Urraca Sanxes
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Urraca Sánchez dècada del 910 Pamplona (Navarra) |
| Mort | 23 juny 956 (36/46 anys) Uviéu (província d'Astúries) |
| Reina consort de Lleó | |
| 934 – 951 ← Adossenda Gutiérrez – Urraca Fernández → | |
| Altres | |
| Títol | Reina |
| Cònjuge | Ramir II de Lleó (932–951) |
| Fills | Sanç I de Lleó, Elvira de Lleó |
| Pares | Sanç Garcés I de Pamplona i Toda de Pamplona |
| Germans | Garcia Sanxes I de Pamplona Belasquita Sanxes de Pamplona Sança Sanxes Ònnega Sanxes |
Urraca Sanxes (Navarra, ?—Lleó, 23 de juny de 956) va ser infanta de Navarra i reina consort de Lleó (934-951) pel seu matrimoni amb Ramir II.
Orígens familiars
[modifica]Filla del rei Sanç Garcés I de Pamplona i de la seva muller, Toda Asnar.[1] Una de les seves germanes, Ònnega, havia estat reina de Lleó abans a través del matrimoni amb Alfons IV.[2]
Regnat
[modifica]El pare Enrique Flórez esmenta que les cròniques utilitzen diversitat de noms per a aquesta reina, a més d'esmentar l'existència d'una o més esposes per a Ramir II, però que es tractava d'una única persona.[3] Actualment es considera que la primera muller va ser Adossenda Gutiérrez, que va ser mare d'Ordoni III.[4] De fet, les primeres referències sobre Urraca són del 934, en el moment de matrimoni amb Ramir II de Lleó.[2]
Hom afirma que va tenir una notable influència en l'esfera familiar i a ella es deu l'educació i inclinació religiosa de la seva filla Elvira. També participà en fundacions i ampliacions monàstiques afavorides per Ramir II, on destaquen San Salvador a Lleó, San Cristóbal i San Andrés a Cea i San Miguel de Destriana.[2]
Descendència
[modifica]Va tenir dos fills del seu matrimoni amb Ramir II:[1]
- L'infant Sanç (935-966), que regnà com Sanç I de Lleó.
- La infanta Elvira de Lleó (m. 986), religiosa i reina regent de Lleó.[5]
Mort
[modifica]La reina va quedar vídua i va sobreviure al marit sis anys, va morir el 23 de juny de 956. Les seves restes es troben a la capella de Nostra Senyora del Rei Cast, a la catedral d'Oviedo, d'acord amb la inscripció que recull Enrique Flórez.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Urraca Sánchez» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundació Caja Navarra. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Álvarez Álvarez, César. «Urraca Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 99-106.
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «Adosinda Gutiérrez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Cavero Domínguez, Gregoria. «Elvira Ramírez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2021].