Vés al contingut

Tomás de Villanueva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomás de Villanueva

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Tomás García Martínez Modifica el valor a Wikidata
c. 1488 Modifica el valor a Wikidata
Fuenllana (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1555 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de València
7 desembre 1544 (Gregorià) – 8 setembre 1555
← Jordi d'ÀustriaFrancisco de Navarra →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversidad Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1518–), teòleg, filòsof, frare Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDomingo de Soto Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJuan Pardo de Tavera Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat10 d'octubre Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 93528813 Modifica el valor a Wikidata

Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555),[1] fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Va nàixer a Fuenllana, es va educar i va créixer a Villanueva de los Infantes on els seus pares posseïen una rica hisenda, a pesar de la qual cosa moltes vegades el xicot caminava nu perquè havia donat els seus vestits els pobres.[1]

Encara que va fer estudis d'Arts i Teologia en la Universitat d'Alcalá d'Henares,[1] va ingressar en l'Orde dels Agustins de Salamanca (1516) i en 1518 va ser ordenat sacerdot; en l'orde va ocupar els càrrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'Andalusia i Castella. També va ser professor de la universitat i conseller i confessor de Carles V.[2]

Va gaudir de fama per la seua gran austeritat personal (va arribar a vendre la màrfega on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu exercici continu i infatigable de la caritat, especialment amb els òrfenes, amb les donzelles pobres i sense dot i amb els malalts. Posseïa, en canvi, una concepció intel·ligent de la pietat, de manera que encara que era molt almoiner procurava solucionar definitivament i estructuralment la pobresa mitjançant la redempció activa d'aquesta, donant faena als pobres, i així feia fructificar les seues almoines: "L'almoina no només és donar, sinó traure de la necessitat a qui en pateix i alliberar-l'en quan siga possible"', va escriure.

El 1533 va enviar els primers pares agustins que van arribar a Mèxic. Va començar a tindre èxtasis místics en missa o quan resava els salms.

Carles V li havia ofert el càrrec d'arquebisbe de Granada però ell mai el va acceptar; es diu que va arribar a arquebisbe de València el 1544 per error d'un escrivà, i es negà a exercir el càrrec fins que li ho va ordenar el seu superior en l'orde. Allà, ajudat pel seu bisbe auxiliar Joan Segrià, va posar ordre en una diòcesi que feia un segle que no tenia govern pastoral directe. Va organitzar un col·legi especial per als moriscs conversos i va organitzar en especial un pla eficaç d'assistència i auxili social i de caritat. El 1547 va ordenar sacerdot el futur Sant Lluís Bertran. Va morir el 1555 a València.

Fou canonitzat pel papa Alexandre VII el maig de 1659.[3]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Salom (O.S.A.), Miguel Bartolomé. Libro de la vida y milagros de Santo Tomas de Villanueva, arzobispo de Valencia, de la orden de San Agustin: sacado de los procesos que se hicieron para su beatificacion y canonizacion (en castellà). en la imprenta de la viuda e hijo de Marin, 1793. 
  2. Quevedo, Francisco de. Vida de Santo Tomás de Villanueva (en castellà). Rafael Lazcano, 2005. ISBN 978-84-95745-41-5. 
  3. Esquerdo, Jaume Lloret i. Els titelles al País Valencià. Universidad de Alicante, 2019-11-17. ISBN 978-84-9717-683-5. 

Enllaços externs

[modifica]