Lliga de Campions Femenina de la UEFA
  | |||
| |||
| Tipus | lliga | ||
|---|---|---|---|
| Esport | futbol | ||
| Organitzador | UEFA | ||
| Patrocinador | Visa Euronics Grifols Sony Amazon.com Heineken (en)  Hublot (en) PepsiCo Adidas Just Eat | ||
| Nombre de participants | 72 16 | ||
| Localització i dates | |||
| Vigència | 2001 – | ||
| Calendari de la temporada | agost – maig | ||
| Freqüència | anual | ||
| Organització | |||
| President | Aleksander Čeferin (2016–) | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | FC Barcelona (3r) (2024) | ||
| Dades estadístiques | |||
| Més títols | Olympique Lyonnais (8) | ||
| Altres | |||
| Cobertura mediàtica | DAZN beIN SPORTS | ||
| Lloc web | uefa.com… | ||
  
| |||
La Lliga de Campions Femenina de la UEFA (en anglès: UEFA Women's Champions League) és una competició internacional de futbol d'equips de futbol femení que es disputa a Europa. De caràcter anual, l'organitza la UEFA i hi participen els millors clubs de les lligues de futbol afiliades a la UEFA.
Tot i el domini inicial dels equips alemanys, el dominador de la competició és l'Olympique de Lió amb vuit títols. Amb tres triomfs, el Futbol Club Barcelona és el tercer equip en nombre de victòries: l'ha aconseguit la temporada 2020-21,[1] la 2022-23[2] i la 2023-24.[3]
Història
[modifica]La competició va ser fundada el 2001 com a UEFA Women's Cup. Només la jugaven les campiones de lliga i les vigents campiones, tal com es feia a l'antiga Copa d'Europa, i la final es jugava a doble partit, com en la Copa de la UEFA d'abans de 1998. Abans de la final es jugava una fase prèvia, una segona fase de grups on entraven els millors equips, uns quarts i les semifinals.[4]
El 2009 es va convertir en la Lliga de Campions Femenina de la UEFA. S'hi van incloure les subcampiones de les millors lligues, i la segona fase de grups va ser substituïda per eliminatòries directes de vuitens de final. La final es juga a un sol partit.[4]
El país més reeixit en la competició és Alemanya, ja que els seus equips han guanyat la competició 9 vegades. A més, és l'únic país amb més d'un equip campió, essent el 1. FFC Frankfurt el més llorejat (4 triomfs). Tot i això, el club amb més títols és l'Olympique de Lió, que l'ha guanyat en 8 ocasions. També cal destacar que és l'única competició de la UEFA per a la qual s'ha classificat un equip de l'antiga RD Alemanya després de la caiguda del mur de Berlín, el Turbine Potsdam, que fins i tot l'ha guanyat en dues ocasions. Els altres països amb equips campions d'Europa són Suècia, França, Anglaterra i Espanya.[4]
A partir de la temporada 2021-22 s'estrenà un nou format de la competició, on els setzens de final foren substituïts per una fase de grups amb 16 equips, amb màrqueting i televisió centralitzada. Aquest canvi, aprovat pel comitè executiu de la UEFA a Nyon el 2019, fou el primer resultat de l'estratègia que la UEFA s'havia proposat per a duplicar l'abast i el valor de la competició femenina. El canvi significà la participació de 62 equips i un augment del nombre de partits del 20%.[5] Les sis associacions amb millor coeficient UEFA van passar a entrar-hi tres equips, les associacions del 7 al 16 n'hi entren dos i les associacions restants un. La competició es reestructura per ressemblar el format de la Lliga de Campions masculina, amb una fase de grups a dues volta i dues vies per a la classificació (una de campiones i una de no campiones) per als equips que no es classifiquen automàticament per a la fase de grups. Els equips que es classifiquen directament són el campió vigent i els campions de les tres primeres feredacions.[6] Quan el campió es classifica també com a campió en guanyar la seva lliga, entra també de forma directa a la fase de grups el campió de la quarta federació.
