Font Picant (Argentona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Urbanització  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Altitud | 100 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argentona (Maresme) | |||
| Localització | Ctra. A. Peix | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 8339 | |||
.jpg)
La Font Picant és un conjunt d'Argentona (Maresme) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica],_escales_que_duien_als_xalets_de_la_urbanitzaci%C3%B3.jpg)
És un conjunt residencial construït a principis del segle XX entorn de la Font Picant o del Manantial de Burriac. La urbanització afecta a la font, on s'hi construí un petit clos de pedra vista amb una cova (antics serveis). La utilització de la pedra irregular i costelluda vista és pròpia de l'estil modernista i se solia emprar als brolladors i fonts o estanys, creant una ambientació més pròxima a la natura, a diferència de les construccions d'arrebossat o de rajoles que testimoniaven la mà de l'home. L'accés a la font es fa per mitjà d'una rampa on s'hi troben a les vores bancs de pedra, testos i fanals, tots ells fets en pedra. Seguint la mateixa línia la font és envoltada per un bosc de pins amb bancs, que fa d'entrada al conjunt residencial. Sobre la font, i per mitjà d'un camí vorejat de plàtans i fanals de pedra, s'accedia a quatre construccions amb façana d'estil modernista anomenades els xalets de la Font Picant, actualment desapareguts. Tot el conjunt es troba en un estat de conservació molt precari.[1]
Història
[modifica]Segons Carreras Candi, a principis d'aquest segle, " fins 1907 el propietari era Leandre Jover i Peix i l'aigua es prenia baixant un pou humit, que és d'on eixia, però a partir d'aquest any el nou propietari la feu sortir a peu d'una rampa, al mig d'un petit parc amb arbrat i bancs". Probablement devia ser la deu més important de la població, almenys per la capacitat de públic que hi devia anar, a jutjar per l'enorme espai i pels equipaments que encara es conserven.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Urbanització Parc de la Font Picant». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2016].