Protectorat alemany del Togo

Protectorat alemany del Togo

Tipus	protectorat
Localització
6° 16′ 19″ N, 1° 11′ 13″ E
Capital	Baguida (en) (1884–1886) Sebe (en) (1886–1897) Lomé (1897–1914)
Població humana
Idioma oficial	alemany
Religió	Akan religion (en) , animisme, cristianisme i islam
Geografia
Part de	Imperi colonial alemany
Superfície	90.479 km²
Dades històriques
Creació	1884
Dissolució	1914
Organització política
Forma de govern	protectorat
Moneda	marc d'or alemany

El Togo alemany l'any 1915

El protectorat alemany del Togo fou un domini de l'Imperi Alemany a l'Àfrica occidental que va existir del 5 de juliol de 1884 al 28 de juny de 1919.

Els alemanys van penetrar al Togo a partir del 1847 quan van arribar missioners que van predicar entre els ewes. Comerciants alemanys van establir una base mercantil a la costa, a Anécho (Aneho) i forces militars van obligar el cap local a signar un tractat el febrer de 1884. El 5 de juliol de 1884 Alemanya va signar un tractat amb un cap de la costa anomenat Mlapa III i va proclamar el seu protectorat a Togo, que fou reconegut per les potències europees. La capital fou Bagid fins al 1887, en què es va traslladar a Sebe (on restarà deu anys). El delegat alemany Gustav Nachtigal va aconseguir que diversos caps locals acceptessin la protecció d'Alemanya i fessin onejar la bandera imperial als seus dominis. Després de 1885 es van acordar els límits de la costa amb la colònia de la Costa d'Or britànica (a l'oest) i amb el Dahomey francès (a l'est)

En els següents anys el govern alemany es va estendre a regions de l'interior i del nord del país on el 1897 van arribar el britànics. El regne de Dagomba o Dagbon va quedar neutralitzat (Zona Neutral del Togo o de Yendi). Es va signar un tractat de límits per aquesta zona amb França (1897) i un altre amb Gran Bretanya (1899) i en aquest darrer van negociar reconèixer el territori de les Illes de Samoa a Alemanya a canvi de les Illes Salomó del Nord i del control del regne de Tonga, i van utilitzar la Zona Neutral del Togo (o de Yendi, capital de Dagomba) i el Triangle del Volta com a moneda de canvi; després d'aquest tractat el regne de Dagbon es va dividir entre les dues potències, Gran Bretanya (la part occidental) i Alemanya (la part oriental, incloent Yendi). Mentre a la costa es va construir una nova ciutat a Lomé (1897), que va passar a ser la capital del Togo, i es va construir un ferrocarril cap a Anécho, Blitta i Palimé. La colònia fou declarada el dia 1 de gener de 1905.

Utilitzant mà d'obra africana forçada per treballar cautxú, palma, cotó i cacau, l'administració alemanya i de les companyies privades van convertir al Togo en una colònia econòmicament eficient, però on el tracta als nadius era brutal. Al esclatar la I Guerra Mundial les forces britàniques i franceses van penetrar al Togo l'agost de 1914; el 26 d'agost de 1914 van entrar a Lomé i el 31 d'agost de 1914 les autoritats alemanyes es van rendir formalment; en poques setmanes la resta del territori fou controlat sense oposició pels britànics i francesos que el 27 de desembre de 1916 se'l van repartir, amb la part occidental per Gran Bretanya i l'oriental per França.

Zones d'ocupació britànica i francesa 1916-1922, mandats britànic i francès 1922-1956

Al tractat de Versalles de 28 de juny de 1919 Alemanya va renunciar a la sobirania sobre totes les colònies africanes i es va transferir la decisió sobre el seu futur a la Lliga de les Nacions (des de 1920 Societat de Nacions). El 20 de juliol de 1922 la societat de Nacions va concedir un mandat a Gran Bretanya o França sobre les respectives zones d'ocupació anomenades Togoland (Togolàndia) o el Togo Britànic i el Togo Francès.

Comissaris del protectorat

• 1884 Gustav Nachtigal (Comissari imperial per l'Àfrica Occidental)
• 1884 - 1885 Heinrich Randad (cònsol provisional)
• 1885 - 1887 Ernst Falkenthal
• 1887 - 1888 Jesko von Puttkamer (interí)
• 1888 - 1891 Eugen von Zimmerer
• 1891 - 1892 Markus Graf von Pfeil (interí)
• 1892 - 1893 Jesko von Puttkamer (segona vegada)

Landeshauptleute (governador provincial)

• 1893 - 1895 Jesko von Puttkamer (abans comissari)
• 1895 - 1898 August Köhler

Governadors

• 1898 - 1902 August Köhler (abans Landeshauptleute)
• 1902 - 1905 Waldemar Horn (inicialment interí, confirmat el mateix 1902)
• 1905 - 1910 Johann Nepomuk Graf Zech auf Neuhofen
• 1910 - 1912 Edmund Brückner (interí 1910 a 1911)
• 1912 - 1914 Adolf Friedrich Herzog von Mecklenburg-Schwerin (duc de Mecklenburg-Schwerin)

Administrador Militar Francès

• 1914 - 1916 Gaston Léopold Joseph Fourn

Comissionats francesos

• 1916 - 1917 Gaston Léopold Joseph Fourn (abans administrador)
• 1917 - 1922 Alfred Louis Woelffel
• 1920 - 1921 Pierre Benjamin Victor Sasias (primera vegada suplent de Woelfel que estava absent)
• 1922 Pierre Benjamin Victor Sasias (segona vegada suplent de Woelfel que estava absent)
• 1922 Paul Auguste François Bonnecarrère (interí)

Referències

• Worldstatesmen per Ben Cahoon