Vés al contingut

Usuària:Mon Ormo/Marielle Franco (1)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

{{Infotaula de polític|alma_mater=PUC-RJError de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>. Afiliada al Partido Socialismo e Llibertade (PSOL), a les eleccions municipals del 2016 va ser escollida com a regidora de Rio de Janeiro (2017-2020) amb el cinquè nombre de vots més alt del municipi[1][2]. Havia estat obertament crítica amb la policia de Rio de Janeiro i denunciava constantment els abusos contra les comunitats més vulnerables.

El dia 14 de març de 2018, Franco i el seu conductor, Anderson Pedro Gomes, foren ferits de morts en un presumpte assassinat als barris baixos de Rio de Janeiro. La seva mort provocà protestes en com a mínim 10 ciutats brasileres[3][4].

Família, joventut i educació

[modifica]

Marielle Franco era filla de Marinete i Antonio Francisco da Silva Neto. Va néixer en el Complex de la Marea, a la ciutat de Rio de Janeiro. Amb 11 anys va començar a treballar per ajudar a pagar els seus estudis[5].

L'any 1998, Franco va tenir la seva primera i única filla, Luyara. Aquell mateix any, es va matricular per cursar estudis pre-universitaris al Complex de la Marea. L'any 2000, va començar a militar pels drets humans, després de la mort d'una amiga a causa d'un tiroteig entre policies i narcotraficants a la Marea[5].

L'any 2002, va ingressar a la Universitat Pontifícia Catòlica de Rio de Janeiro (PUC-RJ) per estudiar Ciències Socials amb una beca d'estudis del govern[6]. Després de graduar-se en Ciències Socials, va obtenir un màster en Administració Pública per la Universitat Federal Fluminense (UFF), on va defensar la tesis "UPP - La reducció de la favela amb tres lletres: una anàlisi de la política de seguretat pública de l'Estat de Rio de Janeiro"[7][8].

L'any 2017, es va traslladar al barri carioca de la Tijuca amb la seva esposa, Mônica Benício, i la seva filla, Luyara. Franco i Benício mantenien una relació des de l'any 2000 i l'any 2018 havien decidit casar-se l'any següent[9][10].

Carrera política

[modifica]
Franco discursando en agost de 2016.
Franco en un debat en setembre de 2016.

L'any 2006, Franco va formar part de l'equip de campanya de Marcelo Freixo per a les eleccions de l'Assemblea Legislativa de l'Estat de Rio de Janeiro (ALERJ)[11]. Amb l'elecció de Freixo com a diputat, va ser nomenada assessora parlamentària, treballant amb ell durant deu anys. Franco va assumir la coordinació de la Comissió de Defensa dels Drets Humans i Ciutadania de l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro i, des d'aquesta posició, va donar recolzament jurídic i psicològic a familiars víctimes d'homicidis[11].

L'any 2016, en la seva primera disputa electoral, va ser escollida regidora de la capital de Rio de Janeiro amb la coalició Canviar és possible, formada pel PSOL i pel PCB. Amb més de 46 mil vots, va ser la cinquena candidata més votada del municipi i la segona dona més votada com a regidora en tot el país[2][12]. A la Càmera Municipal, va presidir la Comissió de Defensa de la Dona i al febrer de 2018 va ser nomenada relatora d'una comissió encarregada de monitorejar la intervenció militar a Rio. Era crítica de la intervenció militar, i criticava i denunciava constantment els abusos policials i les violacions als drets humans[13].

Com a regidora, Franco també va treballar en la recopilació de dades sobre la violència contra les dones, per a garantir l'avortament en els casos prevists per llei i per l'augment en la participació femenina en la política. En poc més d'un any, va redactar i va signar setze projectes de llei, dos dels quals van ser aprovats: un que va regular el servei de mototáxi i la Llei de les Cases de Part[14][15].Les seves propostes legislatives buscaven garantir els drets de les dones, les persones LGBTI, als negres i habitants de les favelas. L'agost de 2017, els regidors cariocas van rebutjar, per 19 a 17, la seva proposta per a incloure el Dia de la Visibilitat Lésbica en el calendari municipal[16].

Assassinat i investigació

[modifica]
Velório de Marielle Franco en la Càmera dels Regidors del Riu de Gener, en 15 de març de 2018.
Marxa realitzada en Victòria en homenatge a Marielle Franco i Anderson Pedro Gomes.

