Morella vera

Morella vera

Solanum nigrum
Tomàquet del diable
Planta
Tipus de fruit	baia
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Solanales
Família	Solanaceae
Tribu	Solaneae
Gènere	Solanum
Espècie	Solanum nigrum L., 1753
subspecies
S. nigrum subsp. nigrum S. nigrum subsp. schultesii

La morella vera, morella negra, solatre, herba mora, pebre d'ase i tomaca borda (Solanum nigrum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies d'origen sud-americà i emparentada amb l'albergínia (Solanum melongena) i el tomàquet (Solanum lycopersicum) que actualment creix pràcticament a tot el món.

Segons el terreny i les condicions de nutrició, pot arribar a ser molt tòxica, ja que conté elevades concentracions de solanina, un alcaloide que la planta empra com a defensa contra els depredadors i que s'acumula a les parts verdes de la planta. Malgrat això, té un cert ús en fitoteràpia.

Morfologia

S. nigrum és una herba lleugerament pubescent de fins a 50 cm d'alçada, amb fulles grans, alternes i peciolades, amb limbe ovoide més o menys sinuós, i inflorescències formades per 3 a 6 flors hermafrodites d'entre 5 i 7 mil·límetres; aquestes s'agrupen en cimes pedunculades, amb pètals blancs que sobrepassen les anteres grogues molt destacades. El calze té 5 sèpals. Les flors són menudes i pot arribar a no poder distingir-les a ull nu. Els fruits són baies d'1 cm de diàmetre; verds quan són immadurs (amb grans quantitats de solanina) i es tornen negres quan maduren.

Principis actius

• Alcaloides: Solanina, solasonina, solanigrina, solamargina, asparagina
• Tanins
• Saponines
• Àcid nítric
• Nitrats

Ús medicinal

Les solanines resulten molt tòxiques, igual que altres alcaloides (xaconina i solasodina) presents en el fruit i les fulles de la planta. L'enverinament produeix vòmits, dolor estomacal, sopor, augment de temperatura i en casos extrems, paràlisis i finalment la mort per fallida cardíaca. La concentració de solanina depèn del grau de maduresa (en els fruits), del terreny de cultiu i de les condicions nutricionals de la planta. El seu valor tòxic fa que la infusió s'usi a vegades com insecticida per protegir els cultius, en especial en combinació amb el bacteri Agrobacterium tumefaciens.

En medicina popular, les fulles o la infusió en fred s'usa com a sedant, antiinflamatori, antipirètic i purgant; la sobredosi, però, pot ser fatal.

Donat que la cocció destrueix la solanina, els fruits madurs s'usen ocasionalment en melmelades i conserves.

Toxicitat

Molt alta. Les intoxicacions es produeixen per ingestió de baies verdes especialment en els nens, pels quals resulten molt atractives. La ingestió d'uns 6 fruits per part d'un nen pot resultar mortal. La toxicitat dels fruits en alguns períodes de l'any pot doblar la de la Solanum dulcamara o dolçamara. Els alcaloides continguts en aquests resulten molt tòxics produint lesions en l'aparell digestiu i en els pulmons. Una ingestió elevada pot produir necrosi en el fetge o edemes en els pulmons.

Quant als fruits, resulten molt més perillosos abans de madurar que és quan presenten una dosi més elevada de solanina. S'han produït intoxicacions alimentàries a partir de menjar fruits de morella vera. Té molta semblança amb els pèsols, per tant, la toxicitat per ingestió accidental és la més comuna.

Els símptomes són: dolors de panxa, salivació, diarrea i problemes hepàtics. En dosis elevades, disminueix el pols, dificulta la respiració, convulsions, aturada cardiorespiratòria, mort.

Vegeu també

• Llista de plantes de fulla comestible