Vés al contingut

Trastorn cognitiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trastorn neurocognitiu)
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn cognitiu
Tipustrastorn mental i síndrome orgànica cerebral Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdisfunció cognitiva Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
phenibut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectacognició Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10F09 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD003072 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0029227 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1561 Modifica el valor a Wikidata

Els trastorns cognitius (TC) són una categoria de trastorns de la salut mental que afecten principalment les capacitats cognitives, inclosos l'aprenentatge, la memòria, la percepció i la resolució de problemes. Els trastorns cognitius inclouen el deliri i el trastorn cognitiu lleu i major (anteriorment conegut com a demència). Es defineixen per dèficits de capacitat cognitiva ja adquirida, així normalment representen un declivi i poden tenir una patologia cerebral subjacent.[1] El DSM-5 defineix sis dominis clau de la funció cognitiva: funció executiva, aprenentatge i memòria, funció perceptual-motora, llenguatge, atenció complexa i cognició social.

Tot i que la malaltia d'Alzheimer representa la majoria dels casos de trastorns cognitius, hi ha diverses afeccions mèdiques que afecten les funcions mentals com la memòria, el pensament i la capacitat de raonament, incloses la degeneració frontotemporal, la malaltia de Huntington, la demència amb cossos de Lewy, lesions cerebrals traumàtiques, malaltia de Parkinson, malaltia per prions i problemes de demència/cognitius a causa de la infecció pel VIH.[2] Els trastorns cognitius es diagnostiquen com a lleus o majors en funció de la gravetat dels seus símptomes. Tot i que els trastorns d'ansietat, de l'estat d'ànim i els trastorns psicòtics també poden tenir un efecte en les funcions cognitives i de memòria, el DSM-IV-TR no considera aquests trastorns cognitius, ja que la pèrdua de la funció cognitiva no és el símptoma principal (causal).[3] A més, els trastorns del desenvolupament, com el trastorn de l'espectre autista, normalment es desenvolupen al néixer o a principis de la vida en oposició a la naturalesa adquirida dels trastorns cognitius.

Les causes varien entre els diferents tipus de trastorns, però la majoria inclouen danys a les parts de la memòria del cervell.[4][5][6] Els tractaments depenen de com es produeix el trastorn. La medicació i les teràpies són els tractaments més habituals; no obstant això, per a alguns tipus de trastorns, com certs tipus d'amnèsia, els tractaments poden suprimir els símptomes, però actualment no hi ha cura.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Neurocognitive Disorders of the DSM-5». Arxivat de l'original el 18 de setembre 2017. [Consulta: 2 octubre 2017].
  2. «DSM-5 and neurocognitive disorders». J. Am. Acad. Psychiatry Law, 42, 2, 2014, pàg. 159–64. PMID: 24986342.
  3. Guerrero, Anthony. Problem-Based Behavioral Science of Medicine. Nova York: Springer, 2008, p. 367–79. 
  4. Torpy, Janet «Delirium». The Journal of the American Medical Association, 300, 19, 2008, pàg. 2936. DOI: 10.1001/jama.300.24.2936. PMID: 19109124.
  5. 5,0 5,1 Torpy, Janet «Dementia». The Journal of the American Medical Association, 304, 7, 2010, pàg. 1972. DOI: 10.1001/jama.304.17.1972. PMID: 21045107.
  6. 6,0 6,1 Cicerelli, Saundra. Psychology. Upper Saddle River: Pearson Prentice Hal. 

Vegeu també

[modifica]