El 4 de desembre de 2023, es va anunciar un nou format a partir de la temporada 2025-26.[7] Les set associacions amb millor coeficient UEFA hi entraran tres equips, les associacions del 8 al 17 dos i les restants un. La competició es reestructura per assemblar-se més al format masculí, amb una "fase de lliga" del sistema suís que consta de 6 partits contra 6 oponents diferents (3 a casa i 3 fora) i dos camins (un camí de campions i un camí de no campions) per als equips que no es classifiquen automàticament per a la fase de lliga. En aquesta es classifiquen directament el campió vigent, els campions de les sis primeres associacions i els subcampions de les dues primeres.[8]
Resultats
[modifica]|
En negreta = Equip guanyador |
Palmarès
[modifica]Per clubs
[modifica]| Equip | Campió | Subcampió | Finals | Anys campió | Anys subcampió |
|---|---|---|---|---|---|
 Olympique Lyonnais
|
8 | 3 | 11 | 2010-11, 2011-12, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2021-22 | 2009-10, 2012-13, 2023-24 |
 1. Frauen-Fußball-Club Frankfurt
|
4 | 2 | 6 | 2001-02, 2005-06, 2007-08, 2014-15 | 2003-04, 2011-12 |
 Futbol Club Barcelona
|
3 | 2 | 5 | 2020-21, 2022-23, 2023-24 | 2018-19, 2021-22 |
| VfL Wolfsburg Frauen
|
2 | 4 | 6 | 2012-13, 2013-14 | 2015-16, 2017-18, 2019-20, 2022-23 |
 Umeå IK
|
2 | 3 | 5 | 2002-03, 2003-04 | 2001-02, 2006-07, 2007-08 |
| 1.FFC Turbine Potsdam
|
2 | 2 | 4 | 2004-05, 2009-10 | 2005-06, 2010-11 |
 Arsenal Women Football Club
|
1 | 0 | 1 | 2006-07 | ― |
| FCR 2001 Duisburg
|
1 | 0 | 1 | 2008-09 | ― |
| Paris Saint-Germain
|
0 | 2 | 2 | ― | 2014-15, 2016-17 |
| Djurgården IF
|
0 | 1 | 1 | ― | 2004-05 |
 Fortuna Hjørring
|
0 | 1 | 1 | ― | 2002-03 |
 Zvezda 2005 Perm
|
0 | 1 | 1 | ― | 2008-09 |
| Tyresö FF
|
0 | 1 | 1 | ― | 2013-14 |
| Chelsea FC
|
0 | 1 | 1 | ― | 2020-21 |
Per nacions
[modifica]| Nació | Campions | Subcampions | Semifinalistes | Campions | Subcampions | Semifinalistes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alemanya
|
9 | 8 | 9 |
|
|
|
| França
|
8 | 5 | 9 |
| ||
| Catalunya
|
3 | 2 | 2 |
|
|
|
| Suècia
|
2 | 5 | 4 |
|
|
|
| Anglaterra
|
1 | 1 | 13 |
|
|
|
| Dinamarca
|
0 | 1 | 3 |
|
| |
| Rússia
|
0 | 1 | 0 |
|
||
 Noruega
|
0 | 0 | 2 |
| ||
 Finlàndia
|
0 | 0 | 1 |
| ||
 Itàlia
|
0 | 0 | 1 |
|
Estadístiques
[modifica]Taula històrica de golejadores
[modifica]Nota: Fins a 25 de maig de 2024. En negreta les jugadores actualment en actiu.
| Pos. | Jugadora | Gols | Club |
|---|---|---|---|
| 1 |  Ada Hegerberg
|
64 | Stabæk, 1. FFC Turbine Potsdam, Olympique Lió |
| 2 |  Anja Mittag
|
51 | 1. FFC Turbine Potsdam, FC Rosengård, Paris Saint-Germain, VfL Wolfsburg |
| 3 |  Eugénie Le Sommer
|
48 | Olympique Lió |
| Conny Pohlers
|
48 | 1. FFC Turbine Potsdam, 1. FFC Frankfurt, VfL Wolfsburg | |
| 5 |  Marta Vieira da Silva
|
46 | Umeå IK, Tyresö FF, FC Rosengård |
| 6 | Camille Abily
|
43 | Montpellier HSC, Olympique Lió |
| 7 |  Kim Little
|
42 | Hibernians FC, Arsenal FC |
| 7 |  Lotta Schelin
|
42 | Olympique Lió, FC Rosengård, |
| 8 |  Nina Burger
|
40 | SV Neulengbach |
| 10 | Hanna Ljungberg
|
39 | Umeå IK |
Màxima golejadora per temporada
[modifica]Nota: no es comptabilitzen els gols de les rondes prèvies o classificatòries
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El Barça fa història i escombra el Chelsea (0-4) en la final de la Champions». Esports 3, 16-05-2021. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Escudero, Sergi. «El Barça remunta per aixecar la segona Champions al cel d'Eindhoven». Ara.cat, 03-06-2023. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Rodergas, Clara. «El Barça amansa la bèstia i fa història». L'esportiu de Catalunya, 25-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Historia de la UEFA Champions League Femenina | UEFA Women's Champions League» (en castellà). UEFA.com, 16-06-2010. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ «Massa temps aturades - 10 nov 2019». L'esportiu de Catalunya, 10-11-2019. [Consulta: 5 juny 2023].
- ↑ «Nuevo formato de la Women's Champions League con una fase de grupos: cómo funcionará» (en castellà). UEFA.com, 04-12-2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ «New UEFA Women’s club football system explained». Union of European Football Associations, 04-12-2023 [Consulta: 4 desembre 2023].
- ↑ «Provisional access list for the UEFA Women's Champions League and 2nd competition 2025/26». UEFA. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Frankfurt claim maiden crown». UEFA. Arxivat de l'original el 29-09-2020. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Dotras, Oriol. «El Lyon despierta del dulce sueño al Barça». La Vanguardia, 18-05-2019. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ esport3. «Un Barça desconegut perd contra un Olympique amb molta jerarquia (1-3)», 21-05-2022. [Consulta: 21 maig 2022].
- ↑ UEFA.com. «Final de la UEFA Women's Champions League 2023: PSV Stadium, Eindhoven» (en castellà), 01-04-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «El Barça conquista la segona Champions amb una remuntada heroica (3-2)». Esports3, 03-06-2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Rodergas, Clara. «El Barça amansa la bèstia i fa història». L'Esportiu, 25-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]