Vés al contingut

Tractat de Tianjin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tractat de Tientsin)
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Tianjin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 08′ 48″ N, 117° 12′ 20″ E / 39.1467°N,117.2056°E / 39.1467; 117.2056
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Datajuny 1858 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHaiguang Temple (Dinastia Qing) (en) Tradueix
Tianjin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata, Tianjin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
EstatDinastia Qing Modifica el valor a Wikidata
Participant

El Tractat de Tianjin (diversos documents s'hi refereixen com el Tractat de Tien-tsin) (xinès tradicional: 天津條約, xinès simplificat: 天津条约, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) és el nom col·lectiu de diversos documents signats a Tianjin (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860).

Les parts implicades van ser el Segon Imperi Francès, el Regne Unit, l'Imperi Rus i els Estats Units. Aquests tractats van obrir més ports xinesos (veure tractat de Nanking) als estrangers, van permetre la presència de delegacions diplomàtiques a la capital xinesa, va permetre l'activitat dels missioners cristians, i la legalització de la importació d'opi.

Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador Tongzhi durant la Convenció de Pequín del 1860, després del final de la guerra.

Dates

[modifica]

La Dinastia Qing va signar el tractat inicialment amb l'Imperi Rus, el 13 de juny de 1858, a continuació amb els Estats Units el 18 de juny de 1858, després amb el Regne Unit el 26 de juny de 1859 i finalment amb el Segon Imperi Francès el 27 de juny de 1859.

Aquests tractats no van rebre el nom de "Tractat de Tien-tsin" en el moment de la seva signatura, però històricament són anomenats com el "Tractat de Tien-tsin".

Termes

[modifica]

Punts principals[1]

[modifica]
  1. Regne Unit, França, Rússia i els Estats Units tindrien el dret d'establir delegacions a Beijing.
  2. Onze ports xinesos més s'obririen per al comerç exterior, incloent-hi Niuzhuang (Newchwang), Tamsui (Taiwan), Hankou i Nanjing.
  3. El dret dels vaixells estrangers, incloent-hi els vaixells de guerra, per navegar lliurement pel Riu Yangtze.
  4. El dret dels estrangers a viatjar a les regions interiors del país amb el propòsit de viatjar, establir comerç o realitzar activitats missioneres.
  5. Xina havia de pagar una indemnització de 2 milions de Taels de plata al Regne Unit i a França respectivament, i una compensació de 2 milions de Taels de plata als mercants britànics.
  6. Es va prohibir l'ús del caràcters "" or "yi" (literalment bàrbars de l'est) en referència als oficials britànics o els assumptes de la Corona, a les cartes oficials i a altres documents intercanviats entre la Xina i Regne Unit.

Definicions

[modifica]

Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel·la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte d'arrendament a llarg termini d'una terra a una potència estrangera on la nació estrangera té el control total de la terra i és governada per una representació consular.[2]

Participació Americana

[modifica]

Seguint el model establert per les grans potències europees, els Estats Units van adoptar una postura proteccionista, van construir la seva armada, i van tractar de crear un imperi mercantil. Van ser un dels líders de la signatura del tractat amb la Xina, forçant al govern xinès a fer un total de 23 concessions als estrangers. Encara que sovint es fa patent, que els Estats Units no tenien el control de cap establiment a la Xina, de fet compartien els privilegis de les terres britàniques i fins i tot se'ls va convidar a prendre el control de Xangai, però van declinar l'oferta atès que creien que eren terres desfavorables.[3]

Referències

[modifica]
  1. James, Bruce. Peace Treaty between the Queen of Great Britain and the Emperor of China (en anglès), 26 juny 1858. 
  2. (anglès) William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942.
  3. (anglès) Ibid. 945

Fonts addicionals

[modifica]
  • (anglès) William C Johnstone. "International Relations: The Status of Foreign Concessions and Settlements in the Treaty Port of China." American Political Science Review 31.5 (Oct. 1937): 942-8.
  • (anglès) Bloch, Kurt. "The Basic Conflict Over Foreign Concessions in China." Far Eastern Survey 8.10 (May 1939): 111-6.
  • (anglès) Pictures of the "Treaty Temple" in Tianjin and Texts of the treaties, Wason Library, Cornell University [1]