Vés al contingut

Tomàs Barris Ballestín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tomàs Barris)
Plantilla:Infotaula personaTomàs Barris Ballestín
Biografia
Naixement1r febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Alçada171 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes67 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta, entrenador Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
- FC Barcelona
Participà en
1960Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 Modifica el valor a Wikidata


World Athletics: 14349955 Olympics.com: tomas-barris-ballestin Modifica el valor a Wikidata

Tomàs Barris Ballestín (Barcelona, 1 de febrer de 1930 - 29 d'octubre de 2023)[1] va ser un atleta català. Va ser considerat el millor atleta espanyol de mig fons de la seva època.[2]

Carrera esportiva

[modifica]

Es va iniciar al món de l'atletisme de jove, a edat escolar, a una prova tan emblemàtica con la cursa Jean Bouin. Va ser l'1 de gener de 1947. Des d'aquest moment tot va ser una millora contínua i només alguns problemes de confiança li feien entrar a una petita davallada. Però amb la preparació per als II Jocs del Mediterrani de Barcelona del 1955, l'ajuntament de Barcelona i Joan Antoni Samaranch van aconseguir que un entrenador de gran prestigi i innovador estigués preparant als atletes catalans durant vuit mesos per aquesta prova. Aquest entrenador era l'Olli Virho, que va introduir un entrenament més intensiu i planificat i va aconseguir que Tomàs tingués la confiança amb si mateix que li mancava i que el va convertir en un atleta més segur i el millor especialista espanyol de fons i mig fons.

Poc després, Joan Antoni Samaranch li va donar suport econòmic per realitzar viatges a Friburg (Alemanya). A l'Institut d'Educació Física de la universitat alemanya de Friburg es trobava el tècnic de més prestigi mundial, l'alemany Woldemar Gerschler i el seu equip, el doctor Hans Reindell i el psicoanalista Schilde. Tomàs es va adaptar a l'entrenament rebut i van arribar els èxits internacionals.

El 1957, a l'encontre internacional Espanya-Alemanya, va guanyar la prova dels 1500 metres per davant del plusmarquista mundial Werner Luegg. Això li va obrir les portes d'Europa i va ser el primer atleta espanyol que va competir a Europa assíduament en les grans trobades i es convertí en un atleta de renom. Tomàs Barris és el pioner de l'atletisme professional a Espanya i el primer atleta espanyol en disposar d'un mànager propi. Tot això a una època on superar els ingressos màxims que la Federació Internacional d'Atletisme Amateur (I.A.A.F.) permetia (2$ USA diaris, com a despeses a més de viatges i estades) suposava per l'atleta la desqualificació automàtica per professionalisme.

La seva millor marca la va fer a Turku, en els 1500 metres quan va guanyar la prova amb un temps de 3'41"7, la 13a. millor marca de tots els temps, marca superior a les plusmarques de països amb una gran tradició atlètica com Alemanya, Itàlia, França o Noruega. Cal valorar aquesta gesta justament, en un temps on a Espanya la pràctica de l'atletisme era amateur, on no hi havia patrocinadors, poques ajudes institucionals, pistes de cendra i sense llebres i on pràcticament ningú anava a competir fora d'Espanya.

Com a atleta va pertànyer al CD Hispano-Francès, RCD Espanyol i FC Barcelona. Com a entrenador va estar un any en el RCD Espanyol i en el CA Laietània de Mataró un període de vuit anys.

Millors marques[3]

[modifica]
  • 800 metres llisos: 1'48"7 a Barcelona, el 12 de setembre de 1959.
  • 1000 metres llisos: 2'22"1 a Stuttgart, el 17 de maig de 1958.
  • 1500 metres llisos: 3'41"7 a Turku, el 29 d'agost de 1958.
  • Milla: 4'03"2 a Turku, el 5 d'agost de 1958.
  • 2000 metres llisos: 5'14"5 a Tolosa, el 22 de juliol de 1961.
  • 3000 metres llisos: 8'09"8 a Parainen, l'11 de juliol de 1961.

Guardons

[modifica]
  • Medalla com a Forjador de la Història Esportiva de Catalunya.
  • Medalla com a Pioner de l'Esport Català
  • Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Federació Internacional d'Atletisme (I.A.A.F.).
  • Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.
  • Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Diputació de Barcelona.
  • Medalla d'Or de la Federació Espanyola d'Atletisme.
  • Medalla d'Or de la Federació Catalana d'Atletisme.
  • Copa Baró Güell al millor esportista espanyol a nivell internacional de l'any 1958.
  • Creu al Mèrit Civil.
  • Placa al "Mèrit Esportiu" de la U. F. E. C.
  • Placa de reconeixement a l'"Esperit Olímpic" del C.O.C.
  • El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la seva excel·lència esportiva".[4]

Palmarès

[modifica]
  • Campió d'Espanya dels 800 m a l'aire lliure: 1955, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963
  • Campió d'Espanya dels 1500 m a l'aire lliure: 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1961, 1962, 1963, 1964
  • 34 rècords absoluts d'Espanya en pista a l'aire lliure (rècord a la història de l'atletisme espanyol)
  • Guanyador de 58 Mítings Internacionals (rècord a la història de l'atletisme espanyol)
  • Medalles d'Or i de Plata als Jocs del Mediterrani de Beirut i Nàpols
  • Medalla de Plata als Jocs Iberoamericans a Santiago de Xile i Madrid
  • Medalla de Bronze als World Athletics Games a Hèlsinki
  • Subcampió d'Espanya de cros l'any 1961
  • Campionat de Catalunya de cros: 1959, 1960, 1962
  • Campionat de Catalunya 800 metres llisos: 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964,
  • Campionat de Catalunya 1.500 metres llisos: 1952, 1954, 1955, 1956, 1961, 1962, 1964
  • Campionat de Barcelona de cros: 1955, 1956, 1957, 1958, 1959.

Referències

[modifica]
  1. [1]Arxivat 2018-07-18 a Wayback Machine. «Tomás Barris Ballestín» (castellà) al web del Comitè Olímpic Espanyol
  2. «Tomàs Barris Ballestín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Marques extretes del llibre de José Javier Etayo et.al., El Atletismo Olímpico Español (castellà) Arxivat 2013-01-23 a Wayback Machine., ISBN 84-604-3552-0
  4. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]