Fei Mu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 octubre 1906  Shanghai (RP Xina) |
| Mort | 31 gener 1951 (44 anys) Hong Kong (RP Xina) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
| Moviment | Segona generació del cinema xinès |
| Família | |
| Fills | Barbara Fei |
   
| |
Fei Mu (xinès simplificat: 费穆) (Xangai 1906 - Hong Kong 1951) guionista i director xinès de cinema. Un dels directors xinesos més influents del segle xx.
Biografia
[modifica]Fei Mu va néixer el 10 d'octubre de 1906 a Xangai, en el si d’una família conservadora de Suzhou, que des de la infància li va inculcar un sentit dels valors morals confucians. Amants, a més, de les arts tradicionals xineses, transmeten al seu fill, el gran de quatre fills, el seu amor per l’òpera, l’òpera Kun, i l'òpera de Pequín.[1]
El 1916, la família es va traslladar a Pequín. Fei Mu hi va assistir a un liceu francès; després aprendrà anglès, rus, alemany i italià.[2]
Mentre estava a l'escola, Fei va coincidir amb altres alumnes obsessionats pel cinema. Amb dos d’ells, Zhu Shilin i He Mengfu, que també van ser directors, va iniciar una revista de cinema anomenada Haolaiwu (Hollywood).
El 1924, després de graduar-se, va acceptar els desitjos de la seva família i va començar a treballar de comptable en una mina de sal a Hubei i més tard en una empresa financera sino-francesa de Tianjin, i va compaginar la feina amb crítiques sobre cinema en diverses revistes.[2]
Als 20 anys, el 1926, es va casar amb Wu Mei. La parella tindria un fill, Barbara Fei, nascuda el 1931, que es convertiria en una famosa cantant d'òpera a Hong Kong.[2]
El 1930, Fei Mu finalment va decidir seguir la seva veritable passió i va entrar al món del cinema; va començar a treballar com a editor en cap del departament d'informació de North China Film Company. La seva feina implicava traduir subtítols i escriure sinopsis de pel·lícules .El 1932, se li va oferir una feina a la Lianhua Film Company i es va traslladar de nou a la seva ciutat natal, Xangai. A Lianhua, Fei va treballar per primera vegada com a ajudant d del director Hou Yao, autor del primer llibre xinès sobre com fer cinema.director Hou Yao.[3]
La seva primera pel·lícula 城市之夜 (Night in the City (1933) va sorprendre a la crítica i la pel·lícula va ser un èxit de públic.[4]
El 1934 a la Xina es va posar en marxa el "Moviment per la nova vida" [5] impulsat pel Guomindang de Chiang Kai-sek i la seva esposa Soong Mei-ling. Un dels films que millor exemplifiquen aquest moviment va ser 天倫 (Song of China) produïda per Lianhua i codirigida amb Lo Mingyou el 1935 per Fei Mu.[6]
La Segona Guerra sino-Japonesa estava en vigor el 1937 i, al novembre d'aquest mateix any, Xangai estava ocupada pels japonesos. Durant aquell any, Fei va aconseguir dirigir quatre pel·lícules, profundament nacionalistes i tenien la intenció de lluitar contra l'hegemonia japonesa, un tema comú a les pel·lícules de Fei Mu. juntament amb molts dels seus compatriotes, van fugir de l’ocupació japonesa a Hong Kong.
El 1940 va rodar un biopic sobre Confuci, però la còpia no es va trobar fins a l'any 2001 que va se restaurada i estrenada en el Festival Internacional de Cinema de Hong Kong de l'any 2009.
El 1948, va produir el que continua sent una obra mestra del cinema xinès:小城之春 (Spring in a Small Town) [1] però no va estar disponible fins que a principis dels 80, la China Film Archive va restaurar l'única còpia que quedava[6] i amb la col·laboració de Mei Lanfang, va dirigir la primera pel·lícula en color de la Xina, "Eternal Regret" o "A Wedding in the Dream".[3]
El 1949 va dirigir 生死恨 (Wedding in the Dream) que com a curiositat va incorporar en el repartiment a l'actriu Lan Ping ó Jiang Qing (de nom real Li Shumeng), que més tard va arribar a ser l'esposa de Mao Zedong i un dels líders de la Revolució Cultural i membre de la Banda dels Quatre.[6]
El 1949, com molts altres cineastes i intel·lectuals xinesos, Fei Mu va fugir a Hong Kong després de l’aparició del règim comunista. Amb Zhu Shilin (朱石麟) i Fei Luyi, hi va fundar la productora Longma (龙马 影片 公司). El 1950, però, va tornar a Pequín per servir el nou règim.
Fei Mu ha estat sobrenomenat "director poeta" per la seva experimentació amb el simbolisme dirigita les formes i la a contemplació filosòfica del cinema com a mitjà visual modern de subjectivitat.[3]
Va morir d'un atac de cor el 30 de gener de 1951.
Filmografia destacada
[modifica]| Any | Títol anglès | Títol xinès |
| 1933 | Night in the City | 城市之夜 |
| 1934 | A Sea of Fragrant Snow | 香雪海 |
| 1934 | Life | 人生 |
| 1935 | Song of China | 天倫 |
| 1936 | Blood on Wolf Mountain | 狼山喋血記 |
| 1937 | Martyrs of the Northern Front | 北戰場精忠錄 |
| 1937 | Gold-Plated City | 鍍金的城 |
| 1937 | Murder in the Oratory | 斬經堂 |
| 1937 | Nightmares in Spring Chamber | 夢斷春閨 |
| 1940 | Confucius[6] | 孔夫子 |
| 1941 | Children of the World | 世界兒女 |
| 1941 | The Beauty | 國色天香 |
| 1941 | Songs of Ancient China | 古中國之歌 |
| 1946 | The Magnificent Country | 錦繡山河 |
| 1948 | The Little Cowheard | 小放牛 |
| 1948 | A Wedding in the Dream | 生死恨 |
| 1948 | Spring in a Small Town [6] | 小城之春 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mäkinen, Jasper. «Fei Mu – Senses of Cinema» (en anglès americà). [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 The Oxford handbook of Chinese cinemas. ISBN 9780190050719.
- ↑ Yaping, Ding. General history of Chinese film. 1: 1896-1949. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06952-4.
- ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.