Usuari:Enric Vilella/proves

Boston és l'àlbum de debut de la banda nord-americana de rock Boston. Produït per Tom Scholz i John Boylan,[2] va ser llançat el 25 d'agost de 1976 per Epic Records. L'àlbum va aconseguir el lloc número 3 en les llistes del Billboard 200, i el número 11 als UK Albums Charts, https://www.billboard.com/charts/billboard-200/1977-01-08/ more than a Feeling va arribar a l número 22 dels UK Singles Charts https://www.officialcharts.com/artist/16014/boston/ i va ser acreditat Gold per la RIIA amb mig milió de vendes als USA https://www.riaa.com/gold-platinum/?tab_active=default-award&se=boston#search_section

l'albm té certificades per la RIIA vendes per valor de 17 milions d'unitats als Estats Units..

aparweix a la llista 1000 albums que has d'escoltar abans de morir https://www.rocklistmusic.co.uk/steveparker/1001albums.htm more than a feeling apareix en laposició 500 de la llista de les millors 500 canços segons la revista rolling stones https://www.rocklistmusic.co.uk/rstone.html#songs2010

Scholz va estudiar piano clàssic en la seva infància i es va involucrar en l'escena musical de Boston a finals de la dècada de 1960. Posteriorment va començar a escriure i gravar donem al soterrani del seu apartament amb el cantant Brad Delp; havien rebut nombroses cartes de rebuig dels principals segells discogràfics a principis de la dècada de 1970. El 1975, la cinta de demostració havia caigut en mans d'Epic Records, propietat de CBS, que els va signar. Epic volia que la banda enregistrés a Los Angeles amb un productor discogràfic, però Scholz no estava disposat i volia gravar l'àlbum a l'estudi del seu soterrani, per la qual cosa va contractar Boylan perquè interferís amb el segell. En un estratagema elaborat, Scholz va enganyar el segell perquè pensés que la banda estava gravant a la costa oest, quan en realitat, la major part estava sent rastrejada únicament per Scholz a casa seva, a Massachusetts. El contingut de l'àlbum és una recreació completa de la cinta de demostració de la banda i conté cançons escrites i compostes molts anys abans. L'estil de l'àlbum, sovint anomenat "so de Boston", es va desenvolupar a través de l'amor de Scholz per la música clàssica, els ganxos melòdics i els grups de rock amb molta guitarra com Kinks i Yardbirds, així com una sèrie d'efectes electrònics analògics desenvolupats per Scholz a l'estudi de casa seva. A més de Scholz, que va tocar la majoria dels instruments a gairebé totes les pistes, i Delp, apareixen altres músics a l'àlbum. El baterista Jim Masdea va treballar extensament amb Scholz durant el procés d'escriptura, arranjaments i demostració i toca la bateria en una cançó de l'àlbum final, "Rock & Roll Band". Sib Hashian toca la bateria a la resta de les pistes. El guitarrista Barry Goudreau i el baixista Fran Sheehan, que es van unir a la banda després que es van gravar la majoria de les pistes, contribueixen amb algunes sobreenregistraments de Foreplay/Long Time i apareixen a l'última pista de l'àlbum, Let Me Take You Home Tonight". que va ser gravat per separat de la resta de l'àlbum. L'àlbum va ser llançat per Epic a l'agost de 1976 i va batre rècords de vendes, convertint-se en el LP debut més venut als EUA en aquest moment i guanyant el RIAA Century Award com a àlbum debut més venut. Els senzills de l'àlbum, sobretot More Than a Feeling i Long Time, van ser èxits tant en AM com en FM, i gairebé tot l'àlbum rep una rotació constant a la ràdio de rock clàssic. S'ha fet referència a l'àlbum com una fita al rock dels 70 i s'ha inclòs a moltes llistes d'àlbums essencials. Ha venut almenys 17 milions de còpies només als Estats Units i almenys 20 milions a tot el món, la qual cosa el converteix en un dels àlbums debut més venuts de tots els temps.[4][5]

inici d'aquesta pàgina el 18/3/2020, durant el tercer dia de l'estat d'alarma decretat pel govern

3/5/2020