Vés al contingut

Trichoplax adhaerens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trichoplacoidea)
Infotaula d'ésser viuTrichoplax adhaerens Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPlacozoa
ClasseUniplacotomia
OrdreTrichoplacea
FamíliaTrichoplacidae
GènereTrichoplax
EspècieTrichoplax adhaerens Modifica el valor a Wikidata
Schulze, 1883
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Trichoplax adhaerens és un animal simple amb forma de làmina amb una cavitat corporal plena de fluid pressuritzat. Se li concedí el seu propi embrancament, el dels placozous (Placozoa), que des del 2019 comparteix amb Hoilungia hongkongensis i Polyplacotoma mediterranea.[1] El nom T. adhaerens li fou donat perquè tendeix a enganxar-se al seu substrat, incloent pipetes de vidre i portaobjectes per a microscopi.

Descobriment

[modifica]

Trichoplax va ser descobert l'any 1883 pel zoòleg alemany Franz Eilhard Schulze, en un aquari d'aigua marina de l'Institut Zoològic a Graz, Àustria. El nom genèric deriva del grec θρίξ (thrix), 'pèl', i πλάξ (plax), 'placa'. L'epítet específic adhaerens prové del llatí, 'adherent', reflectint la tendència a enganxar-se a les làmines de vidre i pipetes utilitzades en el seu examen.[2]

Tot i que des del començament la majoria d'investigadors que estudiaven Trichoplax s'adonaven en qualsevol detall que no tenia cap relació estreta amb cap altre embrancament d'animal, el zoòleg Thilo Krumbach va publicar una teoria que proposava que Trichoplax és una forma de la larva plànula de l'hidrozou similar a una anemona Eleutheria krohni (amb el nom acceptat actualment: Eleutheria dichotoma), l'any 1907. Encara que això va ser refutat per Schulze i d'altres, l'anàlisi de Krumbach va esdevenir l'explicació estàndard als llibres de text i res més va ser publicat en les revistes zoològiques sobre Trichoplax fins a la dècada de 1960. En la dècada de 1960 i 1970, un nou interès entre els investigadors va dur a l'acceptació dels placozous com un nou embrancament d'animals. Entre les noves descobertes, hi havia l'estudi de les fases primerenques del desenvolupament embrionari d'aquest animal i les proves que aquests animals que s'havien estat estudiant són adults, no larves. Aquest nou interès també incloïa l'estudi de l'organisme en la natura (en comptes dels aquaris).[3]

Característiques

[modifica]

Un Trichoplax té el cos tou, d'uns 0,5 mm, i pot semblar-se a una ameba. Està constituït per centenars de cèl·lules de quatre tipus diferents en tres capes: cèl·lules monociliades dorsals i epitelials ventrals, cèl·lules glandulars ventrals i fibroses sincitials.

Relacions

[modifica]

S'ha seqüenciat el genoma mitocondrial complet de Trichoplax adhaerens i els placozous són l'embrancament més basal de tots els eumetazous vius.[4]

Referències

[modifica]
  1. Osigus et al., 2019, p. R148.
  2. Rüdiger Wehner & Walter Gehring. Zoologie (en alemany). 24a ed.. Stuttgart: Thieme, juny de 2007, p. 696. 
  3. T. Syed and B. Schierwater «Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution». Vie Milieu, 52, 4, 2002, p. 177–187.
  4. Dellaporta i altres «Mitochondrial genome of Trichoplax adhaerens supports Placozoa as the basal lower metazoan phylum». Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 23, 2006, pàg. 8751-6. PMID: 16731622. «no»

Bibliografia

[modifica]