnica italiana. També es practica l'esgrima italiana en institucions a l'estranger, com la Universitat Estatal de San José, en Califòrnia, Estats Units.

Tractats d'esgrima

[modifica]

Tractats antics

[modifica]

Segle XV

[modifica]
  • 1410. Fiore de’ Liberi. Flos Duellatorum.[2] (Hi ha una traducció al castellà que es pot descarregar en format pdf: Fiore Dei Liberi 'La Flor de las Batallas')
  • 1474. Jaume Ponç (obra considerada perduda).[3][4][5]
    • La pèrdua aparent de l'obra de Jaume Pons és molt estranya. Hi havia un manuscrit a la Biblioteca del Escorial l'any 1931.
« 239. Maestro Ponce. Arte de esgrima, en lengua lemosina, con hermosas figuras y letras de oro. v. D. 1. 1. P. 9. Ms. H. I. 5, fols. 176 v. y 207 r. »
— Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial / Fr. Julián Zarco Cuevas. Pàgina 164.
  • 1474. Pedro de la Torre (obra perduda)

Segle XVI

[modifica]
  • 1509. Petrus Montis, Pedro del Monte o Pietro Moncio[6][7]
  • 1531. Antonio Manciolino. Di Antonio Manciolino Bolognese opera nova: dove li sono tutti li documenti et vantaggi che si ponno havere nel mestier de l'armi d'ogni sorte. [8]
  • 1532. Francisco Román (obra perduda)
  • 1550. Achille Marozzo. Opera nova de l'arte de l'Armi.[9]
  • c 1550. Anonimo bolognese. L'arte della spada.[10]
  • 1553. Camillo Agrippa. Trattato di scienza d'arme. Et vn dialogo in detta materia[11]
  • 1572. Giovanni dall'Agocchie. Dell'arte di scrimia.[12]
  • 1573. Henry de Saint Didier. Traicte contenant les secrets dv premier livre svr l'espee sevle[13]
  • 1580. Giacomo de Grassi. Ragione di adoprar sicuramente l'arme si da offesa, come da difesa[14]
  • 1582. Jerónimo de Carranza. Libro de Hieronimo de Carança natural de Seuilla, que trata de la Philosophia de las armas y de su destreza y de la aggressio[n] y defension christiana.[15]

Segle XVII

[modifica]
  • 1601. Marco Docciolini. Trattato in materia di scherma.[16]
  • 1610. Ridolfo Capoferro. Gran simulacro dell'arte e dell'uso della scherma.[17]
  • 1612. Luis Pacheco de Narváez. Compendio de la filosofia de las armas de Geronimo de Carrança.[18]
  • 1628-1630. L'Académie de l'Épée, de Gérard Thibault d'Anvers.
  • 1639. Luís Díaz de Viedma. Metodo de ensenanza de maestros en la ciencia filosofica de la verdadera destreza matematica de la armas. Barcelona.[19]
  • 1642. Cristóbal de Cala. Desengaño de la espada, y norte de diestros. Cádiz.[20]
  • 1667. Gómez Arias de Porres. Resvmen De La Verdadera Destreza En El Maneio De La Espada.[21]
  • 1675. Francisco Antonio de Ettenhard. Compendio de los fundamentos de la verdadera destreza, y filosofia de las armas.[22]
  • 1678. Pedro Texedo Sicilia de Teruel. Escuela de principiantes y promptuario de questiones en la philosophia de la berdadera destreça de las Armas [23]
  • 1686.Francesco Antonio Marcelli. Regole della scherma: insegnate da Lelio, e Titta Marcelli[24]
  • 1688. D. Juan Antonio de Arrieta, Arandía y Morentin. Resvmen de la Verdadera destreza, y modo facil para saber los caminos verdaderos en la Batalla, reducidos á Christianos, y Reales movimientos. Pamplona.
  • 1755. L' académie de l'homme d'épée.[25]

Segle xix

[modifica]
  • 1823. Eudaldo Thomase. Tratado de esgrima a pie y a caballo.[26]

Esgrima adaptada

[modifica]

L'esgrima adaptada per a discapacitats va sorgir quan a 1953 va ser introduïda per Ludwig Guttmann en un hospital d'Inglaterra. Es va convertir en esport para-olímpic l'any 1960 en Roma, es practica a cadira de rodes que va subjecte al sòl perquè la cadira no es pugui caure.

La principal diferencia que podem trobar respecte a l'Esgrima convencional és que els que ho practiquen tenen una discapacitat que no els permet estar drets o fer gran esforços amb les pròpies; per això, han d'estar asseguts en una cadira de rodes, on aquesta no es pot moure perquè va fixada a terra, això permet fer moviments bruscos sense temor que es pugui bolcar.

Normalment qui sol practicar aquest esport és gent que té una paràlisi cerebral lleu, amputacions, poliomielitis o paraplexia tant del sexe femení com masculí evidentment.

