Ocellots i ocellets

Ocellots i ocellets
Uccellacci e uccellini
	;
Fitxa
Direcció	Pier Paolo Pasolini
Protagonistes	Totò; Ninetto Davoli
Director artístic	Luigi Scaccianoce
Producció	Alfredo Bini
Dissenyador de producció	Luigi Scaccianoce
Guió	Pier Paolo Pasolini
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Mario Bernardo; Tonino Delli Colli
Muntatge	Nino Baragli
Vestuari	Luigi Scaccianoce
Productora	Vanguard Films
Distribuïdor	CIDIF
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1966
Durada	89 minuts
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Roma

Ocellots i ocellets (títol original en italià: Uccellacci e uccellini) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Totò i el seu fill Ninetto erren per la perifèria i els camps que envolten Roma. Fent camí, troben un corb. La pel·lícula precisa en un subtítol: «Per qui tingui dubtes o ha estat distret, recordem que el corb és un intel·lectual d'esquerra, diguem-ho així, d'abans de la mort de Palmiro Togliatti. » El corb els conta el relat de germà Ciccillo i de germà Ninetto (també interpretats per Totò i Ninetto Davoli), dos frares franciscans a qui Sant Francesc ordena d'evangelitzar els falcons (els rics) i els moixons (els pobres). Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització.

Tancat el parèntesi del relat del corb, el viatge de Totò i Ninetto continua. El corb els segueix i continua perorant. Els personatges troben de manera successiva: terratinents en el camp que cacen; una família que viu en la misèria i a qui Totò ordena pagar o marxar de casa; un grup d'actors ambulants a bord d'un Cadillac; un congrés de «dentistes dantescos»; un propietari que, aquesta vegada, deu diners a Totò. Finalment, es troben al funeral del dirigent comunista Togliatti i hi troben una prostituta.

Al final de la pel·lícula, els dos, cansats de la xerrameca del corb, el maten i se'l mengen.^[2]

Repartiment

Totò: Innocenti Totò / Germà Cicillo
Ninetto Davoli: Innocenti Ninetto / Germà Ninetto
Femi Benussi: Luna
Umberto Bevilacqua: Incensurato
Renato Capogna
Alfredo Leggi
Renato Montalbano
Flaminia Siciliano
Giovanni Tarallo: pagès afamat
Vittorio Vittori: Ciro Lococo
Gabriele Baldini: dentista de Dante
Lina D'Amico
Pietro Davoli
Rossana Di Rocco: companya de Ninetto
Cesare Gelli :
Vittorio La Paglia :
Francesco Leonetti: corb (veu)
Domenico Modugno: el cantant de balades (veu)
Rosina Moroni: pagès
Mario Pennisi :
Ricardo Redi: enginyer
Fides Stagni :

Premis i nominacions

Premis

1966: Menció especial al Festival de Canes per la seva interpretació: Totò
1967: Ruban d'argent Millor actor principal per Totò
1967: Ruban d'argent Millor guió original per Pier Paolo Pasolini

Nominacions

1966: Palma d'Or.

El film ha estat classificat entre els 100 films italians a salvar, creat per destacar «les 100 pel·lícules que han canviat la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978».^[3]

Al voltant de la pel·lícula

Els genèrics de començament i de fi de la pel·lícula tenen la particularitat interessant de ser cantats.

Referències

↑ esadir.cat. Ocellots i ocellets. esadir.cat.
↑ «Uccellacci e uccellini». The New York Times.
↑ «Uccellacci e uccellini» (en anglès). Retedeglispettatori.it.

[1] sadir.cat. Ocellots i ocellets. esadir.cat.

[2] «Uccellacci e uccellini». The New York Times.

[3] «Uccellacci e uccellini» (en anglès). Retedeglispettatori.it.

[1]

[2]

[3]