Tritó verd
Triturus marmoratus  | |
|---|---|
 Tritó verd al Parc Nacional de Peneda-Gerês, Portugal. | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 59477 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Caudata |
| Família | Salamandridae |
| Gènere | Triturus |
| Espècie | Triturus marmoratus (Latreille, 1800) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Salamandra marmorata |
| Distribució | |
 Distribució del tritó verd (en verd) i del Triturus pygmaeus (en blau) a Europa | |
.svg){kind=icon}
El tritó verd o tritó marbrat[1] (Triturus marmoratus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea.[2]
Morfologia
[modifica]Aquest tritó pot arribar a fer fins a 17 cm de llarg.[3] Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el seu cap és ample, pla i amb glàndules paròtides. Les femelles adultes i els exemplars joves tenen una línia vertebral de color taronja que en els mascles perdura fins als 9 mesos. Els mascles adults tenen una cresta que va del coll fins a la punta de la cua.
Ecologia
[modifica]Els tritons verds viuen a la major part de França, al nord d'Espanya i al terç superior de Portugal. Tenen una distribució que es sobreposa lleugerament amb la del tritó pigmeu (T. pygmaeus). No es troben tritons verds a gran part dels Pirineus degut a les condicions seques i inestables de la zona. Al nord de França les poblacions estan més disperses per la presència de Triturus cristatus, que pot hibridar amb el tritó verd. No es tracta d'una espècie amenaçada, tot i que les seves poblacions tenen tendència a decréixer.[4]
Habita en boscs i camps propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1.000 metres d'altitud, encara que al Pla de la Calma supera els 1.200 metres i a les llacunes de Neila (Burgos) o a les llacunes de Peñalara (Madrid) els 1.800 metres.
Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca-ataronjada amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. D'altra banda el verd de la pell es torna més llampant.
S'ha demostrat que els tritons verds s'orienten per mitjà dels estels per a trobar les basses on ponen els ous.[5]
Les larves són relativament grans i duen brànquies externes i vermellenques als dos costats del cap. Els seus dits són prims i llargs.
El tritó verd s'alimenta de diversos invertebrats aquàtics, tot i que quan conviu amb les larves del tritó palmat (Lissotriton helveticus) s'alimenta d'invertebrats més grossos.
Referències
[modifica]- ↑ «Tritó verd». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Anfibios y reptiles (en castellà). 2a edició. Madrid: Susaeta, 1991, p. 38-39.
- ↑ livingunderworld.org [1]; Consultat el 26/12/2006
- ↑ «Triturus marmoratus» (en anglès). IUCN Red List. Jan Willem Arntzen, Robert Jehle, Jaime Bosch, Claude Miaud, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Paulo Sá-Sousa, Rafael Márquez. 2009. [Consulta: 24 abril 2015].
- ↑ Triturus marmoratus sistema d'orientació[Enllaç no actiu] (anglès)
