Usuària:ARCavallé/proves4
{{esborrany}}
Miguel Ángel Campano Mendaza ( Madrid , 11 de febrer de 1948 - Cercedilla , 5 d'agost de 2018 ) va ser un reconegut pintor situat per la crítica dins la «generació de la renovació de la pintura espanyola», guardonat, entre altres premis, amb el Nacional d'Arts Plàstiques el 1996.
Biografia
[modifica]Va estudiar belles arts a València i d'arquitectura a Madrid.[1] Va iniciar la seva trajectòria artística el 1969 amb una exposició individual a Bilbao. El 1971 va exposar en diferents localitats espanyoles —Pamplona, Santander i València— i aquest mateix any va conèixer el pintor abstracte Fernando Zóbel, un dels impulsors del denominat Grup de Conca, fundador del Museo de Arte Abstracto Español. Va continuar exposant a Madrid i Sevilla i va conèixer el pintor José Guerrero, a qui s'assenyala com una influència fonamental. L'any 1976 es va traslladar a París, ciutat que es va convertir, juntament amb Sóller (Mallorca), en lloc de residència habitual de l'artista. A França va conèixer l'obra de pintors que el van inspirar en diferents moments com Cezanne o Delacroix.[2]
En la dècada de 1980 va participar en les grans exposicions col·lectives dels joves artistes referents de la renovació de la pintura espanyola. Era un nou art per a un temps de democràcia i obertura, nous mercats, fires com ARCO Madrid i noves galeries.[3] Amb els artistes d'aquest grup Miquel Barceló, José Manuel Broto, Ferran García Sevilla o José Maria Sicilia va exposar a Espanya, França i Estats Units. Campano va tenir exposicions individuals per tot Espanya — Navarra, Barcelona, Madrid o Granada—, així com a França —Nimes i París— o a Brussel·les (Bèlgica).
El conjunt de la seva obra s'ha considerat un espai d'experimentació i transgressió. Se l'ha vinculat a l'automatisme en els seus inicis, i després a l'abstracció geomètrica i l'informalisme. Es destaca en la seva producció la reinterpretació en diverses sèries de la pintura de Cezanne i de Poussin, així com del cubisme. La seva estada en 1994, 1995 i 1996 a l'Índia va donar com a resultat un nou interès pel color en la seva obra posterior. Les dues exposicions més destacades han estat les celebrades a València per l'IVAM al Centre del Carme el 1990-1991, la que va tenir lloc al Palau de Velázquez a Madrid entre juny i setembre de 1999 i la titulada "Idea, pintura y fuerza" al Museu Reina Sofia de Madrid el 2013. A Catalunya va exposar regularment a la Galeria Carles Taché, entre 1992 i 2012.
En 1996 va ser guardonat a Espanya amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques per «la seva decisiva contribució al debat de la nova pintura espanyola» i el «rigor i la valentia amb les quals ha desenvolupat una obra en la qual s'alien exemplarment construcció i expressivitat». Obres de Campano es troben en museus com el Reina Sofia de Madrid, el d'Art Abstracte de Conca, el de Belles arts de Bilbao, el ARTIUM Centro-Museu Basc d'Art Contemporani, l'Institut Valencià d'Art Modern, El MACBA de Barcelona, La col.lecció de la Fundació La Caixa de Barcelona, el Centre Georges Pompidou a París o la col·lecció de la Hastings Foundation a Nova York.
El 1996 va sofrir un ictus cerebral del qual es va recuperar i va poder continuar treballant i exposant però va patir diverses recaigudes que li van provocar un grau important d'invalidesa. El 2018 va morir víctima d'un nou vessament cerebral.
- ↑ Zamora Meca, Clara , 2013.
- ↑ Muñoz, Oswaldo; Olmo, Santiago. Miguel Angel Campano. Madrid: Museo Nacional Reina Sofia & Aldeasa, 1999. ISBN 10:8480261269.
- ↑ Espejo, Bea «Arte de los 80 y 90. De la ilusión al desencanto». El País. El Cultural, 15-10-2013.