Umbert de Sesagudes

Umbert de Sesagudes
Biografia
Naixement	abans de 1041
Mort	1082 (Gregorià) (40/41 anys)
Baró de Montseny
	← Odó de Sesagudes Guillem Umbert I de Montseny →
Baró de Montpalau
	← Odó de Sesagudes Guillem Umbert I de Montseny →
Baró de Palafolls
	← Odó de Sesagudes Guisla Umbert →
Dades personals
Nacionalitat	Catalana
Família
Família	Umbert
Cònjuge	Sicardis de Montsoriu
Fills	Guillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert

Umbert de Sesagudes, Umbert Odó o Umbert del Montseny.(abans de 1041 - 1071) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.

Orígens familiars

Era fill d'Odó de Sesagudes i Gerberga,^[1] i per això és anomenat sovint Umbert Odó. Fou el segon nom conegut del llinatge dels Umbert.

2. Odó de Sesagudes

1. Umbert de Sesagudes

3. Gerberga

Núpcies i descendents

Es va casar amb Sicardis de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, vídua de Gaucfred Bernat.^[1] Se sap que el 1045 ja era casat amb Sicardis, i fins i tot, Mallorquí afina la data possible del matrimoni, a 1041.^[2] Del matrimoni en varen sortir 6 fills:

Guillem Umbert I de Montseny, primogènit i hereu de les baronies de Montseny i Montpalau.
Bernat Umbert, bisbe de Girona.
Guisla Umbert, qui heretà el castell de Palafolls i es casà amb Bernat Gausfred.
Ramon de Montseny, ardiaca de Girona.
Riembau Umbert.
Udalard Umbert.

Fets destacables

Umbert Odó se'l suposa present als fets d'Alhama (1040). El 26 de maig de 1041 acompanyava la comtessa Ermessenda en el lliurament del Castell de Benidormiens al Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Com també va ser present com a testimoni en d'altres pactes i arbitris de la cort de Ramon Berenguer I i Almondis.^[1]

En 1044 comandava una host contra l'emirat de Saraqusta, però es veié frustrat pel Cop d'Estat de 1044,^[3] en què Umbert participà. Es rebel·là contra el comte (1054) i continuà la rebel·lió al costat del bisbe de Barcelona Guislabert i del vescomte Udalard II. Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni del seu casament amb Almodis de la Marca i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller. És consignat entre els magnats que signaren l'assemblea legislativa dels Usatges (1068)^[1] i assistí a la consagració de la Castanya (Osona) el 1082. Afavorí l'erecció en abadia del monestir de Sant Marçal de Montseny (8 de desembre de 1066), fundat per la seva mare.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Pons Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 11-01-2003, pàg. 519–539. ISSN: 2339-9996.
↑ Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle xi al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, pàg. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].
↑ «Umbert de Sesagudes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Pons Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 11-01-2003, pàg. 519–539. ISSN: 2339-9996.

[Mallorquí-2] Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle xi al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, pàg. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].

[3] «Umbert de Sesagudes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]