Tot va bé si acaba bé

Tot va bé si acaba bé

(en) All's Well That Ends Well
Tipus	obra dramàtica
Fitxa
Autor	William Shakespeare
Llengua	anglès
Publicació	1623
Creació	1605
Dades i xifres
Gènere	Shakespearean problem play (en) i comèdia
Representa l'entitat	Peak–end rule (en)

Il·lustració de l'obra d'Artuš Scheiner.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All's Well That Ends Well en anglès) és una obra de William Shakespeare escrita, segurament, entre el 1604 i el 1605, i publicada per primera vegada a l'edició de Folio del 1623.

Els experts la classifiquen com a comèdia pel seu final feliç, ja explicitat al títol, tot i que conté elements de drama.

Personatges

El Rei de França El Duc de Florència Bertran, Comte del Rosselló Comtessa del Rosselló, mare de Bertran Lavaca, un bufó de la Comtessa Helena, dama protegida de la Comtessa000 Lafeu, un vell cavaller

Paraules, un seguidor de Bertran Una Vídua de Florència Diana Capulet, filla de la Vídua Majordom de la Comtessa Violenta i Mariana, veïnes i amigues de la Vídua Un patge Senyors, Oficials, Soldats francesos i florentins

Argument

Helena, una dona de classe baixa, aconsegueix casar-se amb el seu estimat Bertran, fill d'un noble, com a premi per haver guarit el rei de França. Ell, però, no està satisfet amb el matrimoni i li diu que només es comportarà com un espòs si ella aconsegueix quedar-se embarassada d'ell i treure-li l'anell que sempre du a sobre. Dit això, fuig a la guerra, on sedueix diverses noies. La jove esposa el segueix, amb connivència de la sogra, i es disfressa com una de les amants per aconseguir l'anell i la consumació del matrimoni. Així, quan ell torna a casa es troba que ha de complir la promesa. Llavors comencen una nova vida matrimonial feliç.

Anàlisi

La història està inspirada en el conte novè de la tercera jornada del Decameró i va ser jutjada com a provocadora pel paper actiu de la dona, inusual a l'època. L'enginy de la protagonista per a aconseguir l'anell és propi dels contes de fades i té el seu premi en un matrimoni feliç amb ascens social, com també passa a les històries tradicionals. Aquí, però, amb el suport de la futura sogra, un fet anòmal.

L'obra és de les menys representades de Shakespeare, i alguns crítics afirmen que el canvi final de l'home no és versemblant. A ulls moderns tampoc no sembla raonable l'amor de la noia per un home bastant inferior en qualitats.

Traduccions catalanes

• 1909: Tot va bé si acaba bé, traducció de Francesc Girbal Jaume
• 1945: A bon fi, tot li és camí, traducció de Josep M. de Sagarra
• 1987: Tot va bé si acaba bé, traducció de Salvador Oliva

Enllaços externs

• Tot va bé si acaba bé a xtec