Tuggurt
| تقرت (ar) ⵜⵓⴳⵓⵔⵜ (zgh)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat, comuna d'Algèria i oasi | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Algèria | ||||
| Província | Província de Tuggurt | ||||
| Districte | Districte de Tuggurt | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 143.270 (2008) (663,29 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 216 km² | ||||
| Altitud | 80 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 30200 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 029 | ||||
Tuggurt (amazic: ⵜⵓⴳⵓⵔⵜ, literalment ‘la porta’, ‘l'accés’; àrab: تقرت, Tuqqurt o Tuggurt; francès: Touggourt) és una ciutat d'Algèria, a la província de Ouargla, situada en un oasi de la zona sahariana, amb notable producció de dàtils al seu palmerar. Antigament, estava rodejada per una rasa que els francesos van tapar. Tota la zona de l'oasi és prou fèrtil. Una carretera la uneix a través del desert amb El Oued i una altra amb Témacine. La regió s'anomena Oued Righ, i inclou les poblacions de M'Rara, Djamaa, El M'Ghair i Temacine; la regió és un centre de comerç i turisme destacat i hi resideixen 120.000 habitants. A 9 km al sud-est, hi ha l'aeroport de Touggourt-Sidi Mahdi. Té estació de ferrocarril.
Història
[modifica]
Segons Ibn Khaldun, una fracció de la tribu amaziga dels Righa es va apoderar de la regió entre Biskra i Ouargla, on es va barrejar amb altres poblacions del grup zeneta; també hi havia algunes comunitats de jueus. La ciutat de Tuggurt va estar sota dependència dels sobirans d'Ifríqiya o dels governadors de Biskra.
Sultanat de Tuggurt
[modifica]La dinastia dels Bani Djellab va governar a la regió de Tuggurt entre 1414 i 1854, establint-hi un soldanat que va subsistir sota els otomans i fins al 1854, quan fou suprimit pels francesos. Aquell any el darrer soldà, Sulayman IV, fou deposat. Es coneixen les llistes de noms dels soldans resultats de tradicions orals, però únicament els dels darrers anys es poden més o menys ubicar cronològicament, tot i que encara les dates són força incertes.
Bibliografia
[modifica]- Pierre Fontaine, Touggourt. Capitale des oasis, París, Dervy, 1952.
- Sultans de Touggourt, histoire d'une dynastie et d'un royaume saharien d'après le folklore et les documents contemporains, Magalie Boisnard, éditions Geuthner, 150 pàgs, 1933.
- Richesses de la France, gener de 1962, Revue du Tourisme de l'Économie et des Arts número 50 1r trimestre 1962, 235 pags, imprimeries Delmas Bordeaux.
- L'Algérie du Sud et ses peintres 1830-1960, Marion Vidal-Bué, Éditions Paris Méditerranée-Edif 2000, París i Alger, febrer 2003, ISBN 2-84272-175-6.
- Amyntas - Feuilles de route de Biskra à Touggourt, André Gide, NRF Gallimard.
- La ville et le désert: le bas-Sahara algérien, Marc Coté, Karthala, ISBN 2-84586-733-6.
- Encyclopædia Britannica 11è edició (domini públic).
- WorldStatesmen - Algèria.
