Usuari:Vinals/FFCC

1.672 mm (6 peus castellans) per raons suposadament tècniques creient que un ample més gran havia de permetre la circulació de locomotores més potents i estables.

barcelona xarxa tramvies de cavalls 1872 i el 1899 es van electrificar.

intro metro barna (inauguracio ample, transversal 1672 mm, enllaç norte i mza soterrament fc sarria 1924 i nova terminal fc catalans 1926)

entre 1926 i 1929 es va modernitzar l'estció de frança, es va electrificar barcelona a manresa i sant joan de les abadesses, i ripoll a puigcerdà.

El 1981 es va aprovar el Plan General de Ferrocarriles, i el 1987 el Plan de Transporte Ferroviario, que van suposar la modernització de les línies principals però la clausura de les línies regionals i transervals de RENFE.

El 1990 Renfe va substituir la divisió geogràfica per una de criteris comercials creant les àrees de negoci (Áreas de Negocio: Cercanías, Regionales, Grandes Líneas, Alta Velocidad, Cargas, Tráfico Combinado, etc.) i el 1997 la creació del GIF, Gestor de Infraestructuras Ferroviarias que assumi progressicament la gestió de les infraestructures. Un dels èxits més importants de la millora ferroviària a Espanya va ser la assolida pels nous serveis de rodalies de les grans ciutats, on la millora de la qualitat i l'augment de frequencia dels trens van fer augmentar espectacularment el nombre de viatgers i per primera vegada es van prendre clients a la carretera.

Clausura línia ampla ferrocarril Mollet-Caldes (15 km) abans dels anys seixanta. Als anys 70 es va tancar la linia Tortosa-La Pobla d'Híxar, 128 km, a causa d'un enfonsament d'un petit túnel el 1969 que obligava a fer transbordament per carretera i en va propiciar el tancament definitiu quatre anys despres ja que no va ser arreglar i era molest el transbord.

anys 80 el mal estat de les instal·lacions per manca de manteniment va fer suspendre provisionalment el servel de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses (9km).

Al Contracte programa estado-renfe 1984-86 es van seleccionar 37 linies (3.055 km) per ser clausurats. A CAT es va preveure tancar linies com granollers a vic, ripoll i puigcerda, i lleida la pobla.

dos linies de caracter internacional, els transpirinens centrals de puigcerda i canfranc

1985 es va suspendre els serveis de viatgers de reus-roda 31 km.

Secundaris

Despres guerra civil proces de reconstruccio linia palamos-girona-banyoles (1942)

inicis 50 moltes linies es trobaven al punt del col·lapse, econòmic i tècnic, perquè moltes funcionaven amb material i instal·lacions originàries de la inauguració. això i el poc suport insitucional va portar a ltancament de baix emporda (1956) i línies del cremallera de montserrat 1957.

primers anys 60 supressio linies no modenitzades com 1963 guardiola a castellar de n'hug. les noves directrius economiques de la politica estatal van determinar la retirada de les subvencions als ferro de via estreta, realitzant aixi una nacionalitzacio encoberta..

FEVE 1964

tancament de linies alguns d'ells absurds, com la cava 1968, girona olot a sant feli 1969

anys 70 tancament manresa-olvan-guardiola 72-73. salout 1976, artà 1977, sa pobla 1981

anys 70 traspas a nous governs autnomics, creació de FGC 1979, ET-FV 82, FGV 86, SFM 94.

clausura a cat

olo girona, via metrica de 54 km.

giro st. feliu, 750 mm de 39 km.

al final dels anys seixanta, començaven a estar obsoletes, tot i dependre des del 1963 de l'estat no havien estat modernitzades. donaven servei fonamental a les comarques i el tren d'olot tenia 600.000 viatgers anuals.

