Carbó del blat de moro
Ustilago maydis  | |
|---|---|
 Huitlacoche | |
| Enregistrament | |
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Ustilaginomycetes |
| Ordre | Ustilaginales |
| Família | Ustilaginaceae |
| Gènere | Ustilago |
| Espècie | Ustilago maydis Corda, 1842 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Uredo maydis |
| Sinònims | Lycoperdon zeae
|
.svg){kind=icon}
El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen que en les plantes de blat de moro i el seu antecessor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó). A Mèxic aquesta massa negra es coneix amb el nom indígena de huitlacoche; i se la mengen normalment farcint un tipus de quesadilla i altres aliments basats en la tortilla i en les sopes.
Etimologia
[modifica]Huitlacoche o cuitlacoche) prové de l'idioma Nàhuatl clàssic.[1]
Característiques
[modifica]Encara que aquest fong pot infectar qualsevol part de la planta, normalment entra als ovaris de la panotxa i substitueix les seves llavors normals per uns grans tumors anàlegs als bolets. Aquests tumors estan fets per cèl·lules molt allargades, espores de color blau fosc i filaments del fong. El nom del gènere Ustilago prové de la paraula del llatí ustilare (cremar).
L'Huitlacoche creix millor en temps de secada i en un rang de temperatura entre els 26 i 34 °C.
Cicle vital
[modifica]
En cultiu de laboratori forma esporidis que són cèl·lules que es multipliquen quan es troben esporidis compatibles sobre una planta canvien cap a un altre sistema de creixement.Primer fan hifes per entrar dins la planta.
La proliferació del fong dins la planta porta a símptomes com la clorosi, formació d'antocians, reducció del creixement i aparició dels tumors quehostatgen teliòspores.[2][3]
Les espores madures s'alliberen des dels tumors i s'estenen per la pluja i el vent. Sota condicions apropiades es formen probasidis en els quals hi ha la meiosi. En resulten nuclis haploides que migren a cèl·lules allargades i les quals formen els esporidis completant el cicle.
Usos
[modifica]Organisme model
[modifica]El creixement similar a un llevat d'U. maydis el fan un organisme model atractiu per la recerca científica, especialment per la modificació genètica. El seu genoma està totalment seqüenciat.[4]
Ús culinari
[modifica]
Encara que el carbó del blat de moro redueix el rendiment de la collita o fins i tot l'anul·la, alguns productors utilitzen les plantes infectades per fer-ne l'ensitjat. A Mèxic es considera una delikatessen i el seu preu és molt car. El consum d'aquest carbó va originar la gastronomia asteca.[5] A Mèxic el huitlacoche principalment es consumeix en estat fresc i es pot comprar en restaurant o al carrer i fins i tot enllaunat i via internet.
Notes
[modifica]- ↑ Guido Gómez de Silva, "Diccionario breve de mexicanismos", Fondo de Cultura Económica, Mexico 2001. Entries for "huitlacoche" and "cuicacoche o cuiltacoche".
- ↑ Banuett, F. «Genetics of Ustilago Maydis, A Fungal Pathogen that Induces Tumors in Maize». Annual Reviews in Genetics, 29, 1, 1995, pàg. 179–208. DOI: 10.1146/annurev.ge.29.120195.001143. PMID: 8825473.
- ↑ Christensen, J.J. «Corn smut caused by Ustilago maydis. Monograph no. 2». Amer. Phytopath. Society, 1963.
- ↑ Kämper J, Kahmann R, Bölker M, et al. «Insights from the genome of the biotrophic fungal plant pathogen Ustilago maydis». Nature, 444, 7115, novembre 2006, pàg. 97–101. DOI: 10.1038/nature05248. PMID: 17080091.
- ↑ Uribe, Monica Ortiz. «In Mexico, Tar-Like Fungus Considered Delicacy», 20-08-2009. [Consulta: 20 agost 2009].
Referències
[modifica]- McGee, Harold. On Food and Cooking (Revised Edition). Scribner, 2004. ISBN 0-684-80001-2. p 349, "Huitlacoche, or Corn Smut".
Enllaços externs
[modifica]