Toni Aira i Foix
| |||
| Nom original | (ca) Toni Aira Foix  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Josep Antoni Aira i Foix 27 octubre 1977 (47 anys)Barcelona | ||
| Residència | Barcelona | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació | Universitat Ramon Llull | ||
| Director de tesi | Albert Sáez i Casas | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, professor d'universitat, periodista, comentarista polític | ||
| Organització | RAC1, TV3 | ||
| Nom de ploma | Toni Aira | ||
| Llengua | Català | ||
| Participà en | |||
| 13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya | ||
| 20 setembre 2016 | Per una Catalunya lliure i liberal |
||
| Lloc web | http://www.toniaira.cat/ | ||
  
| |||
.jpg)
Josep Antoni Aira i Foix, més conegut com a Toni Aira, (Barcelona, 27 d'octubre de 1977) és un periodista català, doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL).[1] És professor d'Introducció a la Comunicació Professional a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL), de Comunicació Política i de les Institucions Públiques a la Universitat Oberta de Catalunya,[2] i del Projecte de Publicitat Institucional, Social i Política a la Universitat Pompeu Fabra.
Especialista en comunicació política,[3] ha estat director d'El Singular Digital,[4] diari que actualment porta el nom de El Món. El 2008 va rebre el Premi Ramon Trias Fargas d'assaig polític, que concedeix la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem).[5] Durant anys ha col·laborat en diverses ràdios, televisions i mitjans digitals, com la revista Esguard.[1][6] El 2007 estrenà el seu blog La Cortina de Fum, que el juliol de 2011 passaria a web i donaria nom a la seva secció d'El Periódico de Catalunya.[1] Del 2014 al 2017 va ser director del programa Els Spin Doctors de Catalunya Ràdio, un dels primers programes digitals de l'emissora.
Entre setembre de 2017 i octubre de 2018 va ser director de comunicació del Partit Demòcrata Europeu Català.[7]
Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com El Món a RAC1 i El Periódico.[8]
Obra publicada
[modifica]- La Veu de l'experiència. Testimonis del passat, pensant en el futur (Dèria, 2007)
- De Pujol a Maragall (Documenta Universitaria, 2008) -llibre col·lectiu-
- Màrqueting polític: L'art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube (Trípodos, 2008)
- Els spin doctors. Com mouen els fils els assessors dels líders polítics (Columna, 2009)
- Los spin doctors. Cómo mueven los hilos los asesores de los líderes políticos (Editorial UOC, 2009)
- Comunicació política i d'institucions públiques (Editorial UOC, 2009) -llibre col·lectiu-
- L'espectre del tripartit (Documenta Universitaria, 2009) -llibre col·lectiu-
- La comunicació política (Editorial UOC, 2010)
- Sí, ministre (A Contra Vent, 2010 2009) -traducció-
- Los guardianes del mensaje. Asesores políticos. Un modelo alternativo a los spin doctors anglosajones (Editorial UOC, 2011)
- Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política (Trípodos, 2011)
- El último partido. La política cansada ante su gran final (UOC, 2015)
- Comunicación política y gobierno de coalición (UOC, 2016)
- Política en serie. La ficción que inspira al poder (Libros.com, 2016)
- La Política de les emocions (Arpa, 2020)[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014, p. 166.
- ↑ Pi, Jaume «¿Guardiola president?». La Vanguardia, 13-04-2011.
- ↑ «Toni Aira, sobre la campanya 2.0: 'Sovint a la xarxa la gent té més ganes de parlar que no pas d'escoltar'». Vilaweb, 20-11-2010. Arxivat de l'original el 2018-07-17 [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Amb Toni Aira, director de El singular digital». L'Internauta (VilaWeb), 2009. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ ACN. «El periodista Toni Aira guanya el dotzè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític». 324.cat, 30-10-2008.
- ↑ «La revista per a pissarretes Esguard fa el salt a Android». VilaWeb, 02-01-2013.
- ↑ «Toni Aira, nou director de comunicació del PDECat». NacióDigital, 04-09-2017.
- ↑ Aira, Toni. «Toni Aira» (en castellà), 20-09-2012. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Tomàs, Neus. «Toni Aira: "Díaz Ayuso parece vivir en una constante huida hacia adelante"» (en castellà), 25-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]