Vés al contingut

Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a l'Iraq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: UNAMI)
Plantilla:Infotaula esdevenimentMissió d'Assistència de les Nacions Unides per a l'Iraq
Imatge
TipusMissió d'assistència de l'ONU
Vigència2003 Modifica el valor a Wikidata - 
Data14 d'agost de 2003
TemaGuerra de l'Iraq
OrganitzadorJán Kubiš
Participant
800 observadors
ObjectiuSupervisar l'alto en foc entre les parts

Lloc webuniraq.org Modifica el valor a Wikidata

La Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a l'Iraq (UNAMI, per les seves sigles en anglès) va ser establerta el 14 d'agost de 2003 mitjançant la Resolució 1500 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[1] Va estar associada amb la Coalició multinacional a l'Iraq.

El seu mandat opera a través d'un Representant Especial del Secretari General de l'ONU a l'Iraq. El primer representant va ser el brasiler Sergio Vieira de Mello, assassinat a la seu de Nacions Unides a Bagdad per un cotxe bomba el 19 d'agost de 2003.[2] El mandat de UNAMI va ser estès fins al 31 de juliol de 2018 mitjançant la resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 14 de juliol de 2017.[3] Una de les metes del mandat de UNAMI és implementar el Pacte Internacional amb l'Iraq.

Mandat

[modifica]

El mandat actual de la UNAMI es va ampliar fins al 31 de juliol de 2018, de conformitat amb la resolució 2367 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 14 de juliol de 2017. Una de les seves tasques és implementar el Pacte Internacional amb Iraq. La Missió està obligada "tal com ho permeten les circumstàncies" i "a petició del Govern de l'Iraq" per:

  • Assessorament i assistència al Govern de l'Iraq en:
    • avançar en el seu diàleg inclusiu, polític i reconciliació nacional;
    • desenvolupament de processos per celebrar eleccions i referèndums;
    • revisió constitucional i aplicació de disposicions constitucionals;
    • desenvolupament de processos acceptables per al Govern de l'Iraq per resoldre els límits interns en disputa;
    • Facilitar el diàleg regional, inclosos els temes de seguretat fronterera, energia i refugiats;
    • Planificació, finançament i implementació de programes de reintegració per als antics membres de grups armats il·legals;
    • Planificació inicial per a la realització d'un cens complet;
  • Promoure, donar suport i facilitar, en coordinació amb el Govern de l'Iraq:
    • La coordinació i lliurament de l'assistència humanitària i el retorn segur, ordenat i voluntari, segons correspongui;
    • La implementació del Pacte Internacional amb l'Iraq, inclosa la coordinació amb els donants i les institucions financeres internacionals;
    • La coordinació i la implementació de programes per millorar la capacitat de l'Iraq de proporcionar serveis essencials per a la seva gent i continuar la coordinació activa dels donants dels programes crítics de reconstrucció i assistència a través del Fons Internacional de Reconstrucció per a Iraq (IRFFI);
    • La reforma econòmica, la creació de capacitat i les condicions per al desenvolupament sostenible, fins i tot mitjançant la coordinació amb les organitzacions nacionals i regionals i, si s'escau, la societat civil, els donants i les institucions financeres internacionals;
    • El desenvolupament de serveis efectius civils, socials i essencials, fins i tot mitjançant capacitació i conferències a l'Iraq quan sigui possible;
    • Les contribucions dels organismes, fons i programes de les Nacions Unides als objectius esmentats en aquesta resolució sota un lideratge unitari del secretari general a través del seu representant especial per a l'Iraq;
  • I també promoure la protecció dels drets humans i la reforma jurídica i judicial per reforçar l'estat de dret a l'Iraq.[4]

Representants Especials

[modifica]
Representant Període
Brasil Sergio Vieira de Mello 2003[5]
Nova Zelanda Ross Mountain (interí) 2003 - 2004[6]
Pakistan Ashraf Qazi 2004 - 2007[7]
SuèciaItàlia Staffan de Mistura 2007 - 2009[8]
Països Baixos Ad Melkert 2009 - 2011[9]
Alemanya Martin Kobler 2011 - 2013[10]
Bulgària Nickolay Mladenov 2013 - 2015[11]
Eslovàquia Ján Kubiš 2015 -[12][13]

Representants militars i guàrdies

[modifica]

Representants retirats

Referències

[modifica]
  1. Resolución 1500 (2003) Arxivat 2016-01-27 a Wayback Machine.. Consell de Seguretat de les Nacions Unides, 14 d'agost de 2003. Accés el 22 de gener de 2016.
  2. Muerte en Bagdad. Deutsche Welle, 19 de agosto de 2003. URL accedida el 22 de agosto de 2008.
  3. UNAMI Mandate, s/f. URL accedida el 14 d'octubre de 2017.
  4. [enllaç sense format] http://www.uniraq.org/index.php?option=com_k2&view=item&layout=item&id=1024&Itemid=636&lang=en
  5. SECRETARY-GENERAL APPOINTS SERGIO VIEIRA DE MELLO AS HIS SPECIAL REPRESENTATIVE FOR IRAQ. ONU, 28 de maig de 2003. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  6. ROSS MOUNTAIN NAMED ACTING SPECIAL REPRESENTATIVE FOR IRAQ. ONU, 10 de desembre de 2003. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  7. ASHRAF JEHANGIR QAZI OF PAKISTAN APPOINTED SPECIAL REPRESENTATIVE FOR IRAQ. ONU, 14 de juliol de 2004. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  8. SECRETARY-GENERAL APPOINTS STAFFAN DE MISTURA OF SWEDEN AS SPECIAL REPRESENTATIVE FOR IRAQ. ONU, 11 de setembre de 2007. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  9. Secretary-General Appoints Ad Melkert of Netherlands as His Special Representative for Iraq. ONU, 13 de juliol de 2009. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  10. Secretary-General Appoints Martin Kobler of Germany as Special Representative for Iraq. ONU, 11 d'agost de 2011. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  11. Secretary-General Appoints Nickolay Mladenov of Bulgaria as Special Representative for Iraq. ONU, 2 d'agost de 2013. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  12. Secretary-General Appoints Ján Kubiš of Slovakia Special Representative for Iraq. ONU, 24 de febrer de 2015. URL accedida el 21 de gener de 2016.
  13. UNAMI LEADERSHIP ONU, s/f. URL accedida el 31 de març de 2017.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 UN Mission's Summary detailed by Country. ONU, 31 de maig de 2008. URL accedida el 22 d'agost de 2008.