Les Tres Maries

Les Tres Maries és el nom genèric amb què es denomina a Maria de Cleofàs, Maria Magdalena i Maria Salomé, les tres dones que, segons la interpretació tradicional dels Evangelis canònics, van arribar al sepulcre de Jesús i van acompanyar Maria, mare de Jesús. A l'Ortodòxia Oriental són alguns dels Myrophorae, o personatges presents a l'enterrament de Jesús, un concepte que inclou tradicionalment altres persones. Els quatre evangelis esmenten a les dones que van a la tomba de Jesús, però només a Marc 1:16 s'esmenta el seu nom.

Altres usos del terme Tres Maries

Tres de les deixebles de Jesucrist anomenades Maria, grup en el qual s'inclou a diversos personatges evangèlics, no sempre coincidents:
- La seva mare
- Maria Magdalena, és la companya de Jesucrist, la qual representa el "penediment", La Llei i els profetes, l'Antic Testament.
- Maria de Betània, de vegades identificada amb l'anterior,^[1] però més habitualment identificada com la germana petita de Llàtzer de Betània i Marta de Betània, és la companya del Senyor, que representa l'"amor", al Nou Testament.
- Maria Salomé, que va acompanyar Jesucrist durant la crucifixió. Va ser dona de Zebedeu i mare dels apòstols Jaume el Major i Joan Evangelista.
- Maria de Clopas o Cleofas, que seria dona de Clopas (identificat amb Alfeu), i germana de Maria mare de Jesucrist. Mare de Jaume el Menor (o Jaume el d'Alfeu), tal com s'explicita a Marc 15:40:41. La identitat de l'altre fill, Josep, és menys clara, encara que aquest nom era molt comú (com a exemple: Josep d'Arimatea, un personatge amb un paper destacat al passatge del davallament de la Creu i de l'enterrament de Crist) o Josep de Natzaret (o Sant Josep, l'espòs de la Maria mare de Jesucrist).

«	Hi havia allà moltes dones que miraven de lluny: eren les mateixes que havien seguit Jesús des de Galilea per servir-lo. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep-i la mare dels fills de Zebedeu.	»
— Mateu 27:55-56

«	Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.	»
— Joan 19:25

Les Tres Maries és el nom convencional de dos temes evangèlics molt desenvolupats en la cultura i l'art:
- El del grup de dones que presencien la Crucifixió de Crist (habitualment com a escena secundària del tema principal, però de vegades convertit en motiu destacat (per la posició, mida o tractament triat per l'artista);
- La dona o grup de dones que visiten la tomba de Jesús i trobant-la buida (sepulcre buit) i es troben amb Jesús Ressuscitat, és a dir, els primers testimonis de la seva resurrecció. Segons l'Evangeli de Joan no va ser un grup, sinó únicament la Magdalena, però segons els Evangelis de Lluc, Marc i Mateu eren Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé o Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i les altres dones que les acompanyaven o Maria Magdalena i l'altra Maria. També segons un dels evangelis apòcrifs (el de Pere) eren diverses dones.^[2]

- - A la pintura religiosa: Noli me tangere;
  - I a la litúrgia medieval: Quem quaeritis?, que va donar origen al primer drama litúrgic europeu.
  - En imatgeria religiosa i als passos de les processons de Setmana Santa a Espanya és habitual el Grup de les Tres Maries, que pot nomenar també a un grup de tres espelmes.
  - La representació gràfica més antiga coneguda del tema de Les tres Maries es va descobrir en una capella del jaciment arqueològic de Dura Europos (ciutat sobre el Eufrates, actualment a Síria), pintada abans de la destrucció de la ciutat en l'any 256.

