Parauranofana
 Parauranofana | |
|---|---|
 Parauranofana (groc fosc) amb uranofana (groc clar) sobre granit  | |
| Fórmula química | Ca(UO₂)₂(HSiO₄)₂·5H₂O |
| Epònim | urani, aparença i composició |
| Localitat tipus | Jáchymov, Erzgebirge, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.14 |
| Dana | 53.3.1.9 |
| Heys | 14.16.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,96Å; b = 15,44Å; c = 6,63Å; β = 91,38° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | verd groguenc, groc, groc terrós |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,660 a 1,678 nβ = 1,682 a 1,723 nγ = 1,689 a 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,029 a 0,052 |
| Angle 2V | calculat: 42° to 58° |
| Dispersió òptica | r > v o r < v |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1935 |
| Símbol | Purp |
| Referències | [1] |
La parauranofana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la uranofana. Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava uranofana-β, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i Classificació (CNMNC) de l'Associació Mineralògica Internacional per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]
Característiques
[modifica]La parauranofana és un silicat de fórmula química Ca(UO₂)₂(HSiO₄)₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3. És un mineral dimorf de la uranofana.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parauranofana pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita, boltwoodita, kasolita, natroboltwoodita, uranofana, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.[4]
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un mineral secundari, format a partir de l'alteració d'altres minerals d'urani sota condicions d'oxidació. Sol trobar-se associada a altres minerals com la uranofana i la uraninita. Va ser descoberta l'any 1935 a Jáchymov, Erzgebirge, a la regió de Karlovy Vary (Bohèmia, República Txeca), on es troba juntament amb la liebigita.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Uranophane-β» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Parauranophan (Beta-Uranophane)» (en alemany). Mineralienatlas - Fossilienatlas. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ «Strunz-mindat (2022) Classification - Uranyl neso- and polysilicates» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Veselovsky, Frantisek; Ondrus, Petr; Hlousek, Jan «History of secondary minerals discovered in Jáchymov (Joachimsthal)» (pdf) (en anglès). Journal of the Czech Geological Society, 42, 4, 1997, pàg. 115-122 [Consulta: 23 octubre 2022].