Usuari:Josep Maria Alberdi i Cornet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 de gener de 1941 Barcelona |
| Mort | 24 de gener de 2025 Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | Ninotaire, pintor i cineasta |
Josep Maria Alberdi i Cornet (Barcelona, 10 de gener de 1941 - Lleida, 24 de gener de 2025)[1], conegut com a Mia Alberdi, va ser un ninotaire, pintor i cineasta català, net del dramaturg i poeta vilanoví Florenci Cornet[2]. Va destacar per la seva llarga trajectòria com a il·lustrador, dibuixant, humorista gràfic, historietista, portadista i colorista[1], i també es va dedicar a la pintura i a la realització de curtmetratges.
Es va formar com a il·lustrador i va iniciar la seva trajectòria professional a la revista L'Infantil / Tretzevents, on va publicar nombroses historietes, i a Cavall Fort. La seua intensa tasca com a ninotaire va contribuir a la consolidació de la premsa infantil en català. Posteriorment, també va participar en la segona etapa de Patufet, on va crear els personatges Sr. Esteve i Estevet i va compartir pàgines amb artistes de renom com Escobar, Peñarroya, Perich, Fer, Jan, Beà, Batllori, Muntañola, Ivà o García Lorente, entre altres. El seu traç de línia clara fusiona la influència de la bande dessinée francobelga amb els trets més característics de la historieta del nostre país.[3]
Biografia
[modifica]Josep Maria Alberdi va néixer el 10 de gener de 1941 al carrer Copèrnic de Barcelona, i va estudiar el batxillerat a l’Institut Menéndez y Pelayo. Durant el servei militar a Ceuta ja va començar a destacar com a ninotaire dibuixant postals que els soldats enviaven a la família o a la parella. Va viure un any a Nicaragua, on es va guanyar la vida publicant en alguns diaris locals.[2]
Alberdi es va casar amb Maria Carme Solé i Capdevila, amb qui va tenir quatre fills: Gemma, Marta, Xavier i Carles. El 1972 es va traslladar, per motius familiars, a la ciutat de Lleida, una decisió que, segons comenta la seva filla Marta, «sens dubte va frenar en aquell temps la possibilitat de continuar publicant en editorials a Barcelona».[2] A Lleida va desenvolupar i diversificar la carrera artística: a més de la il·lustració, es va dedicar a la pintura a l'aquarel·la, retratant diversos paisatges urbans i rurals de Ponent, especialment els racons més emblemàtics de la ciutat de Lleida.[3]
També va fer diverses incursions en el cinema, amb la realització de diversos curtmetratges d'humor amb tocs de crítica social, alguns d’ells premiats.[3] Entre aquests, destaquen El Tedi (1997), Don José María (2003), Perversions d’abril (2012) i, especialment, Boira dura (1993), guardonat al Festival de Cinema de Girona de 1993.[2]
Va morir a Lleida l'any 2025 a l'edat de 83 anys.[4]
Obra gràfica
[modifica]De formació autodidàctica, Alberdi publicà els seus primers treballs gràfics a 18 anys a la revista costumista i satírica Pepe Cola, del desembre de 1959 al març de 1960. A partir de 1963 inicia la seua col·laboració regular a L’Infantil, que s’estén fins al 15 d’abril de 1978 (excepte en el període 1975-1977) i que signava com a 'Mia Alberdi'. També als anys seixanta va participar en la revista Mundo rítmico, publicada per la Cadena Musical Alberdi, l'empresa d'instruments musicals del seu pare i del seu tiet. Alberdi hi feia totes les il·lustracions i també una tira còmica titulada «Humor musical».
L’historiador Jordi Riera defineix Mia com un «seguidor de la línia clara francobelga, que combina el tipus de narrativa que es practicava a revistes infantils com la belga Spirou, amb l’humor blanc benintencionat de tradició catalana». Riera destaca que Alberdi «creia en les revistes en català i hi col·laborava encara que els guanys fossin migrats. A L’Infantil va continuar i va fer un canvi radical a l’hora de dibuixar el personatge a la sèrie “Quimet Trapella”, que havia nascut a la primera etapa de la revista. Quan va finalitzar les historietes de “Mariona” de Roba (el creador de Boule et Bill), Mia les va continuar seguint a L’Infantil amb el tarannà de la sèrie belga» (val a dir que, en aquell moment, a L’Infantil es cobrava molt menys que a les revistes que publicava Bruguera en castellà).
Durant els anys 1971 i 1972 va col·laborar amb les seccions «Sr. Esteve i Estevet» i «Sr. Josep» a la revista Patufet, la primera revista infantil de postguerra que no depenia de l’Església. El 1970 va tenir una participació esporàdica a la revista humorística i de promoció empresarial Gránulos, que publicava la Industrial Farmacéutica de Levante, i va fer un pas efímer pel TBO 2000 / El TBO amb una col·laboració en un número extra de Nadal en català. A totes tres revistes hi signava ‘Alberdi’. Riera precisa que, «com molts dibuixants de la seva generació, va treballar per agències fent acudits per a l’estranger i per a publicitat».
Els anys 1992-1993 també va publicar les últimes tires del personatge Quimet Trapella, que anava visitant els pobles de Catalunya, a Tretzevents. El 1999 publica, al costat del seu fill Carles Alberdi, també dibuixant, l’únic àlbum que hom li coneix, la Història il·lustrada de la Pobla de Claramunt (1999), on Mia Alberdi fa de colorista i Carles Alberdi d’historietista. L’últim treball públic d’aquesta mena que publicà va ser a la col·lecció «Sèrie Minifanzis» (2020) d’Editorial Bronca.
Una faceta important i poc coneguda en la vida laboral d’Alberdi és la de pintor, i sobretot la d’aquarel·lista, que desenvolupà des que es va establir a Lleida fins a la seua mort. Aquesta etapa és llarga i molt prolífica quant a producció perquè comprèn milers de quadres que sobretot representaven, en un estil realista, la vida quotidiana dels carrers, l’arquitectura urbana i el paisatge de Lleida i d’altres pobles i ciutats catalanes. Aquí, Alberdi signava com a ‘J. Aldi’, ‘Aldi’ o ‘Cornet’.
El dibuixant Albert Rué defineix Alberdi com «una persona que li agradava tenir una mirada irònica sobre la vida. Per això el seu era un humor blanc, sense ofendre, però alhora tenia una mirada crítica, perquè era un home observador». Segons Rué, «la seva obra gràfica era poètica; era suggeridora a través de gestos i detalls».[2]
Obra destacada
[modifica]- Il·lustracions per a Tretzevents i Patufet.
- Pintura a l'aquarel·la amb representacions de paisatges urbans i rurals de Lleida.
- Curtmetratges: Boira dura (1993) (guardonat al Festival de Cinema de Girona de 1993), El Tedi (1997), Don José María (2003), Perversions d’abril (2012)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Josep Maria Alberdi i Cornet». Tebeosfera.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manent i Tomàs, Jordi. «En la mort de Josep Maria Alberdi, Mia, ninotaire i pintor». El Punt Avui. [Consulta: 4 febrer 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Baena, José Antonio. «Ens ha deixat Mia Alberdi». Segre. [Consulta: 4 febrer 2025].
- ↑ «Mor als 83 anys a Lleida Josep Maria Alberdi, dibuixant de les revistes 'Tretzevents' i 'Patufet'». La Mañana, 28-01-2025, pàg. 31.