Referències

↑ http://www.corazones.org/santos/maria_magdalena.htm

↑

«	20:1 El primer dia de la setmana, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena va anar al sepulcre i va veure que la pedra havia estat treta. (...) 20:11 Maria s'havia quedat fora, plorant al costat del sepulcre. Mentre plorava, va treure el cap al sepulcre 20:12 i va veure dos àngels vestits de blanc, asseguts un al cap i un altre als peus del lloc on havia estat posat el cos de Jesús. 20:13 Ells li van dir: "Dona, per què plores?" Maria va respondre: "Perquè s'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat". 20:14 En dir això es va girar i va veure Jesús, que hi era, però no ho va reconèixer. 20:15 Jesús li va preguntar: "Dona, per què plores? Qui busques?" Ella, pensant que era el cuidador de l'horta, li va respondre: "Senyor, si tu l'has emportat, digues-me on l'has posat i jo aniré a buscar". 20:16 Jesús li va dir: "Maria!" Ella el va reconèixer i li va dir en hebreu: "Raboní!", és a dir, "Mestre!" 20:17 Jesús li va dir: "No em retinguis, perquè encara no he pujat al Pare. Vés i digues als meus germans:" Pujo al meu Pare, el Pare de vostès; al meu Déu, el Déu de vostès "". 20:18 Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que ell li havia dit aquestes paraules.	»
— Joan 20

«	16:1 Passat el dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé van comprar perfums per ungir el cos de Jesús. 16:2 A la matinada del primer dia de la setmana, quan sortia el sol, van anar al sepulcre. 16:3 I deien entre elles: "Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?" 16:4 Però en mirar, van veure que la pedra havia estat correguda; era una pedra molt gran. 16:5 A l'entrar al sepulcre, van veure un jove assegut a la dreta, vestit amb una túnica blanca. Elles van quedar sorpreses, 16:6 Ell els diu: "No tingueu por. Vostès busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 16:7 Aneu ara a dir als deixebles i a Pere que ell anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, com ell l'hi havia dit ". 16:8 Elles van sortir corrent del sepulcre, perquè estaven tremolant i fora de si. I no van dir res a ningú, perquè tenien por.	»
— «Evangeli de Marc, cp. 16».

«	24:1 El primer dia de la setmana, a l'alba, les dones van anar al sepulcre amb els perfums que havien preparat. 24:2 Elles van trobar remoguda la pedra del sepulcre 24:3 i van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús. 24:4 Mentre estaven desconcertades a causa d'això, es presentaren dos homes amb vestidures enlluernadores. 24:5 Com les dones, plenes de temor, no s'atrevien a aixecar la vista del terra, ells els van preguntar: "Per què busquen entre els morts aquell qui viu? 24:6 No és aquí, ha ressuscitat. Recordin el que ell els deia quan encara era a Galilea: 24:7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia" ". 24:8 I les dones van recordar les seves paraules. 24:9 Quan van tornar del sepulcre, van referir això als Onze i tots els altres. 24:10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i les altres dones que les acompanyaven. Elles van explicar tot als Apòstols, 24:11 però a ells els va semblar que deliraven i no els van creure. 24:12 Pere, es va aixecar i va córrer cap al sepulcre, i en treure el cap, només va veure els llençols. Llavors va tornar ple d'admiració pel que havia succeït.	»
— Lluc 24

«	28:1 Passat el dissabte, a l'alba del primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. 28:2 Tot d'una, es va produir un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra del sepulcre i es va asseure sobre ella. 28:3 El seu aspecte era com el d'un llampec i els vestits eren blanques com la neu. 28:4 En veure'l, els guàrdies van tremolar d'espant i van quedar com morts. 28:5 L'Àngel digué a les dones: "No tingueu por, jo sé que busqueu Jesús, el Crucificat. 28:6 No és aquí, perquè ha ressuscitat com va dir. Veniu a veure el lloc on estava, 28:7 i vagin de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i anirà davant vostre a Galilea: allà el veuran". Això és el que havia de dir-los ". 28:8 Les dones, atemorides però plenes d'alegria, es van allunyar ràpidament del sepulcre i van córrer a donar la notícia als deixebles.	»
— Mateu 28

