Tuvalià

Tuvalià
‘Gana Tuvalu
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	13.000
Autòcton de	Tuvalu
Estat	Tuvalu
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües austrotai; llengües austronèsiques; llengües malaiopolinèsies; llengües malaiopolinèsies nuclears; llengües malaiopolinèsies centrals-orientals; llengües malaio-polinèsies orientals; llengües oceàniques; llengües oceàniques centroorientals; llengües del Pacífic central; llengües polinèsies; llengües polinèsies nuclears; llengües tuvalianes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	tvl
ISO 639-3	tvl
Glottolog	tuva1244
Ethnologue	tvl
ASCL	9314
UNESCO	714
IETF	tvl
Endangered languages	3487

El tuvalià és una llengua polinèsia parlada a Tuvalu. Té força manlleus del samoà, la llengua dels missioners cristians de finals del segle xix i principis del xx.^[1]^[2] Es calcula que hi ha més de 13.000 parlants de tuvalià al món, dels quals 10.000 a Tuvalu i la resta principalment a Nova Zelanda.^[3]

El tuvalià es va començar a escriure en la dècada del 1860, quan arribaren sacerdots samoans per a convertir els illencs al cristianisme. Tanmateix, l'ortografia no està codificada i conviuen diversos sistemes.

Fonologia

Enregistrament d'en Paulo, un parlant de tuvalià.

Existeixen cinc vocals (/i/, /e/, /a/, /o/, /u/) i totes poden ser curtes o bé llargues. De consonants, n'hi ha 11 (/p/, /t/, /k/, /m/, /n/, /ŋ/, /f/, /v/, /s/, /h/, /l/), també amb formes curtes o llargues. Tots els sons es representen amb les lletres que corresponen als símbols de l'alfabet fonètic internacional, excepte el so /ŋ/, que s'escriu ⟨g⟩. La síl·laba tònica és sempre la penúltima, excepte quan l'última vocal és llarga, cas en què la paraula passa a ser aguda.

Alfabet tuvalià^[a]
Majúscules	A	E	I	O	U	F	G	H	K	L	M	N	P	S	T	V
Minúscules	a	e	i	o	u	f	g	h	k	l	m	n	p	s	t	v
Pronunciació (AFI)	a	e	i	o	u	f	ŋ	h	k	l	m	n	p	s	t	v

Dialectes

Els dialectes del tuvalià es divideixen en dues zones geogràfiques: la nord, que comprèn les illes de Nanumea, Nanumaga, Niutao i Niulakita, i la sud, formada per Vaitupu, Nukufetau, Funafuti i Nukulaelae. Per raons històriques, els dialectes de Vaitupu i de Funafuti han estat els dominants des de la primera meitat del segle xx, i actualment formen una mena de llengua estàndard anomenada te 'gana māsani ("la llengua comuna").^[1]

El tuvalià és inteligible amb el tokelauà, parlat per unes 1.700 persones als tres atols de Tokelau i a l'illa de Swains.

Literatura

No hi ha gaire literatura en tuvalià. La Bíblia es va traduir per primera vegada el 1987. Els Testimonis de Jehovà publiquen una traducció de la seva revista La Torre de Guaita dos cops al mes, anomenada Te Faleleoleo Maluga. El Departament de Mitjans del govern publica un periòdic mensual bilingüe anomenat Sikuleo o Tuvalu - Tuvalu Echo i gestiona una ràdio que emet diverses hores en tuvalià.

Notes

↑ Segons el model més estès entre els parlants, que no distingeix entre fonemes curts i llargs.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Tuvaluan (Te 'gana Tūvalu)». Omniglot. [Consulta: 10 setembre 2019].
↑ Munro, D. «D. Munro & A. Thornley (eds.) The Covenant Makers: Islander Missionaries in the Pacific». A: Samoan Pastors in Tuvalu, 1865-1899. Suva, Fiji, Pacific Theological College and the University of the South Pacific, 1996, p. 124–157.
↑ «Tuvalu Language Week kicks off today». MediaWorks TV (TV3), 27-09-2015. [Consulta: 27 setembre 2015].

[4] Segons el model més estès entre els parlants, que no distingeix entre fonemes curts i llargs.^[1]

[Omniglot-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Tuvaluan (Te 'gana Tūvalu)». Omniglot. [Consulta: 10 setembre 2019].

[MD-2] Munro, D. «D. Munro & A. Thornley (eds.) The Covenant Makers: Islander Missionaries in the Pacific». A: Samoan Pastors in Tuvalu, 1865-1899. Suva, Fiji, Pacific Theological College and the University of the South Pacific, 1996, p. 124–157.

[TV3-3] «Tuvalu Language Week kicks off today». MediaWorks TV (TV3), 27-09-2015. [Consulta: 27 setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[a]