Vés al contingut

Trastorn cutani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trastorn de la pell)
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn cutani
Tipusmalaltia del sistema integumentari, malalties de la pell i del teixit connectiu i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
prednisolona, tetrinoïna, alitretinoïna, colecalciferol, mentol, botulinum toxin type A (en) Tradueix, prednisona, mebutat d'ingenol, bacitracin a (en) Tradueix, Polyhexanide (en) Tradueix i diflucortolona Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciózona de la pell Modifica el valor a Wikidata
Afectapell Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11EM0Z Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L98.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9702, 709.8 i 702.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0096645 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012871 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0029574, C0037274, C0037277, C0037277, C0037274, C0029574 i C0178298 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:37 Modifica el valor a Wikidata

Un trastorn cutani o una malaltia cutània és qualsevol afecció mèdica que afecta el sistema tegumentari (el sistema que cobreix la superfície dels animals i comprèn la pell, cabell, ungles).[1] Els trastorns del sistema tegumentari humà constitueixen un ampli espectre de trastorns i malalties, també coneguts com a dermatosis (encara que aquest terme s'utilitza més per les afeccions no inflamatòries),[2] així com molts estats no-patològics (com, en determinades circumstàncies, la melanoníquia,[3] les taques de naixença[4] i les ungles en raqueta o pseudoclubbing).[5][6] Mentre que només un petit nombre de malalties de pell representen la majoria de les visites al metge, s'han descrit milers d'afeccions de la pell.[7] Amb certes excepcions, estan codificades al capítol XII de la CIM-10.[8]

La classificació d'aquests trastorns sovint representa molts reptes nosològics, ja que sovint no es coneix l'etiologia o la patogènesi subjacent.[9][10] Per tant, la majoria de llibres de text presenten una classificació basada en la ubicació (per exemple, trastorns de la mucosa, de les ungles, de la pell), la morfologia (per exemple, les malalties ampul·loses autoimmunitàries),[11] l'etiologia (per exemple, les malalties de la pell com a resultat de factors químics[12] o físics), i així successivament.[13][14] A grans trets, les lesions elementals de la pell es poden agrupar en dues categories: primàries o secundàries.[15]

Un 10% de totes les dermatosis estan relacionades amb la feina,[16] sent la dermatitis de contacte (tant de naturalesa al·lèrgica com irritativa) una de les malalties laborals més freqüents.[17]

Clínicament, el diagnòstic de qualsevol malaltia de la pell es fa especial mitjançant la recopilació d'informació pertinent pel que fa a la presentació de lesió de pell, incloent la ubicació (per exemple: els braços, el cap, les cames), els símptomes (prurigen, dolor), la durada (aguda o crònica), la presentació (per exemple: lesió solitària, afectació generalitzada, presentació anul·lar, agrupades linealment), morfologia (per exemple: màcules, pàpules, vesícules) i el color (vermell, blau, marró, negre, blanc, groc).[18] La dermatoscòpia simple i la videodermatoscòpia són actualment els mètodes més comuns per avaluar lesions cutànies.[19] El diagnòstic de molts trastorns sovint també requereix una biòpsia de pell de la que s'obté una informació histològica[20][21] que pot ser correlacionada amb la presentació clínica i les dades de laboratori.[22][23] S'han desenvolupat procediments basats en l'aprenentatge profund i en la tecnologia de visió artificial que faciliten la diagnosi de diverses malalties cutànies.[24][25] La microscòpia confocal de reflectància és una eina molt útil en el maneig in vivo i ex vivo de diferents tipus de càncer de pell.[26]

Lesions

[modifica]

Tipus

[modifica]
Article principal: Lesió elemental dermatològica

Distribució

[modifica]

"Distribució" es refereix a com es localitzen les lesions. Poden estar confinadess a una sola àrea o poden estar en diversos llocs. Algunes distribucions es correlacionen amb els mitjans pels quals una àrea determinada es veu afectada. Per exemple, la dermatitis de contacte es correlaciona amb llocs on l'al·lèrgen ha provocat una resposta immunitària.