«	1. A trenc d'alba, Maria Magdalena, deixebla del Senyor, prenent si a diverses de les seves amigues, va ser amb elles al sepulcre en què aquell havia estat dipositat. 2. I va triar aquesta hora, per por dels jueus, els quals estaven inflamats de còlera, i ella no havia fet, sobre el sepulcre del Senyor, el que les dones acostumen a fer amb els morts i amb els éssers estimats. 3. I les visitants temien que els jueus les veiessin, i deien: Encara que el dia en què l'hi crucificar^{[Cal aclariment]} no hàgim pogut plorar i lamentar-nos, fem-ho ara, almenys sobre el seu sepulcre. Qui ens mourà la pedra de la porta del sepulcre, per tal que entrem, ens asseguem al costat d'ell, i l'ungim? 4. Perquè la pedra és enorme, i temem que algú ens vegi. I, si no podem moure-la, almenys dipositarem a l'entrada del que portem en memòria seva. I plorarem, i ens lamentarem, fins que tornem a casa nostra. XIII 1. I, havent arribat al sepulcre, el van trobar obert. I aproximant, i baixant-a mirar, veure, assegut enmig del sepulcre, un mosso bonic i vestit amb una roba molt brillant, que els va dir: 2. Per què heu vingut? Qui busqueu? ¿Al crucificat? Va ressuscitar, i va marxar. I, si no ho creieu, mireu, i vegeu que no està ja en el lloc en què hi va posar. Perquè s'ha aixecat d'entre els morts, i s'ha anat a la mansió d'on l'hi havia enviat. 3. Llavors les dones, espantades, van fugir.	»
— Evangeli de Pere (dels apòcrifs), cps. 12 i 13., http://escrituras.tripod.com/Textos/EvPedro.htm

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Tres Maries

[1] ttp://www.corazones.org/santos/maria_magdalena.htm

[2] 

« 20:1 El primer dia de la setmana, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena va anar al sepulcre i va veure que la pedra havia estat treta. (...)
20:11 Maria s'havia quedat fora, plorant al costat del sepulcre. Mentre plorava, va treure el cap al sepulcre 20:12 i va veure dos àngels vestits de blanc, asseguts un al cap i un altre als peus del lloc on havia estat posat el cos de Jesús. 20:13 Ells li van dir: "Dona, per què plores?" Maria va respondre: "Perquè s'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat". 20:14 En dir això es va girar i va veure Jesús, que hi era, però no ho va reconèixer. 20:15 Jesús li va preguntar: "Dona, per què plores? Qui busques?" Ella, pensant que era el cuidador de l'horta, li va respondre: "Senyor, si tu l'has emportat, digues-me on l'has posat i jo aniré a buscar". 20:16 Jesús li va dir: "Maria!" Ella el va reconèixer i li va dir en hebreu: "Raboní!", és a dir, "Mestre!" 20:17 Jesús li va dir: "No em retinguis, perquè encara no he pujat al Pare. Vés i digues als meus germans:" Pujo al meu Pare, el Pare de vostès; al meu Déu, el Déu de vostès "". 20:18 Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que ell li havia dit aquestes paraules.
»

— Joan 20

« 16:1 Passat el dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé van comprar perfums per ungir el cos de Jesús.
16:2 A la matinada del primer dia de la setmana, quan sortia el sol, van anar al sepulcre. 16:3 I deien entre elles: "Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?" 16:4 Però en mirar, van veure que la pedra havia estat correguda; era una pedra molt gran. 16:5 A l'entrar al sepulcre, van veure un jove assegut a la dreta, vestit amb una túnica blanca. Elles van quedar sorpreses, 16:6 Ell els diu: "No tingueu por. Vostès busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 16:7 Aneu ara a dir als deixebles i a Pere que ell anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, com ell l'hi havia dit ". 16:8 Elles van sortir corrent del sepulcre, perquè estaven tremolant i fora de si. I no van dir res a ningú, perquè tenien por.
»

— «Evangeli de Marc, cp. 16».

