Qian Daxin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1728 Jiading (RP Xina) |
| Mort | 1804 (75/76 anys) |
| Shujishi | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Confucianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, filòsof |
| Família | |
| Cònjuge | Wang Gongren |
| Fills | Qian Shi, Qian Shi, Qian Dongbi, Qian Dongshu, Qian Shi |
| Pare | Qian Guifa |
Qian Daxin 錢大昕 (Jiading -actual Shanghai- 1728 - 1804) filòsof, científic, historiador, acadèmic, escriptor i poeta xinès.[1]
Biografia
[modifica]Qian Daxin va néixer el 16 de febrer de 1728 a l'actual Waigang, districte de Jiading a Shanghai. Fill d'una família de lletrats de Jiangsu. El 1749 Qian Daxin va ser admès a l'Acadèmia Ziyang de Suzhou per estudiar. L'Acadèmia Ziyang es va construir a principis de la dinastia Qing. Després de ser reconstruïda a principis del regnat de l'emperador Yongzheng, l'acadèmia va canviar el seu enfocament d'estudiar la ment i la natura a estudiar la literatura i l'arqueologia antigues. L'estil d'estudi va canviar en conseqüència. , i es va convertir en una posició important per als sinòlegs. El fort ambient acadèmic de l'acadèmia li va proporcionar bones condicions per concentrar-se en els clàssics i la història.[2]Inicialment va obtenir el grau de "juren"a nivell provincial i l'any 1754 va obtenir el grau (jinshi) desprès de d'aprovar l'examen imperial i desprès el "shuijishi".[2]La seva carrera oficial està lligada a la cultura, a les lletres i a l'ensenyament (on ja va destacar de molt jove). Un cop obtingut el doctorat va treballar durant 20 anys a l'Acadèmia Hanlin.[3]
Va ser director de diversos exàmens per obtenir el "mandarinat", preceptor de prínceps i rector de diverses acadèmies privades.[4]
A partir de 1778 va ensenyar en diverses acadèmies com Zhongshan, Loudong, Ziyang, Nanjing, Songjia i Suzhu. Va dedicar moltes energies als estudis històrics, on a diferència d'altres historiadors de l'època va desenvolupar metodologies de recerca on feia servir matèries com les matemàtiques i l'astronomia.[3]
Va investigar diverses dinasties no xineses com la Liao (907-1125), Jin (115-1234) i Yuan (1271-1368).[3] Va compilar un petit diccionari sobre préstecs fonètics.[1] i en la compilació de la Geografia Imperial.[1] També es va interessar per temes de fonologia dels caràcters xinesos antics.[1]
Obres
[modifica]- Sanshi shiyi 三史拾遺
- Ershier shi kaoyi 二十二史考異
- Shijiazhai yangxin lu 十駕齋養新錄
- Zhushi shiyi 諸史拾遺
- Tongjian zhubian zheng 通鑒養新錄
- Yinianlu 疑年錄
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History: Qian Daxin» (en anglès), 06-05-2012. [Consulta: desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «錢大昕». [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sela, Ori. «Confucian Scientific Identity: Qian Daxin's (1728-18049 Ambivalence toward Western Learning and its Adherents» (en anglès). East Asian Sience, Tecnology an Society, 2012. [Consulta: desembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013, p. 269. ISBN 978-2-251-41051-7.