Vés al contingut

Fredolic anellat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tricholoma cingulatum)
Infotaula d'ésser viuFredolic anellat
Tricholoma cingulatum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereTricholoma
EspècieTricholoma cingulatum Modifica el valor a Wikidata
Jacobasch, 1892
Nomenclatura
BasiònimAgaricus cingulatus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus cingulatus Almfelt, 1830
  • Armillaria cingulata (Almfelt) Sacc. 1887
  • Tricholoma ramentaceum[1]

El fredolic anellat (Tricholoma cingulatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.

Descripció

[modifica]
  • El barret és de color gris pàl·lid o brunenc gris amb la superfície finament esquamosa i seca, de jove amb el marge proveït de restes del vel, fibril·loses i blanquinoses. Fa entre 3 i 6 cm de diàmetre.
  • Les làmines són blanquinoses, sovint amb lleus tonalitats grises, de subdistants a denses, quan són velles, la tonalitat és una mica més pàl·lida.
  • El peu és blanquinós gris pàl·lid o lleugerament brunenc gris, amb un anell estret, blanquinós i membranós, llanós (en els bolets vells pot ésser poc evident).
  • Olor i sabor lleument de farina.
  • L'esporada és de color blanc, no amiloide, i les espores són una mica més petites que les de Tricholoma scalpturatum: 4,5-5 x 2,5-3 micròmetres.[2][3][4][5]

Hàbitat

[modifica]

Apareix entre el setembre i l'octubre, és força rar i viu en sòls àcids[3] i sota bedolls i salzes, sobretot als boscos de ribera i, de vegades, als parcs.[2][6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa, incloent-hi la Gran Bretanya.[7][8][9]

Confusió amb altres espècies

[modifica]

Tricholoma cingulatum es reconeix bé pel vel (anell) ben visible. Està molt emparentat amb Tricholoma scalpturatum, però el primer té una marcada olor de farina, i grogueja clarament, no presenta mai anell i només als exemplars molt joves s'hi poden veure les fines restes filamentoses de la cortina al peu i al marge del barret. Tricholoma terreum tampoc té anell i no fa olor de farina. Seria perillosa la confusió amb Tricholoma pardinum, el qual és molt més robust i verinós.[2]

Comestibilitat

[modifica]

És comestible però, alhora, força escàs, per la qual cosa no s'hauria de recollir per al consum. A més a més, aquesta i altres espècies d'aquest grup no són gaire saboroses.[2]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 429. ISBN 84-282-1121-3
  3. 3,0 3,1 DAMyko (txec)
  4. AsturNatura (castellà)
  5. FirstNature (anglès)
  6. Época de fructificación de las diferentes clases de setas tratadas y hábitats donde lo hacen[Enllaç no actiu] (castellà)
  7. GBIF (anglès)
  8. RogersMushrooms Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Wild About Britain[Enllaç no actiu] (anglès)

Enllaços externs

[modifica]