«
24:1 El primer dia de la setmana, a l'alba, les dones van anar al sepulcre amb els perfums que havien preparat. 24:2 Elles van trobar remoguda la pedra del sepulcre 24:3 i van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús. 24:4 Mentre estaven desconcertades a causa d'això, es presentaren dos homes amb vestidures enlluernadores. 24:5 Com les dones, plenes de temor, no s'atrevien a aixecar la vista del terra, ells els van preguntar: "Per què busquen entre els morts aquell qui viu? 24:6 No és aquí, ha ressuscitat. Recordin el que ell els deia quan encara era a Galilea: 24:7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia" ". 24:8 I les dones van recordar les seves paraules. 24:9 Quan van tornar del sepulcre, van referir això als Onze i tots els altres. 24:10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i les altres dones que les acompanyaven. Elles van explicar tot als Apòstols, 24:11 però a ells els va semblar que deliraven i no els van creure. 24:12 Pere, es va aixecar i va córrer cap al sepulcre, i en treure el cap, només va veure els llençols. Llavors va tornar ple d'admiració pel que havia succeït.
»

— Lluc 24

« 28:1 Passat el dissabte, a l'alba del primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre.
28:2 Tot d'una, es va produir un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra del sepulcre i es va asseure sobre ella. 28:3 El seu aspecte era com el d'un llampec i els vestits eren blanques com la neu. 28:4 En veure'l, els guàrdies van tremolar d'espant i van quedar com morts. 28:5 L'Àngel digué a les dones: "No tingueu por, jo sé que busqueu Jesús, el Crucificat. 28:6 No és aquí, perquè ha ressuscitat com va dir. Veniu a veure el lloc on estava, 28:7 i vagin de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i anirà davant vostre a Galilea: allà el veuran". Això és el que havia de dir-los ". 28:8 Les dones, atemorides però plenes d'alegria, es van allunyar ràpidament del sepulcre i van córrer a donar la notícia als deixebles.
»

— Mateu 28

« 1. A trenc d'alba, Maria Magdalena, deixebla del Senyor, prenent si a diverses de les seves amigues, va ser amb elles al sepulcre en què aquell havia estat dipositat.
2. I va triar aquesta hora, per por dels jueus, els quals estaven inflamats de còlera, i ella no havia fet, sobre el sepulcre del Senyor, el que les dones acostumen a fer amb els morts i amb els éssers estimats. 3. I les visitants temien que els jueus les veiessin, i deien: Encara que el dia en què l'hi crucificar^{[Cal aclariment]} no hàgim pogut plorar i lamentar-nos, fem-ho ara, almenys sobre el seu sepulcre. Qui ens mourà la pedra de la porta del sepulcre, per tal que entrem, ens asseguem al costat d'ell, i l'ungim? 4. Perquè la pedra és enorme, i temem que algú ens vegi. I, si no podem moure-la, almenys dipositarem a l'entrada del que portem en memòria seva. I plorarem, i ens lamentarem, fins que tornem a casa nostra. XIII 1. I, havent arribat al sepulcre, el van trobar obert. I aproximant, i baixant-a mirar, veure, assegut enmig del sepulcre, un mosso bonic i vestit amb una roba molt brillant, que els va dir: 2. Per què heu vingut? Qui busqueu? ¿Al crucificat? Va ressuscitar, i va marxar. I, si no ho creieu, mireu, i vegeu que no està ja en el lloc en què hi va posar. Perquè s'ha aixecat d'entre els morts, i s'ha anat a la mansió d'on l'hi havia enviat. 3. Llavors les dones, espantades, van fugir.
»

— Evangeli de Pere (dels apòcrifs), cps. 12 i 13., http://escrituras.tripod.com/Textos/EvPedro.htm

[1]

[2]