Vés al contingut

2011 QF99

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Troià d'Urà)
Infotaula objecte astronòmic2011 QF99
Designació provisional2011 QF99 Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsTroià d'Urà i Centaure Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment29 agost 2011[1] Modifica el valor a Wikidata, Hawaii Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Època13 de gener de 2016 (DJ 2457400.5)
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside22,56953 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside15,76502 ua
(arg (ω): 286,32)[2] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a19,16728 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,177
0,1775[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P30.650,6 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M266,88 °
311,66545 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i10,8119 °
10,79637 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω222,51 ° i 222,41023 °[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre60 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta9,78[1] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,05 (albedo geomètrica) Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20687170 Modifica el valor a Wikidata

2011 QF99 és el primer i, a partir del 2015, l'únic troià conegut d'Urà.[4][5] Va ser descobert el 2011 durant un profund estudi dels objectes transneptunians dut a terme amb el Telescopi Canadà, França, Hawaii.[4][6] Es creu que és d'uns 60 km de diàmetre, i se suposa que té una albedo de 0,05.[4]

2011 QF99 orbita temporalment a prop del punt de Lagrange L4 d'Urà (que el porta Urà). Continuarà amb la libració al voltant de l'L4 durant almenys 70.000 anys i encara seguirà coorbitant a Urà fins a tres milions d'anys abans de convertir-se en un centaure. 2011 QF99 és doncs, un troià temporal d'Urà; és un centaure capturat fa algun temps.[4]

Generalment els troians Urà s'espera que són inestables i cap d'ells es creu que són d'origen primordial. Una simulació ha portat a la conclusió que en un moment donat, el 0,4% dels centaures en la població dispersa dins de 34 ua serien coorbitals d'Urà, dels quals el 64% (0,256% de tots els centaures) estarien en òrbites de ferradura, el 10% (0,04%) serien quasi-satèl·lits, i el 26% (0,104%) serien troians (dividits equitativament entre els grups L₄ i L₅).[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 18 gener 2024].
  3. ↑ Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 3632683.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Alexandersen, M.; Gladman, B.; Greenstreet, S.; Kavelaars, J. J.; Petit, J. -M.; Gwyn, S. «A Uranian Trojan and the Frequency of Temporary Giant-Planet Co-Orbitals». Science, 341, 6149, 2013, pàg. 994–997. arXiv: 1303.5774. Bibcode: 2013Sci...341..994A. DOI: 10.1126/science.1238072. PMID: 23990557.
  5. ↑ Choi, C. Q. «First 'Trojan' Asteroid Companion of Uranus Found». Space.com web site. TechMediaNetwork, 29-08-2013. [Consulta: 3 setembre 2013].
  6. ↑ Alexandersen, M.; Kavelaars, J.; Petit, J.; Gladman, B. «MPEC 2013-F19: 2011 QF99». IAU, 18-03-2013. [Consulta: 3 setembre 2013].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=2011_QF99&oldid=31861025»