Vés al contingut

Sang Hu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Guixacantijoch/proves/Sang Hu)
Plantilla:Infotaula personaSang Hu
Biografia
Naixement22 de desembre 1916
Shanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1 de setembre 2004
Shanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès

Membre de l'Assemblea Popular Nacional

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatXina
Activitat
OcupacióGuionista i director de cinema
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata - 1986 Modifica el valor a Wikidata
MovimentTercera generació del cinema xinès Modifica el valor a Wikidata
Obra
FilmografiaLong Live Missus, The New Year Sacrifici,Midnight

IMDB: nm0762628 TMDB.org: 1084300 Modifica el valor a Wikidata


Sang Hu (xinès simplificat: 桑弧) (Xangai 1916 - 2004) guionista i director de cinema xinès.

Biografia

[modifica]

Sang Hu, també conegut com Li Peilin va néixer el 22 de desembre de 1916 a Xangai (Xina). El 1930, havent perdut el pare i la mare, obligat a treballar, va ingressar com a aprenent a la Borsa de Xangai. Tres anys més tard, es va inscriure a la Universitat de Hujiang (沪江大学), per fer cursos de periodisme, mentre treballava en un banc.

Guionista

[modifica]

El 1935 va conèixer dos artistes que influirien decisivament en la seva carrera: l’actor d’òpera de Pequín de Xangai Zhou Xinfang (周信芳) i el director de cinema Zhu Shilin (朱石麟). Va ser amb el seu suport que va començar a escriure guions. El primer és precisament per a una pel·lícula de Zhu Shilin, estrenada el 1941: "L'esperit i la carn" (灵与肉), guió que va escriure signat amb el nom de Sang Chu. Després van seguir el 1942: "La nit de les noces" (洞房 花烛 夜), rodada per Yang Gongliang (杨 工 良) i "Gent al capvespre" (人约黄昏 后) de Zhu Shilin.[1]

El 1947 va escriure guions pel director Zuolin Huang, 假鳳虛凰 (Fake Phoenix) i 假凤虚凰 (Phony Phoenixes), el 1955 va escriure el guió de 天仙配 (Fairy Couple) pel·lícula musical del director Hui Shi, i el 1956 va escriure el guió de Song shi jie dirigida per Qiong Liu.

Sang Hu va continuar la seva tasca com a guionista durant la Segona guerra sino-japonesa. Després de la derrota del Japó, el 1946 es va unir als estudis Wenhua Film Company com a guionista i director, que acabava de crear a Xangai, Wu Xingzai (吴 性栽), un home de negocis que ja tenia accions als estudis Lianhua Yingye Gongsi als anys trenta, on Sang ja hi havia treballat.

El 1982 va escriure el guió de la pel·lícula d'animació 鹿铃 (The Deer's Bell) dirigida per Cheng Tang.[2]

Director

[modifica]

En la seva primera etapa a Wenhua, l'activitat com a director de Sang Hu va estar molt relacionada amb l'escriptora Zhang Ailing (Eilleen Chang), molt popular a Xangai i que va col·laborar amb Song com a guionista de diverses pel·lícules. La primera de les col·laboracions va ser 太 太 万岁 (Long Live the Missus) considerada una comèdia screwball.[3]

El 1949, va entrar als estudis Shanghai Film Studio. Aquest any va rodar una pel·lícula considerada com una de les obres mestres d’aquesta segona època daurada del cinema xinès (1946-1949) i que va ser alhora una transició en la seva obra: “Sorrows and Joys of the Middle Age" (哀哀 中年).

Els seus temes preferits, centrats en drames familiars i els problemes sentimentals d’individus anònims, van passar de moda. En aquell moment els directors havien d'ajudar a construir el socialisme i el 1952 Wenhua va quedar sota control estatal. Malgrat la nova situació, Song va estar al capdavant del progrés tècnic i estilístic i va realitzar, en pocs anys, tres pel·lícules que s’han anomenat “les tres primeres” (三个 “第一”): el 1954 la primera pel·lícula de New China Color Opera (新 中国第一 部 彩色 电影 —— 戏曲 片), el 1956 la primera pel·lícula de ficció en color (第一 部 彩色 故事片),i el 1962, la primera pel·lícula de ficció amb so estèreo (第一 部 宽 银幕 立体声 故事片).[1]

Durant la Revolució Cultural (1966 - 1976), Song va poder seguir amb la seva activitat i va dirigir pel·lícules com The White-Haired Girl (白毛女) i es considera que va ser el realitzador favorit de Mao Zedong.[3]

El 1983 la seva pel·lícula Zhu Fu va ser programada a la secció La Puerta de Oriente 2 del Festival Internacional de Cinema de San Sebastià 1983.

Va morir a Xangai l'1 de setembre de 2004.

Filmografia destacada

[modifica]
Any Títol anglès Títol xinès Notes
1947 Long Live the Wife[4] 太 太 万岁[5] Guió d'Eileen Chang
1947 Love Everlasting (Love Without End) [cal citació] 不了情 Guió d'Eileen Chang
1947 Phony Phoenixes[4] 假凤虚凰
1949 The Sorrows and Joys of the Middle Age[5] 哀乐中年 Guió d'Eileen Chang
1951 A Family 有一家人家
1954 Liang Shanbo and Zhu Yingtai[3] 梁山伯祝英台) Cine d'òpera de Pequín
1956 The New Year Sacrifice 祝福[3][6][7] Adaptació d'un relat de Lu Xun
1958 A little story in the big storm 大风浪里的小故事 Co-dirigida amb Xie Jin[8]
1958 Heroes Rush Pike 英雄赶派克
1959 Spring Reigns Everywhere 春满人间
1962 Strange Adventure of a Magician 魔術師的奇遇
1972 The White-Haired Girl 白毛女
1974 Song of acupuncture treatment 无影灯下颂银针
1981 Midnight 子夜 Adaptació d'una novel·la de Mao Dun
1983 The Waves and Fine Sand
1984 Romance in Philately 邮缘
1990 Cao Cao & Yang Xiu 曹操与杨修

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 6 maig 2022].
  2. «The Deer's Bell Película. Donde Ver Streaming Online» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8. 
  4. 4,0 4,1 Rea, Christopher G. Chinese film classics, 1922-1949, 2021. ISBN 978-0-231-54767-3. 
  5. 5,0 5,1 La Filmoteca de Catalunya la va programar l’any 2017 dins el cicle “Inèdits xinesos en femení”
  6. Presentada a la secció Cannes classic del Festival de Cannes de 2020
  7. «ZHU FU - Festival de Cannes» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2022].
  8. «大风浪里的小故事 Película. Donde Ver Streaming Online» (en castellà). [Consulta: 6 maig 2022].