amb els rumors, les autoritats gironines van encargar estudirs, un dells a sofrefail, que demsotraven que amb una petita inversio d'unificacio d'ample a via metrica, estacio unica a girona, renovacio de via i nous automotors, el futu de les dues era viable, al convertirse amb una infra moderna que nllaçava interior i costa i augment de viatgers a l'esitu.

tot i els avantatges FEVE les va tancar, sant feliu es va acomiadar el 10 d'abrilk de 1969 i olot 15 juliol.

ebre, via metrica 27 km. inauguracio 1926-27. Transportava anualment 200.000 viatgers. DEclivi comença 1961 quan les pressions urbanistiques de l'ajuntament de torotsa van impulsar la clausura del tram urbà del carrilet, agreujat el 1963 quan el govern drecte la retirada de les subvenciona a les companyies, obligant a entregar la companyia a l'explotacio a FEVE. el manteniment de FEVE va ser minim i aviat es va decidir el tancament l'1 de gener del 68, allegant un enorme deficit, que n oera del tot cert, els tres ultims excercicis nomves va ser d'unes 900.000 pessetes anuals.

el tren de salou, metrica, 8 km. inaugurat 1887. el 58 introdueix automotors diesel. el 1955 tenia 200.000 viuatgers i el 63 més de 600.000. le'xplotacio va ser rendible del 61 al 75. Als 70 el seu capital social va ser adquirit per l'empresa d'autobusos rival. a partir de llavors el seu final va ser previsible i despres d'un temps prudencial el 10 de novembre de 1975 es va decidir unilateralmente i sense autoritzacio oficial suspendren l'explotacio. asquesta suspensio va ser definitiva ja que davant de l'administracio es va practicar una politica de fets consumats que va aprofitar la situacio politica del moment.

FC Catalans, anys 70 principal xarxa ferroviaria estreta de cat (189 km) a mans duna companyia privada CGFC, llevat tram manresa.olvan que pertanyia a FEVE.

Al maig del 1972 es va produir la supressio del FC Olvan-Guardiola, tancada per la construccio del pantà de Baells construit per la Confederacio Hidrografica del Pirineu Oriental.

Al juny del 73 es va tancar manresa-olvan per part de l'estat, per falta de viatgers, propiciat per l'administracio ja que nomes hi havia un tren diari per sentit i amb horaris irracionals.

lasituacio financera de l'empresa va decaure i el 1977 van passar les linies a FEVE. en ppi es preveia tancar martorell-igualada i posteriorment es va afegir barcelona-manresa. les mobilitzacions no es van fer esperar i van aturar la projectada clausura. aquell any es va reinsaurar la gene i posteriorment en va assumir l'explotacio i la modernitzacio.

tramvies

clausura tortosa, tarragona, mataró i montgat.

1944-46 barcelona va renovar la xarxa amb l'adquisicio de tramvies tipus 1.200, material mòbil modern.

1971 va desapareixer la xarxa de barna, restant-ne el tramvia blau pel seu carracter turistic.

1rs projectes de construccio lav a espanya data inicis anys 80 quan la gene va realitzar un projecte de construccio duna nova linia ample internacional per ennlaçar amb la xarxa europea. diferents motius van determina que encomptes de iniciar el tram mes necessari es ocmences per madrid-sevilla.

rod

serveis rodalies es van iniciar en temps de les companyies MZA i Norte que van disposar de trens suburbans, amb le sgrans electrificacions dels anys 70 va ser quan aquest servei es va consolidar. Als 80 el desplaçament de la poblacio a les afores i la congestio automobilistica es va traduir en un esforç per modernitzar els serveis de rodalia, amb la adqisicio dels nous trens 446-7 i 450-1 (de dos pisos) o la implantacio dels nous serveis semidirectes CIVIS.

barna es la xarxa mes extensa en km de l'estat, disposa de 4 linies 104 estacions i 451 km, amb 755 trens diaris i 304.000 viatgers diaris.

biblio

• salmeron, segle XIX. 1ª edicio desembre 2000

<ref>, pàg. .</ref>