Trenta Tirans
|
Per a altres significats, vegeu «Trenta Tirans (Imperi Romà)». |
| Components | |
|---|---|
Polychares (en)  ( - )Hippomachus (en) ( - )Anaetius (en) ( - )Chaereleos (en) ( - )Fèdim ( - ) Sòfocles (orador) ( - ). Polític Cleòmedes d'Atenes ( - ). Militar Aeschines (en) (Atenes, - )Eumathes (en) ( - ). PolíticErasistratus (en) ( - )Diocles (en) ( - )Pisó ( - ) Mnesitheides (en) ( - )Hipòloc d'Atenes ( - ) Melobi ( - ) Aresias (en) ( - )Euclides ( - ) Hieró d'Atenes ( - ) Mnesíloc ( - ) Dracontides (Atenes, segle V aC - segle V aC). Polític Càricles d'Atenes (Atenes, segle V aC - 403 aC). Polític Chremo (en) (segle V aC - 403 aC). PolíticTeognis d'Atenes (Atenes, segle V aC - segle V aC). Escriptor de tragèdies Teràmenes d'Atenes (Cos, segle V aC - Antiga Atenes, 403 aC). Polític Críties (Antiga Atenes, 460 aC - Antiga Atenes, 403 aC). Polític Aristòtil d'Atenes (dècada del 460 aC - 402 aC). Polític Eratòstenes d'Atenes (segle V aC - segle V aC). Polític Fidó (Antiga Atenes, segle V aC - segle V aC). Polític Onomacles (segle V aC - valor desconegut). Polític Teògenes d'Atenes (valor desconegut, valor desconegut - segle IV aC). Polític  | |
| Dades | |
| Tipus | grup d'humans |
Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC. Després de la rendició d'Atenes a la guerra del Peloponès, van tornar a la ciutat, d'acord amb les condicions de pau, els exiliats antidemocràtics. Aquests conspiradors, aglutinats a la figura de Críties, que s'anomenaven a ells mateixos camarades (ἑταῖροι hetairoi), promovien públicament la necessitat d'un canvi dràstic a la constitució, encara es dissimulava com un retorn a la constitució heretada dels pares (patrios politeia). Es recolzaren en el fet que Lisandre estava reemplaçant els règims democràtics de les polis vençudes per règims oligàrquics recolzats en guarnicions espartanes.
Govern
[modifica]En accedir al poder els Trenta van iniciar una purga dels líders atenencs durant la guerra del Peloponès. Molts van ser empresonats, obligats a exiliar-se o condemnats a mort fent-los beure la cicuta.
Els Trenta van reduir significativament els drets dels ciutadans atenencs: van posar un límit al nombre de ciutadans amb dret a vot reservant-lo als més adinerats, i va restringir l'accés a les funcions legals a un selecte grup de 5.000 persones.
Finalment, el 404 aC, un grup de 70 dels exiliats atenencs es va reunir a Tebes on gaudien del suport del seu govern antiespartà. Liderats per Trasibul van emprendre una campanya contra els Trenta Tirans començant per prendre el lloc fortificat de File, al mont Parnes. Un cop conquerida, Files serví per aglutinar tots els exiliats atenencs que s'aplegaren allí.
La campanya de File va acabar amb el col·lapse del govern dels Trenta Tirans. Críties va ser assassinat durant el cop que va restaurar la democràcia a Atenes.
Membres del Consell dels Trenta
[modifica]Xenofont ofereix la llista completa dels Trenta al segon llibre d'Hel·lèniques. En ordre alfabètic, foren: Aneci, Aresi, Aristòtil, Caerel, Càricles, Càrmides, Cremo, Cleòmedes, Críties, Diòcles, Dracontides, Èsquines, Erasístrat, Eratòstenes, Euclides, Èumantes, Fèdim, Fidó, Hieró, Hipòloc, Hipòmac, Melobi, Mnesíloc, Mnesíteides, Onomacles, Pisó, Polícares, Sòfocles, Teògenes, Teognis i Teràmenes.
Referències a la literatura clàssica grega
[modifica]- Un dels exiliats més destacats va ser Lísies, un dels deu oradors àtics que va haver de fugir d'Atenes amb l'arribada al poder dels Trenta. Poc després de la caiguda dels tirans, Lísies va esccriure la seva oració més coneguda en la que acusava a Eratòstenes de la mort del seu germà Polemarc.
- A l'Apologia, Plató també descriu com els tirans van ordenar a Sòcrates i quatre homes més que fessin un home pres per tal d'executar-lo. Els altres quatre van obeir, però Sòcrates no va voler prendre-hi part posant la seva pròpia vida en perill. Segons Plató, Sòcrates només va salvar la vida perquè poc després els Trenta van caure del poder.