Can Magarola (Alella)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 172 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alella (Maresme) | |||
| Localització | Av. Sant Mateu, 2 | |||
| ||||
| Format per | Torre de Can Magarola | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 4 desembre 2014 | |||
| Id. IPAC | 8165 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Torre de Can Magarola | ||||
| Id. IPAC | 40254 | |||
,_des_del_cam%C3%AD_del_Greny.JPG)
Can Magarola és una antiga masia fortificada d'Alella, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment hi ha la seu de la Denominació d'Origen Alella, i anteriorment el museu municipal.[2]
Història
[modifica]El 1359 era coneguda com Mas Oller, quan mossèn Oller la va vendre a Ramon de Carner.[3] El 1377, el fill d'aquest la va tornar a vendre a Arnal Sayol,[3] per la qual cosa va ser coneguda com a Sayol de Munt, fins que el 1625, va ser permutada per una propietat que Pere de Magarola i Fontanet, president de la Generalitat de Catalunya i bisbe d'Elna, de Vic i de Lleida, tenia a Montornès del Vallès.[4][1][3] Després passà al seu nebot Vicenç de Magarola i Genovart.[5][6]
Ja al segle xviii, la seva besneta Josepa de Magarola i d'Amigant[7] es va casar amb José Sánchez de la Bárcena, marqués de la Bárcena,[1] per la qual cosa la masia va prendre el nom d'aquesta família.[6] El 1863, l'aleshores marquesa, Matilde de Borràs de Llúria i Viudes,[8] es va veure obligada a vendre la finca a Francesc Capdevila. La seva hereva fou Montserrat Capdevila, casada amb Ignasi Lamarca, que restabliren l'antiga denominació de la casa.[6]
El 1969, la finca va ser adquirida per uns promotors immobiliaris, però en virtut de l'aprofitament mig fixat per la Llei del sòl, la van cedir a l'Ajuntament d'Alella, que la convertí en un museu,[6] que va tancar les portes el mes de desembre del 2004. La seva col·lecció permanent recollia el patrimoni local, tant històric com etnològic, i gran part de l'exposició provenia de col·leccions privades.
A causa de l'íntima relació del municipi amb el vi, la masia també va esdevenir Casal del Vi d'Alella, i s'hi va plantar una vinya amb les varietats de ceps més representatives de la Denominació d'Origen Alella.[6]
,_fa%C3%A7ana_sud.jpg)
Descripció
[modifica]Està situada a una de les zones més altes de la Riera de Coma Clara. De planta rectangular, té planta baixa, dos pisos i golfes a una banda, i un pis més a l'altra, degut al fort desnivell del terreny al que se situa, i coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.[1] Sembla que les obertures han estat retocades, però es conserva la portada de mig punt adovellada.[1]
Hi destaca especialment la torre de planta quadrada adossada a la banda sud-oest de la construcció, declarada bé cultural d'interès nacional. Consta de planta baixa i dos pisos i terrat pla, coronada per merlets esglaonats. Està alineada al pla de la façana principal, a la qual s'obre una arcada a la planta baixa i un balcó al primer pis,[9] que conté la capella de la casa.[1]
De la mateixa manera, cal destacar la planta soterrània amb un celler amb grans arcades.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona).; Cataluña Servicio de Museos. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Pere de MAGAROLA y FONTANET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Vicenç de MAGAROLA y de GENOVART». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Can Magarola». Les cases d'Alella.
- ↑ «Josefa de MAGAROLA y de AMIGANT». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Matilde de BORRAS DE LLORIA y VIUDES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Torre de Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Can Magarola». Les cases d'Alella.
- «Can Magarola». Equipaments i serveis. Ajuntament d'Alella.