Om de Sibèria
Ulmus pumilla  | |
|---|---|
 Exemplar cultivat Morton Arboretum Acc. 325-70-4 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61967372 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Ulmaceae |
| Gènere | Ulmus |
| Espècie | Ulmus pumilla L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
L'om de Sibèria (Ulmus pumila L.) és una espècie d'arbre de la família de les ulmàcies originari de l'est d'Àsia:[1] Turquestan, est de Sibèria, Mongòlia, Xizang (Tibet), nord de la Xina, Índia (nord del Caixmir) i Corea.[2][3]
Descripció
[modifica]L'om de Sibèria és un arbre de mida petita a mitjana que ateny els 25 metres,[3] en alguns casos fins als 30,[2] en condicions adverses pot agafar port arbustiu.[4][5] amb un tronc de fins a un metre de diàmetre a l'altura del pit.[3] És un arbre de ràpid creixement i fusta tova[2] però que només viu uns 60 anys i de copa globosa i oberta. L'escorça és de color gris fosc, profundament fisurada en esquerdes longitudinals. Les branques joves i branquillons són de color gris groguenc, són glabres o amb certa pubescència i a diferència d'algunes espècies d´Ulmus no desenvolupa suberina (suro).[3] Els borrons de les fulles són de color marró fosc, més o menys globosos o ovoides,[2] de mida molt petita (2mm.)[1] Les fulles són més petites que altres espècies d'Ulmus, fan 7 cm de llarg i 3 cm d'ample, amb una base obliqua, quasi simètrica (a diferència de l'om autòcton o l'oma) i els marges serrats. El limbe és lleugerament lanceolat i el pecíol és molt curt. Les flors apareixen agrupades en cimes en brots de dos anys, a finals d'hivern o principi de primavera, abans que tregui el fullatge.[1] Els fruits es dispersen pel vent i és en forma de sàmara orbicular d'uns 1-2 per 1-1,5 cm., verds quan estan immadurs, però al madurar són de color blanquinós o lleugerament groguenc, amb una llavor situada al bell mig. Fructifica de març a maig.[2]
Usos
[modifica]Pel seu ràpid creixement i la seva tolerància a ambients contaminats, s'ha utilitzat en jardineria arreu d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia. En alguns llocs on s'ha introduït s'ha naturalitzat o ha esdevingut invasora. Presenta resistència a la grafiosi,[6] malaltia causada per diverses espècies de fongs patògens del gènere Ophiostoma que ha fet desaparèixer gairebé per complet l'om comú (Ulmus minor) a Europa. És una espècie apta per al cultiu energètic i producció de biomassa atesa la seva facilitat de propagació per llavor o esqueixos, la tolerància a tota mena de climes, així com sequeres i gelades. Pot arribar a produir unes 10 tones per hectàrea i any de biomassa en bones condicions.[7]
Galeria
[modifica]-
Fulles -
Escorça -
-
Fruits -
Aspecte hivernal
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Schulz, Bernd. Identification of trees and shrubs in winter using buds and twigs. Richmond: Royal Botanic Gardens, 2018. ISBN 978-1-84246-650-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sherman-Broyles, Susan L. «Ulmus». A: Flora of North America North of Mexico. Volum 3. Nova York & Oxford: Flora of North America Editorial Committee, 1993.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ulmus». A: Flora of China. Volum 5, 2003, p. 1-10.
- ↑ «Ulmus pumila». Minnesota Wildflowers. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «arbolapp: Ulmus pumila». CSIC. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «The species of the genus Ulmus». Swammerdam Institute of Life Sciences. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Ciria, M. «Desarrollo de los cultivos energéticos leñosos». Vida rural, 329, 2011, pàg. 10-15. ISSN: 1133-8938.
Enllaços externs
[modifica]
- «2005 annual technical report - Manhattan Plant Materials Center». Arxivat de l'original el 2009-03-28. [Consulta: 16 gener 2009]. Vegeu les pàgines 42,43. Evaluation of the Siberian Elm (Ulmus pumila), USDA. (anglès)
- Siberian Elm, Ulmus pumila Diagnostic photographs; specimen at Morton Arboretum
- Notes on Elm in the Korqin Sandy Lands, Northeast China.