Gamba roja comuna
Tringa totanus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 22,3 g 129 g |
| Envergadura | 62 cm |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 24 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693211 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Tringa |
| Espècie | Tringa totanus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Tringa |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
_03.jpg)
_02.jpg)
La gamba roja comuna o gamba roja vulgar, tifort al País Valencià (Tringa totanus) és un dels limícoles més freqüents a les zons humides dels Països Catalans, sobretot en pas.
Morfologia
[modifica]- Fa 28 cm de llargària total.
- El color vermell de les seues llargues potes és molt característic.
- Ambdós sexes són iguals, amb el cos clapejat de negre i gris, la cua ratllada de negre i blanc i el carpó i unes grans franges alars de color blanc de neu, mentre que les puntes de les ales són fosques.
- El bec és vermellós, amb la punta negra.
Subespècies
[modifica]- Tringa totanus britannica
- Tringa totanus craggi
- Tringa totanus eurhina
- Tringa totanus meinertzhageni
- Tringa totanus robusta
- Tringa totanus terrignotae
- Tringa totanus totanus
- Tringa totanus ussuriensis
Reproducció
[modifica]Construeix els seus nius en colònies mixtes amb altres espècies durant el mes de maig. Vora l'aigua salabrosa, arranja amb herba seca un forat que el mascle o la femella ha fet al fang, amagat per l'herba. A l'abril-juny pon 3-5 ous, que tots dos pares coven al llarg de 23 dies. Els pollets, també vigilants i atesos pels pares, volen al cap de 4 setmanes.[1]
Alimentació
[modifica]Mengen insectes, cucs i matèria vegetal.
Hàbitat
[modifica]Es pot observar tant a les zones d'aigua dolça com a les salines i salabroses, on s'alimenta de petits invertebrats.
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a Europa i en una bona part d'Àsia. Als Països Catalans, nidifica al Rosselló, al Delta de l'Ebre, al Delta del Llobregat, a l'Albufera de València, al Baix Vinalopó (Santa Pola) i a Mallorca (tant a l'albufera d'Alcúdia com al salobrar de Campos).[2]
Costums
[modifica]És molt freqüent com a ocell de pas, integrat en grans estols, mentre que durant l'època de cria se'ls veu per separat. Als Països Catalans, a l'hivern i com a nidificant es pot considerar escàs.
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 51. ISBN 843150434X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 113. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
