Tractat de l'espai exterior
| ||||
| ||||
| Identificador de llei o regulació | 昭和42年条約第19号  | |||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | tractat multilateral tractat de les Nacions Unides | |||
| Part de | Llei espacial | |||
| Ratificació | 74 països
| |||
| Data de publicació | 27 gener 1967 | |||
| Entrada en vigor | 10 octubre 1967 | |||
| Tema | espai exterior | |||
| Localització | Washington DC Moscou (Rússia) Londres | |||
| Jurisdicció | Outer Space Treaty area (en)  | |||
| Signatari | 100 països
| |||
| Dipositari | Govern Federal dels Estats Units, Govern del Regne Unit i Govern de la Unió Soviètica | |||
| Llengua original | anglès, francès, rus, castellà i mandarí estàndard | |||
| Condició | Ratificació per part de cinc països, inclosos els tres depositaris | |||
| Obra completa a | oosa.unvienna.org… | |||
El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai. El tractat va començar a ser postulat en els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica el 27 de gener de 1967 i va entrar en vigor el 10 d'octubre de 1967. L'octubre de 2011, 100 països són membres del tractat mentre altres 26 han signat l'acord però encara no ho han ratificat.[1]
Punts clau del tractat
[modifica]El Tractat sobre l'espai exterior representa el marc jurídic bàsic del dret internacional de l'espai. Entre els seus principis, prohibeix als estats participants en el tractat la col·locació d'armes nuclears o altres armes de destrucció massiva en l'òrbita de la Terra, la instal·lació en la lluna o qualsevol altre cos astronòmic, o estació a l'espai exterior. Es limita exclusivament a la utilització de la lluna i altres cossos celestes amb finalitats pacífiques i prohibeix expressament el seu ús per a la realització de proves d'armes de qualsevol tipus, la realització de maniobres militars o l'establiment de bases militars, instal·lacions i fortificacions (ART.IV).
El tractat prohibeix explícitament a qualsevol govern la reivindicació del recurs astronòmic com la lluna o un planeta, ja que són patrimoni comú de la humanitat.[2][3] L'Art. II del tractat estableix, de fet, que "l'espai exterior, fins i tot la lluna i altres cossos celestes, no és objecte d'apropiació nacional per reivindicació de sobirania, mitjançant l'ús o ocupació, ni per qualsevol altre mitjà".[4]
Responsabilitat per a les activitats espacials
[modifica]L'article VI del tractat sobre l'espai exterior es refereix a la responsabilitat internacional, afirmant que les activitats de les entitats no governamentals a l'espai exterior, fins i tot la lluna i altres cossos astronòmics, hauran de ser autoritzades i fiscalitzades constantment pel pertinent estat participi en el tractat i que els estats partícips seran responsables internacionalment de les activitats nacionals de l'espai si es duu a terme per organitzacions governamentals o entitats no governamentals.
Després dels debats derivats del Projecte West Ford (amb llançaments en 1961, 1962 i 1963), es va inserir una clàusula en l'article IX: "Un estat partícip en el tractat que té raons per creure que una activitat o un experiment planejat per un altre estat partícip a l'espai exterior, inclosa la lluna i altres cossos celestes, seria capaç de perjudicar les activitats en l'exploració i utilització pacífica de l'espai exterior podrà demanar la consulta relativa a l'activitat o experiment".[5][6]
Efecte de l'acord
[modifica]Experts del dret internacional de l'espai afirmen que la lluna entra dins del concepte jurídic de la res communis, que significa que pertany a un grup de persones, i pot ser utilitzada per cadascun dels membres del grup, però no pot ser apropiat per ningú (el concepte també s'aplica a les aigües internacionals).[7] L'efecte del tractat sobre l'espai exterior és restringir el control dels drets de propietat privada, en la forma en què el dret del mar impedeix a ningú ser propietari de la mar.[8][9]
Vegeu també
[modifica]- Dennis Hope
- Fractional Orbital Bombardment System
- Explosió nuclear a alta altitud (HANE en anglès)
- Militarització de l'espai
- Tractat de la Lluna
Referències
[modifica]- ↑ «Treaty on Principles Governing the Activities of States in the Exploration and Use of Outer Space, includingthe Moon and Other Celestial Bodies», 08-01-2001. [Consulta: 14 octubre 2011].
- ↑ Jennifer Frakes, The Common Heritage of Mankind Principle and the Deep Seabed, Outer Space, and Antarctica: Will Developed and Developing Nations Reach a Compromise? Wiscoscin International Law Journal. 2003; 21:409
- ↑ «Article VIII - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ «Article VII - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ Terrill Jr., Delbert R. (May 1999), Project West Ford Arxivat 2018-04-17 a Wayback Machine., "The Air Force Role in Developing International Outer Space Law" (PDF), Air Force History and Museums:63-67
- ↑ «Article IX - Outer Space Treaty of 1967 - Wikisource».
- ↑ «Space Preservation Act of 2001». Fas.org, 02-10-2001. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «Space Preservation Act». SourceWatch. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «H.R. 2977 [107th]: Space Preservation Act of 2001». GovTrack.us. [Consulta: 13 desembre 2011].
Bibliografia
[modifica]- J. Hickman and E. Dolman. "Resurrecting the Space Age: A State-Centered Commentary on the Outer Space Regime." Comparative Strategy. vol. 21, no. 1, (2002).
Enllaços externs
[modifica]- Tractat de l'Espai Exterior (anglès)
- International Institute of Space Law Arxivat 2016-07-31 a Wayback Machine. (anglès)
- Text complet del "Tractat sobre els principis que regeixen les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes" en àrab, xinès, anglès, francès, rus o espanyol