Franco va ser assassinada amb tres tirs al cap i un al coll, al voltant de les 21h30min del 14 de març de 2018, juntament amb el seu conductor, Anderson Pedro Mathias Gomes[17][18]. La principal línia d'investigació de les autoritats competentes és que el seu assassinat es va tractar d'una execució, encara que no descartin altres motius. Segons Human Rights Watch, el seu assassinat està relacionat a la "impunitat existent a Rio de Janeiro" i al "sistema de seguretat fallit" de l'estat[19].

Milers de persones van acudir a la Càmera Municipal carioca per vetllar Marielle Franco que va ser enterrada el 15 de març, al Cementiri Són Francisco Xavier, de Rio de Janeiro[20]. El seu assassinat va aixecar reaccions nacionals i internacionals, la mobilització ciutadana en tot el territori brasiler i l'oposició d'eurodeputats a la negociació econòmica entre la Unió Europea i Mercosur.

Veure també

[modifica]
  • Direitos humanos no Brasil
  • Homossexualidade no Brasil
  • Movimento Humanos Direitos
  • Política do Brasil
  • Racismo no Brasil
  • Sociologia da violência e da criminalidade
  • Violência contra pessoas LGBT
  • Violência no Brasil

Referències

[modifica]

[[Categoria:Defensors dels drets humans]] [[Categoria:Morts el 2018]]

  1. «Camara Municipal do Rio de Janeiro» (en portugués).
  2. 2,0 2,1 «O assassinato de Marielle Franco num Rio sob intervenção em 4 pontos centrais» (en portuguès brasiler). Nexo Jornal.
  3. «Vereadora Marielle Franco é assassinada no Rio; polícia investiga homicídio doloso - Notícias - Cotidiano» (en portuguès brasiler). Cotidiano.
  4. Marreiro, Flávia «Marielle Franco, vereadora do PSOL, é assassinada no centro do Rio após evento com ativistas negras» (en portuguès brasiler). EL PAÍS, 15-03-2018.
  5. 5,0 5,1 «Da Maré, vereadora fazia parte do 'bonde de intelectuais da favela'» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 15-03-2018.
  6. Carneiro, Júlia Dias «Mulher, negra, favelada, Marielle Franco foi de 'cria da Maré' a símbolo de novas lutas políticas no Rio» (en anglès). BBC News Brasil, 15-03-2018.
  7. Franco, Marielle «UPP – A REDUÇÃO DA FAVELA A TRÊS LETRAS: UMA ANÁLISE DA POLÍTICA DE SEGURANÇA PÚBLICA DO ESTADO DO RIO DE JANEIRO». Universidade Federal Fluminense.
  8. «Repositório da UFF disponibiliza dissertação de mestrado de Marielle Franco - Biblioo» (en portuguès brasiler). Biblioo, 16-03-2018.
  9. «Os últimos momentos de Marielle Franco antes de ser morta com quatro tiros na cabeça» (en portuguès brasiler). G1.
  10. «Viúva de Marielle conta que vereadora estava despreocupada dias antes do assassinato - Brasil - Estadão» (en portuguès brasiler). Estadão.
  11. 11,0 11,1 «Da Maré, Marielle Franco chega à Câmara como a quinta mais votada» (en portuguès brasiler). O Globo, 04-10-2016.
  12. «Marielle Franco 50777 (Vereadora)» (en portuguès brasiler). [Consulta: 17 juny 2018].
  13. Dia, O «Direitos de policiais também foi luta de Marielle Franco» (en portuguès brasiler). O Dia - Rio de Janeiro, 17-03-2018.
  14. «Conheça os projetos de lei de Marielle Franco» (en portuguès brasiler). VEJA RIO.
  15. «Em mandato na Câmara, Marielle Franco defendeu minorias» (en portuguès brasiler). G1.
  16. Querino, Rangel. «Câmara do Rio rejeita projeto de lei por data da visibilidade lésbica» (en portuguès brasiler). [Consulta: 17 juny 2018].
  17. «Manifestantes vão às ruas do País após morte de Marielle e Anderson - Brasil - Estadão» (en portuguès brasiler). Estadão.
  18. «Vereadora Marielle Franco é assassinada a tiros no Estácio» (en portuguès brasiler). O Globo, 14-03-2018.
  19. «Declaração da Human Rights Watch sobre a morte da vereadora Marielle Franco e Anderson Pedro Gomes» (en portuguès). Human Rights Watch, 15-03-2018.
  20. Dia, O «Milhares de pessoas vão à Câmara Municipal para velório de vereadora» (en portuguès brasiler). O Dia - Rio de Janeiro, 15-03-2018.