Aquest esport té poques normes, però una de les que més cal tenir en compte i és bàsica és que no es pot fer un desplaçament per la pista. A nivell competitiu els jugadors amb no-lesions no poden competir i a l'hora de fer-ho es fa un balanç de les aptituds de cada jugador per a classificar-los per les seves capacitats.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB: Capçalet.
  2. ↑ Flos duellatorum.
  3. ↑ Jerónimo Zurita cuadernos de historia. Institución "Fernando el Católico.", 1977. 
  4. ↑ Estudi de Tim Rivera. Reconstrucció parcial de l'obra de Jaume Pons.
  5. ↑ Engano Y Desengano delos Errores que se han querido introducir en la destreza de las armas. Emprenta dei reyno, 1635, p. 49–. 
  6. ↑ F. C. Grove. An Introduction To Fencing. Read Books Limited, 26 agost 2016, p. 7–. ISBN 978-1-4733-5263-6. 
  7. ↑ Petrus I Monti. Exercitiorum atque artis militaris collectanea in 3 libros distincta. Scinzenzeler, 1509. 
  8. ↑ Antonio Manciolino. Di Antonio Manciolino Bolognese opera nova: dove li sono tutti li documenti et vantaggi che si ponno havere nel mestier de l'armi d'ogni forte novamente corretta et stampata. Zoppino, 1531. 
  9. ↑ Achille Marozzo. Opera nova ... de l'arte de l'Armi, 1550. 
  10. ↑ Anonimo bolognese. L'arte della spada: trattato di scherma degli inizi del XVI secolo. Il cerchio, 2005. ISBN 978-88-8474-093-9. 
  11. ↑ Camillo Agrippa. Di M. Camillo Agrippa Trattato di scienza d'arme. Et vn dialogo in detta materia. appresso Roberto Meglietti, 1604. 
  12. ↑ Dell'arte di scrimia libri tre by Agocchie, Giovanni dall', active 16th century
  13. ↑ Henry de Saint Didier; Société du livre d'art ancien et moderne, Paris Traicte contenant les secrets dv premier livre svr l'espee sevle: mere de toutes armes, qui sont espée dague, cappe, targue, bouclier, rondelle, l'espée deux mains & les deux espées, auec ses pourtraictures, ayans les armes au poing pour se deffendre & offencer à vn mesme temps des coups qu'on peut tirer, tant en assillant qu'en deffendant, fort vtile & profitable pour adextrer la noblesse, & suposts de Mars: redigé par art, ordre & pratique. Société du livre d'art ancien et moderne, 1573, p. 1–. 
  14. ↑ Giacomo Grassi. Ragione di adoprar sicuramente l'arme si da offesa, come da difesa, con un Trattato dell'inganno, & con un modo di essercitarsi da se stesso, per acquistare forza, giudicio, & prestezza, di Giacomo di Grassi. appresso Giordano Ziletti, & compagni, 1570. 
  15. ↑ Casal, M.P.C.. Francisco Pacheco y su Libro de retratos (en castellà). Fundación Focus-Abengoa, 2011, p. 158. ISBN 978-84-92820-55-9 [Consulta: 20 abril 2022]. 
  16. ↑ Marco Docciolini. Trattato in materia di scherma di Marco Docciolini fiorentino. Nel quale si contiene il modo, e regola d'adoperar la spada così sola, come accompagnata. nella stamperia di Michelagnolo Sermartelli, 1601, p. 81–. 
  17. ↑ Ridolfo Capoferro. Gran simulacro dell'arte e dell'uso della scherma. Apresso Saluestro Marchetti e Camillo Turi, 1610. 
  18. ↑ Luis Pacheco de Narváez. Compendio de la filosofia de las armas de Geronimo de Carrança. por Luis Sanchez, 1612. 
  19. ↑ Metodo de ensenanza de maestros en la ciencia filosofica de la verdadera destreza matematica de la armas por ... Luis Dias de Viedma
  20. ↑ El Averiguador: correspondencia entre curiosos, literatos, anticuarios &c. 1872, 1872, p. 142–. 
  21. ↑ Gomez Arias de Porres. Resvmen De La Verdadera Destreza En El Maneio De La Espada. Melchor Estevez, 1667, p. 7–. 
  22. ↑ Francisco Antonio de Ettenhard. Compendio de los fundamentos de la verdadera destresza, y filosofia de las armas. Por Antonio de Zafra, 1675. 
  23. ↑ Pedro Texedo Sicilia de Teruel. Escuela de principiantes y promptuario de questiones en la philosophia de la berdadera destreça de las Armas en que ban resumidas con demostraciones practicas ... Scuola de' principianti e sommario di questioni nella filosofia della vera destrezza delle armi, nelle quali vanno compendiate con dimostrationi prattiche ... dedicado a el Excelentissino senor Marques de los Velez ... compuesto y recompilado por el Ayudante Don Pedro Texedo Sicilia de Teruel ... por Iuan Francisco Paz, 1678. 
  24. ↑ Francesco Antonio Marcelli. Regole della scherma: insegnate da Lelio, e Titta Marcelli. Nella Stamperia di Dom. Ant. Ercole, 1686, p. 11–. 
  25. ↑ L' academie de l'homme d'épée. van Duren, 1755. 
  26. ↑ Eudaldo Thomase. Tratado de esgrima a pie y a caballo, en que se enseña por principios el manejo del florete, ó, El juego de la espada que se usa en el día. Narcisa Dorca, 1823, p. 40–. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esgrima
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esgrima&oldid=32381878»