Hèrnia inguinal
 Diagrama d'una hèrnia inguinal indirecta.  | |
| Tipus | malaltia intestinal i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | DD51 |
| CIM-10 | K40 i K40.90 |
| CIM-9 | 550 i 550.90 |
| CIAP | D89 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 6806 |
| MedlinePlus | 000960 |
| eMedicine | 775630 i 932680 |
| MeSH | D006552 |
| UMLS CUI | C0019295, C0019296 i C0019294 |
| DOID | DOID:0060320 |
Una hèrnia inguinal, és una hèrnia (una protrusió) del contingut de la cavitat abdominal a través del canal inguinal. Els símptomes, que poden incloure dolor o molèsties, especialment amb o després de la tos, l'exercici o el moviment intestinal, estan absents en aproximadament un terç dels pacients. Els símptomes sovint empitjoren al llarg del dia i milloren quan s'està estirat. Es pot produir una zona de protuberància que es fa més gran en baixar. Les hèrnies inguinals es produeixen més sovint al costat dret que al costat esquerre. La principal preocupació és l'estrangulació, on el subministrament de sang a part de l'intestí està bloquejat. Això sol produir dolor intens i sensibilitat a la zona.[1]
Els factors de risc per al desenvolupament d'una hèrnia inclouen: tabaquisme, malaltia pulmonar obstructiva crònica, obesitat, embaràs, diàlisi peritoneal, connectivopaties, i apendicectomia oberta prèvia, entre d'altres.[1][2] La predisposició a les hèrnies és genètica[3] i es produeixen més sovint en determinades famílies.[4][5][6][1] Les mutacions perjudicials que causen predisposició a les hèrnies semblen tenir l'herència dominant (especialment per als homes). No està clar si les hèrnies inguinals s'associen amb l'aixecament de pesos. Les hèrnies sovint es poden diagnosticar en funció dels signes i símptomes. De tant en tant, s'utilitza imatge mèdica per confirmar el diagnòstic o descartar altres possibles causes.[1]
Les hèrnies a l'engonal que no causen símptomes en els homes no necessiten ser reparades. La reparació, però, es recomana generalment a les dones a causa de la taxa més alta d'hèrnies crurals o femorals (també un tipus d'hèrnia a l'engonal) que tenen més complicacions. Si es produeix l'estrangulació, cal una cirurgia immediata. La reparació es pot fer mitjançant cirurgia oberta o cirurgia laparoscòpica. La cirurgia oberta té l'avantatge de fer-se possiblement sota anestèsia local en lloc d'anestèsia general. La cirurgia laparoscòpica generalment té menys dolor després del procediment.[1][7]
L'any 2015 les hèrnies inguinals, femorals i abdominals van afectar uns 18,5 milions de persones.[8] Al voltant del 27% dels homes i el 3% de les dones desenvolupen una hèrnia a l'engonal en algun moment de la seva vida.[1] Les hèrnies inguinals es produeixen amb més freqüència abans del d'un any i després dels cinquanta.[2] A nivell mundial, les hèrnies inguinals, femorals i abdominals van provocar 60.000 morts el 2015 i 55.000 el 1990.[9][10]
Classificació
[modifica]Anatòmica
[modifica]Es pot parlar d'hèrnies directes i indirectes, que es defineixen per la seva relació amb els vasos epigàstrics inferiors. Les hèrnies inguinals directes es produeixen medialment als vasos epigàstric inferiors, quan el contingut abdominal s'hernia a través de l'anell inguinal superficial. Les hèrnies inguinals indirectes es produeixen quan els continguts abdominals sobresurten a través de l'anell inguinal profund, lateralment als vasos epigàstric inferiors, el que pot ser causat pel fracàs del tancament embrionari del processus vaginalis.
En el cas de la dona, l'obertura de l'anell inguinal superficial és menor que la dels homes. Com a resultat d'això, la possibilitat d'hèrnies a través del canal inguinal en els homes és molt més gran pel fet que tenen una obertura més gran i per tant una paret molt més feble.
Clínica
[modifica]Com en altres tipus d'hèrnia pot ser:
Hèrnia reductible: que pot ser empesa de nou a l'abdomen exercint-hi una pressió manual.
Hèrnia irreductible: en cas contrari, això implicarà la necessitat d'una intervenció quirúrgica urgent.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fitzgibbons RJ, Jr; Forse, RA «Clinical practice. Groin hernias in adults». The New England Journal of Medicine, 372, 8, 19-02-2015, pàg. 756–63. Arxivat de l'original el 18 novembre 2021. DOI: 10.1056/NEJMcp1404068. PMID: 25693015 [Consulta: 18 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Domino, Frank J.. The 5-minute clinical consult 2014. 22nd. Philadelphia, Pa.: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2014, p. 562. ISBN 9781451188509.
- ↑ Öberg, S.; Andresen, K.; Rosenberg, J. «Etiology of Inguinal Hernias: A Comprehensive Review». Frontiers in Surgery, 4, 2017, pàg. 52. DOI: 10.3389/fsurg.2017.00052. PMC: 5614933. PMID: 29018803.
- ↑ Mihailov, E.; Nikopensius, T.; Reigo, A.; Nikkolo, C.; Kals, M.; Aruaas, K.; Milani, L.; Seepter, H.; Metspalu, A. «Whole-exome Sequencing Identifies a Potential TTN Mutation in a Multiplex Family With Inguinal Hernia - PubMed». Hernia: The Journal of Hernias and Abdominal Wall Surgery, 21, 1, 2017, pàg. 95–100. DOI: 10.1007/s10029-016-1491-9. PMC: 5281683. PMID: 27115767.
- ↑ Sezer, S.; Şimşek, N.; Celik, H. T.; Erden, G.; Ozturk, G.; Düzgün, A. P.; Çoşkun, F.; Demircan, K. «Association of Collagen Type I Alpha 1 Gene Polymorphism With Inguinal Hernia - PubMed». Hernia: The Journal of Hernias and Abdominal Wall Surgery, 18, 4, 2014, pàg. 507–12. DOI: 10.1007/s10029-013-1147-y. PMID: 23925543.
- ↑ Gong, Y.; Shao, C.; Sun, Q.; Chen, B.; Jiang, Y.; Guo, C.; Wei, J.; Guo, Y. «Genetic Study of Indirect Inguinal Hernia - PubMed». Journal of Medical Genetics, 31, 3, 1994, pàg. 187–92. DOI: 10.1136/jmg.31.3.187. PMC: 1049739. PMID: 8014965.
- ↑ «European Hernia Society guidelines on the treatment of inguinal hernia in adult patients». Hernia, 13, 4, 8-2009, pàg. 343–403. DOI: 10.1007/s10029-009-0529-7. PMC: 2719730. PMID: 19636493.
- ↑ GBD 2015 Disease and Injury Incidence and Prevalence, Collaborators. «Global, regional, and national incidence, prevalence, and years lived with disability for 310 diseases and injuries, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1545–1602. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31678-6. PMC: 5055577. PMID: 27733282.
- ↑ GBD 2015 Mortality and Causes of Death, Collaborators. «Global, regional, and national life expectancy, all-cause mortality, and cause-specific mortality for 249 causes of death, 1980-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». Lancet, 388, 10053, 08-10-2016, pàg. 1459–1544. DOI: 10.1016/S0140-6736(16)31012-1. PMC: 5388903. PMID: 27733281.
- ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990-2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013». Lancet, 385, 9963, 17-12-2014, pàg. 117–71. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.