Pot ser:

  • Generalitzada
  • Simètrica: un costat reflecteix l'altre
  • Flexora: a la part davantera d'una part d'una extremitat (per ex. dels dits, colzes)
  • Extensora: a la part posterior d'una part d'una extremitat
  • Intertriginosa: en una zona on dues zones de la pell es poden tocar o fregar (aixella, àrea anogenital, entre els dits, sota els pits)
  • Mobilliforme: semblant al xarampió
  • Palmoplantar: al palmell de la mà i la planta del peu
  • Periorificial: al voltant d'un orifici com la boca
  • Periungual/subungual: al voltant o sota d'una ungla
  • Blaschkoide: seguint el camí de les línies de Blaschko a la pell
  • Fotodistribuïda: en llocs on arriba la llum solar
  • Zosteriforme o dermatomal: associat a un nervi determinat

Referències

[modifica]
  1. ↑ Miller, Jeffrey H.; Marks, James G. Lookingbill and Marks' Principles of Dermatology. Saunders, 2006. ISBN 1-4160-3185-5. 
  2. ↑ «Diccionari Enciclopèdic de Medicina: dermatosi». Enciclopèdia Catalana, S.A, 2012. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 setembre 2012].
  3. ↑ Baños Bernad, MA «La melanoníquia unguial. Conceptes bàsics». Alteracions dermatològiques, Institut català del peu, 2016; Gen 15, pàgs: 5.
  4. ↑ Ryan E, Warren L «Birthmarks - identification and management» (en anglès). Aust Fam Physician, 2012 Maig; 41 (5), pp: 274-247. ISSN 0300-8495. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2019. PMID: 22558616 [Consulta: 9 novembre 2019].
  5. ↑ King, LS «What Is Disease?». Philosophy of Science, 21, 3, 1954, pàg. 193–203. DOI: 10.1086/287343.
  6. ↑ Bluefarb, Samuel M. Dermatology. Upjohn Co, 1984. ISBN 0-89501-004-6. 
  7. ↑ Lynch, Peter J. Dermatology (House Officer Series). Lippincott Williams & Wilkins, 1994; 3rd Revised edition, p. 384. ISBN 0-683-05252-7. 
  8. ↑ WHO «Chapter XII. Diseases of the skin and subcutaneous tissue (L00-L99)» (en anglès). ICD-10, Version: 2016, págs: 1 [Consulta: 9 novembre 2019].
  9. ↑ Tilles G, Wallach D «The history of nosology in dermatology» (en francès). Ann Dermatol Venereol, 116, 1, 1989, pàg. 9–26. ISSN: 0151-9638. PMID: 2653160.
  10. ↑ Lambert WC, Everett MA «The nosology of parapsoriasis». J Am Acad Dermatol, 5, 4, Octubre 1981, pàg. 373–395. DOI: 10.1016/S0190-9622(81)70100-2. ISSN: 0190-9622. PMID: 7026622.
  11. ↑ Suárez-Fernández R, España-Alonso A, Herrero-González JE, Mascaró-Galy JM «Manejo práctico de las enfermedades ampollosas autoinmunes más frecuentes» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2008 Jul-Ag; 99 (6), pp: 441-455. DOI: 10.1016/S0001-7310(08)74715-X. ISSN: 1578-2190. PMID: 18558052 [Consulta: 8 novembre 2019].
  12. ↑ NIOSH «Effects of Skin Contact with Chemicals» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, 2011 Ag; DHHS-199, pàgs: 24 [Consulta: 9 novembre 2019].
  13. ↑ Jackson, R «Historical outline of attempts to classify skin diseases». Can Med Assoc J, 116, 10, Maig 1977, pàg. 1165–1168. ISSN: 0008-4409. PMC: 1879511. PMID: 324589.
  14. ↑ Copeman, PW «The creation of global dermatology». J R Soc Med, 88, 2, Febrer 1995, pàg. 78–84. ISSN: 1758-1095. PMC: 1295100. PMID: 7769599.
  15. ↑ Toledo Pastrana, T; Navarro Gastón, MT «Lesiones elementales en dermatología» (en castellà). Guías clínicas Fisterra, Elsevier España, 2018; Jun 6 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 novembre 2019].
  16. ↑ Peate, WE «Occupational Skin Disease» (en anglès). Am Fam Physician, 2002 Set 15; 66 (6), pp: 1025-1032. ISSN: 1532-0650. PMID: 12358214 [Consulta: 9 novembre 2019].
  17. ↑ Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud «Protocolos de Vigilancia Sanitaria Específica: Dermatosis Laborales» (en castellà). Comisión de Salud Pública. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2003, pàgs: 116 [Consulta: 9 novembre 2019].
  18. ↑ Fitzpatrick, Thomas B.; Klauss Wolff; Wolff, Klaus Dieter; Johnson, Richard R.; Suurmond, Dick; Richard Suurmond. Fitzpatrick's color atlas and synopsis of clinical dermatology. McGraw-Hill Medical Pub. Division, 2005. ISBN 0-07-144019-4. 
  19. ↑ Marghoob AA, Usatine RP, Jaimes N «Dermoscopy for the family physician» (en anglès). Am Fam Physician, 88, 7, Octubre 1 2013, pàg. 441-450. ISSN: 1532-0650. PMID: 24134084 [Consulta: 8 novembre 2019].
  20. ↑ Werner, B «Skin biopsy and its histopathologic analysis: Why? What for? How?. Part I» (en anglès). An Bras Dermatol, 84, 4, agost 2009, pàg. 391–395. DOI: 10.1590/S0365-05962009000400010. ISSN: 1806-4841. PMID: 19851671.
  21. ↑ Werner, B «Skin biopsy with histopathologic analysis: why? what for? how?. Part II» (en anglès). An Bras Dermatol, 84, 5, Octubre 2009, pàg. 507–513. DOI: 10.1590/S0365-05962009000500010. ISSN: 1806-4841. PMID: 20098854.
  22. ↑ Xiaowei Xu; Elder, David A.; Rosalie Elenitsas; Johnson, Bernett L.; Murphy, George E. Lever's Histopathology of the Skin. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2008. ISBN 0-7817-7363-6. 
  23. ↑ Weedon's Skin Pathology, 2-Volume Set: Expert Consult - Online and Print. Edimburg: Churchill Livingstone, 2009. ISBN 0-7020-3941-1. 
  24. ↑ Gavrilov, DA; Shchelkunov, NN; Melerzanov, AV «Deep learning based skin lesions diagnosis» (en anglès). ISPRS Archives, 2019 Maig; XLII-2/W12, pàgs: 81-85. DOI: 10.5194/isprs-archives-XLII-2-W12-81-2019. ISSN: 2194-9034 [Consulta: 8 novembre 2019].
  25. ↑ Wei LS, Gan Q, Ji T «Skin Disease Recognition Method Based on Image Color and Texture Features» (en anglès). Comput Math Methods Med, 2018 Ag 26; 2018, pp: 8145713. DOI: 10.1155/2018/8145713. PMC: 6129338. PMID: 30224935 [Consulta: 8 novembre 2019].
  26. ↑ Ahlgrimm-Siess V, Laimer M, Rabinovitz HS, Oliviero M, et al «Confocal Microscopy in Skin Cancer» (en anglès). Curr Dermatol Rep, 2018; 7 (2), pp: 105-118. DOI: 10.1007/s13671-018-0218-9. PMC: 5956038. PMID: 29780659 [Consulta: 8 novembre 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trastorn cutani
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trastorn_cutani&oldid=34072611»